L'Oratori de Sant Felip Neri, una aproximació a la seua història - 3a. Part / Cap. II

Treball Publicat per l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris d'Alcoi 
en la Revista Lilia  de 2024 (pàg. 97 a 107) 
en l'epígraf «La Música de Inspiración Mariana»   

Cap. II.- Josep de San Juan

Oratori: Afectos de una alma Reconocida al beneficio de su justificción en el exemplar de Santa Maria Madalena (sic) - VAP 100

Joseph de San Juan (1685? – 1735)

Afectos de una Alma Reconocida al beneficio de su justificacion en el exemplar de santa maria madalena. (sic)

El següent oratori amb la mateixa temàtica està compost per dues parts independents interpretant-se en els anys 1715 i en 1716.

Oratorio Sacro PRIMERO que se canto en la Real Congregación de San Felipe Neri de la Ciudad de Valencia. Año 1715.

Reducido à concento musico a cuatro vozes por Don Joseph de San Juan, Maestro de Capilla de las Descalzas reales de Madrid. Con licencia En Valencia por Antonio Bordazar.

Els violins 1rs. i 2ns. juntament amb el baix continu musiquen l’oratori amb els personatges que representen a Santa María Madalena (sic) que és interpretada per la veu de Tiple I; el registre de Contralt (Alto) li dóna llum a la Luz Divina mentre que el Tenor representa a l’Ángel i la Tentación, usa la tessitura de Tiple II sense oblidar el Cor, que el vocalitzen els quatre personatges.

D’aquest Oratori solament s’ha conservat un manuscrit solfístic original, que roman en l’Arxiu de la Congregació de Sant Felip Neri de Palma de Mallorca i dos originals literaris, l’un a València i l’altre a Palma. No obstant, algunes còpies de l’oratori es conserven en diversos arxius espanyols i ressaltar, que aquest drama sacre es va representar esporàdicament a Palma de Mallorca i en altres ciutats.

Els set quaderns de l’oratori estan copiats a mà per un mateix copista, que també va transcriure dos oratoris dels quals parlarem pròximament (Triunfo de la Castidad en San Felipe Neri de Pere Vidal, estrenat en 1721 i La Soberbia abatida por la Humildad de San Miguel, de Francisco Hernández y Llana en 1727), amb la particularitat de que en els tres intervenen els violins (a més d’un oboè en el d’Hernández y Llana), així mateix, en cada quadern trobem diverses indicacions destinades als cantants i als músics.

Expressions com “solo”, “a duo”, “a 3” i “a 4”, informen del nombre d’intèrprets, com també les indicacions de tempo: “Grave”, “Despacio” o “Vivo”… Por último, encontramos rótulos que identifican la forma musical, como los de “coplas”, “tonada”, “recitado” y “aria”... En los cuadernillos vocales está escrita la música que canta un único personaje... (Angulo /Pons 2023:07).

     Íncipit literari de la Primera part: Pues del lago de la culpa, sacò la piedad inmensa.

Íncipits musicals

L’íncipit sacre cantat pel cor ens introdueix en la primera part d’aquest Oratori Sacre Primer, que no és sinó el de rememorar la vida de Maria Magdalena versada i cantada en un sentit metafòric i/o al·legòric, és a dir, tracta dels diversos episodis com el de la seua existència amoral i la posterior confessió i penediment dels seus pecats, en els que cerca a Déu a través de la Llum Divina i l’Àngel que l’ajuden a refutar amb contundència, els argument que li ofereix la temptació per allunyar-la de Jesús recordant què, Servir à Dios, es reynar, morir por èl, es morir; amar su Cruz, es vencer; feliz llega à conocer el que le consigue hallar, que servir, morir, y amar, es reynar, vivir, vencer. (Recitat per Maria Magdalena, l’Àngel i la Llum Divina -Trio-).

Segona part.-

Amb la interpretació del cor i la música dels violins, l’íncipit literari ens comunica què Lazaro enferma, muere, y le sepulta, ocupa ya su casa triste llanto, no obstant, cal ressenyar que la mort de Llàtzer no es deu a la injustícia de Déu (Llum Divina) sent la resurrecció que anuncia l’Àngel la que reconforta a Maria Magdalena.

La unció dels peus de Jesús amb perfum és considerat com un acte de penediment i  d’amor per Jesús, ... Eterno en piedades inmenso en las gracias, inmenso en las glorias, quien Señor os ama. que no os quiera con vida, y con alma, amb Magdalena i la Llum a duo ho rimen acompanyats dels violins.

Per reafirmar el missatge final de l’Oratori Sacre Primer, el cor amb els violins a l’uníson versen amb una extensa fulgència: Emplead, ò mortales, felizes amantes las ansias, en amar, y servir al que siempre como hijos os ama; pues por leves obras sus piedades altas os previenen premios que jamás se acaban. Emplead, ò mortales.

Santuari de Santa Maria Magdalena
Novelda 
Quadro que representa
 la unció amb perfum dels
peus de Jesús, 
com un símbol d’estima

Oratorio Sacro SEGUNDO que se canto en la Real Congregación de San Felipe Neri de la Ciudad de Valencia. Año 1716.

Destacar que l’autor dels versos d’aquest oratori (anònim) es va basar en diverses llegendes àuries² i evangèliques per escriure’l.

2.-  La Llegenda Àuria de Jacoppo de Varazze 

és una popular col·lecció d'hagiografies, 

on es parla de la vida dels sants (S. XIII) 

en la qual veiem a Maria Magdalena després de la mort de Jesús, 

ensenyant el cristianisme en companya d’altres deixebles, 

però desprès del martiri de Sant Esteban i la persecució dels cristians, 

Maria amb Marta i Llàtzer són expulsats de Palestina

 i en una barca sense rems,

 miraculosament arriben a l’actual Provença francesa 

on realitza diversos miracles i 

adoctrina als pagans en Marsella.

 Passat un temps es retira per a fer penitència 

en una cova on viu tres dècades i 

en les que segons l’imaginari medieval, 

és alimentada pels càntics celestials dels àngels.

Quan mor, Sant Maximin

la soterra a Saint-Maximin-la-Sainte-Baume

i des de llavors es venera en la cripta

de la Basílica dedicada a ella,

lloc on conserven les seues selíquies.

Per tant i amb el protagonisme de Maria Magdalena com a fidel seguidora de Jesús, es versen els episodis de la Passió, de la Crucifixió i de la Mort de Jesús per finalment i com a primer testimoni directe, mostrar-se-li com la veritat, en la Seua Resurrecció.

No obstant, quan Maria Magdalena arriba al sepulcre on està Jesucrist, troba la pedra d’entrada moguda i que el Cos del Nostre Senyor no roman en ell, ... aleshores Jesús es manifesta i li anuncia la bona nova, ràpidament i a tot córrer ho fa saber als qui convivien amb Jesús i que ploren i estan afligits. (Joan 20, i ss, / Mateu 28, i ss /  Marc 16, 1 i ss / Lluc 24, i ss).

Així mateix, el Papa Sant Gregori Magne (Roma 540 /12-03-604), va concordar a Maria Magdalena amb Maria de Betània, germana de Llàtzer i Marta (Joan 11:2 i 12, 1-9) i amb la dona pecadora de l’Evangeli de Lluc (7, 36, 50) ³.

3.-  Sant Gregori Magne relaciona també els set dimonis 

expulsats per Maria Magdalena 

amb els set pecats capitals Marc (16:9).

Baix l’influencia de l’Evangeli de Lluc i la llegenda anacoreta, 

la representació de María penitent, 

narra la vida de Santa Maria Egipciaca,

 cortesana què penedida de la seua vida anterior 

i convertida al cristianisme, 

voluntàriament viu en el desert en soledat

 i allunyada de tot tracte fins la seua mort.

Iconogràficament es representa a Jesús crucificat amb La Verge Maria, Joan l’Evangelista i Maria Magdalena, com també l’Evangeli de Joan (19:25) situa a Maria Magdalena prop de Jesús, al costat, la seua Mare i la germana de s’ha mare, Maria, la dona de Cleofàs (esmentada també en l’Evangeli de Felip) i el seu benvolgut deixeble ⁴.

4.- El seu benvolgut deixeble?,

no queda gens definit i fins i tot 

qui és aquest estimat deixeble?. 

Potser l’autor d’aquest Evangeli 

o potser l’alumne que reposa el cap sobre el pit de Jesús?,

o el que s’emporta Maria a casa seua desprès de la crucifixió? 

(Jesús li diu a la seua mare: -Ací tens al teu fill- 

i després al deixeble: -Ací tens la teua mare-).

Tanmateix, els Evangelis de Marc (15:40), de Lluc (23:49) i de Mateu (27:55), a més dels anteriors personatges, situen a les dones i altres persones observant un poc allunyades de Jesús.

Això si, de forma esquemàtica, cal ressenyar que els discursos apòcrifs dels Evangelis de Felip i de Tomàs, suggereixen que Maria Magdalena és la companya, l’amant o la consort espiritual del Mestre⁵, com també diverses comunitats gnòstiques cristianes primitives como los valentinos⁶ en el caso de Pistis Sophia⁷ o el mismo Evangelio de María⁸ (Tamarit 2009:5), li atribueixen un paper primordial com a portadora del missatge cristià a través de les revelacions de Jesús.

5.- En aquest oratori, amb l’acompanyament del violins, l’Àngel recita: 

Esposa del Señor favorecida, grande es tu deuda, 

llavors, Magdalena continua amb unes silves: 

O logre yo rendida, Serafines alados, espiritus abrasados, 

vuestro encendido amor, para que fina aclame à una piedad tan peregrina.

(Les silves són composicions mètriques que alternen versos de diferents mesures.

Serafí significa Amor fervorós,

 per tant els Serafins són els que constantment lloen al Senyor 

proclamant la Seua glòria i santedat 

i dins de la “Jerarquia angèlica”, pertanyen a la “Jerarquia Suprema).

6.-  Valenyino d'Alexandria, nascut a Frebonis (Delta del Nil), 

va ser un  teòleg, filòsof i predicador 

en llengua grega de l'escola cristiana gnòstica. 

Entre els estudis que va rebre estan els ensenyaments

 esotèrics registrats en l'evangeli de Felip i en altres escrits gnòstics. 

Inicialment va romandre de diaca de del pontificat

 del papa Iginio fis a Aniceto, però al no ser triat bisbe de Roma,

 es va allunyar del catolicisme per escollir definitivament el gnosticisme, 

fet que el va portar a l'excomunió baix el papat de Pius I. 

Va morir sobre l'any 16.

7.-  Descobert en 1773, és un destacable text gnòstica 

escrit possiblement al S. II 

que narren les ensenyances gnòstiques de Jesús transfigurat,

és a dir, després de la seua mort i de la seua resurrecció 

entre els quals inclouen als deixebles i la seua mare Maria, 

Maria Magdalena i Maria de Betania.

8.-  Evangeli  apòcrif del qual només es conserven tres fragments, 

dos escrits en grec i l'altre més extens en copte 

entre els anys 30 i 180dC. 

D'autor anònim, cita a una seguidora de Jesús anomenada Maria 

que possiblement fora Maria Magdalena, 

encara que podria referir-se a Maria, la Mare de Jesús.

Consegüentment, podem afirmar sense por d’equivocar-nos gens, que la figura de Maria Magdalena està considerada com un model d’ascensió moral, de penediment, d’amor i de solidaritat.

Matisar què front a la filosofia luterana, (la justificació per la fe, el sacerdoci universal i l’autoritat de la Bíblia), la confessió, la unció a Jesús i el penediment entre altres, gosen d’un important argumentari dins de la religió catòlica, raonaments que inclosos en els primers versos de l’oratori, els duia a interpretar-lo en aquells anys, en període quaresmal.

Per concloure aquest drama sacre, vull rememorar l’Evangeli de Joan (20:11-18) quan Jesús es mostra a Maria Magdalena com la veritat del cristianisme:

Maria està plorant a fóra, al costat del sepulcre. Mentre plora, s’acatxa per mirar dins del sepulcre i veu dos àngels vestits de blanc asseguts al lloc on havia estat el cos de Jesús:

-       Dona, per què plores?

-       S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat. -contesta-

En dir aquestes paraules, es gira i veu a Jesús allà dret, però no sap que és Ell, aleshores Jesús la crida:

-       Maria!

-       Rabuní! -que vol dir “Mestre”- exclama.

Llavors, Jesús li diu:

-       Deixa’m, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar al meus germans i digues-los. “Puje al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu”.

Aleshores, Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anuncia:

-       “He vist al Senyor”.

Salut, Poesia i Música, i com va dir Sant Felip Neri SIGUEU BONS … SI PODEU.

La Bibliografia / Cibergrafia està reflectida en el III Capítol del treball

Enllaços dels altres capítols.

 Cap. I.- Introducció / Joaquim Martí i Gadea / Francesc Sarrió

Oratori: La Batalla de los Ángeles - 1712

Cap. III.- Joseph de San Juan / Bibliografia - Ciberhgrafia

Oratori: Triunfo de la Gracia Divina, representada en el martirio de la Gloriosa Santa Bábara - 1732 / Extracte bibliogràfic de Joseph de San Juan (1685? - 1735) 

L'Oratori de Sant Felip Neri, una aproximació a la seua història 3a. Part / Cap. I

 Treball Publicat per l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris d'Alcoi 
en la Revista Lilia  de 2024 (pàg. 97 a 107) 
en l'epígraf «La Música de Inspiración Mariana»  

Cap. I.- Introducció / Joaquim Martí i Gadea / Francesc Sarrió - VAP-100

III Centenari i Coronació
de la
Mare de Déu dels Llirtis
Imprenta T. Jordá
Gentilesa d'Amelia Terol Pérez

Encete el treball d’enguany recordant el nostre paratge de la Font Roja amb una breu però particular narració de Joaquim Martí i Gadea, escriptor, folklorista i rector nascut en la veïna població de Balones el 15 de juliol de 1837.

Naix en lo barranch del Molinar, á uns tres quarts d’ eixa ciutat, propet de la preciosa ermita de la Purísima, tan venerada dels alcoyans, ahon sosuí el prodigi d’ aparèixer tres imágens d’ ella en tres lliris que se trobaren entre les bròses y mates del Carrascal.

Allí van á fer romeries, paelles y una funció solemne el día de la festa, rahó per la qu’ es pròu coneguda en tota la comarca, qu’ es també lo que m’ hos ha mogút á dedicarli estes línies y la copla consabuda;

La Fònt Ròja d’ Alcòy

             es punt molt visitat,

            sòls per la capella

               qu’ á la Vèrge an alçat.

Y ademés per l’ allicient que presten lo bonico del paisage, la hermosa cascada, la bondat de les aygües y la ben provista hospedería.

Conque anímense els escursionistes, que no s’ arrepenedirán d’ anar per allí.

Santuari
de la
 Font Roja

Aquest personatge a més de desenvolupar amb molta fe i gana la seua llavor pastoral i social i considerat un dels màxims representants folkloristes de la literatura valenciana, ens ha llegat una extensa producció amb la llengua que des de sempre s'ha parlat i que reflecteix gràficament á fi de qu' el poble sapia son pasat, unich mitj de voler com se deu á la térra del Gé (xe).

Després d’haver gaudit de la lectura d’aquest relat, amb el següent gràfic recordarem esquemàticament els cinc oratoris que hem tractat en les edicions de la Revista LILIA de 2022 i de 2023, per centrar-nos seguidament en els que ens endinsarem enguany

v  Gràfic dels Oratoris interpretats en la Congregació valenciana (autor i any d’estrena)

v  Recordem ...

Per a donar una millor informació al lector, quan ha sigut possible, incorpore en cada oratori, el seu Íncipit Literari que és el primer mot que l’encapçala tenint en compte que aquest, descriu les primeres paraules que en els llibres antics, l’identificava davant la manca d’un títol específic.

Tanmateix l’Íncipit Musical compleix amb la mateixa funció que el literari però reflectit amb solfa, és a dir, les primeres notes d’una melodia serveixen per a identificar la part musical d’un oratori o d’una altra obra.

Com hem recordat diverses vegades, l’estructura musical dels oratoris es basa en la successió de distintes seccions: parts instrumentals amb els recitatius, àries, duos, trios, tonades, seguidilles, passatges corals i altres formes no específiques, les quals es compaginen amb les fonts literàries com les al·legories morals i hagiografies sense oblidar els textos de la Bíblia, emprant-se quasi sempre la forma poètica sense cap o poca secció narrativa.

Esquemàticament, els oratoris amb un estil netament hispànic, l’arieta i el recitat comparteixen funcions, separant-se així del model italià que si empra en l’arieta el discurs expressiu, i el recitatiu en el narratiu. Malgrat això, amb aquesta tònica, algunes vegades Ortells ha situat pasajes narrativos con recitados y pasajes meditativos con arietas (Isusi/Villanueva 2020:126), però és des de 1715, amb La Gloria de los Santos de Pere Rabassa (del qual parlarem pròximament), quan el model italià comença a implantar-se, i és des de llavors, quan conviuen cronològicament les dues formes al menys des d’un punt de vista literari.

Com ja sabem, el primer Oratori que es va interpretar en territori hispànic, es va representar en l’Iglesia de la Real Congregación de San Felipe Neri de Valencia, sent el Mestre de Capella de la Catedral valenciana, Antonio Theodoro Ortells el qui va compondre i dirigir en 1702 El Hombre Moribundo.

Ressenyar què Reducido à Concento músico, els més de 33 oratoris interpretats per primera vegada en la Congregació valenciana entre 1702 i 1780, es van repetir alguns d’ells altres vegades, com el compost per Pedro Martínez de Orgambide en 1704 i 1713, com també referir, que es van representar en altres Congregacions de Sant Felip Neri.

Excepte l’Oratorio Sacro a la Pasión de Cristo Nuestro Señor, La Gloria de los Santos i el d’aquest treball (Afectos de una ...) que estan complets, és a dir amb les particel·les musicals i el versos, dissortadament, en molts altres només romanen custodiats les parts literàries.

Les poesies líriques estrenades a València, es van imprimir per Antonio o Jayme de Bordazar, Vicent Cabrera i la Vídua de Bordazar, i que d’aquestes composicions, únicament s’han recuperat contades particel·les manuscrites que s’imprimien com els llibrets dels versos, és a dir, en format de quartilla (8ena. part d’un plec de paper).

v  Francesc Sarrió i Joseph de San Juan

Francesc Sarrió - Segle XVII - XVIII

Oratori "La Batalla de los Angeles"

Capella de Sant Miquel d’Alcoi

L’Arcàngel Sant Miquel està representat amb ales i armadura de general romà 
i està brandant una espasa a la mà dreta i vegem baix d’ell sota els peus 
un monstre que simbolitza un dimoni al que subjecta amb una cadena.

--oOo--

L’Arcàngel Sant Miquel 
des de Mitjans del S. XIV és el patró  
dels paraires de la vila d’Alcoi.

Reducido à Concento Músico, Francesc Sarrió va compondre aquest Oratorio que se cantó en la Iglesia de la Real Congregación de San Felipe Neri de la Ciudad de Valencia, año de 1712.

Imprès per Antonio Bordazar junto al Palacio Arzobispal, aquest oratori creat per a sis veus, representen a Sant Miquel¹ que és interpretat per la veu del Contralt; als dos Àngels els donen veu els dos Tiples; Luzbel que és executada per la veu del Contrabaix i els dos Dimonis. són declamats pels Tenors primer i segon.

1.- L'Arcàngel Sant Miquel, considerat Princep dels Àngels, 

és el protector de l’Església universal. 

És el primer dels set arcàngels juntament amb 

Rafael i Gabriel acceptats pels cristians, jueus i mahometans, 

sent el vencedor en la lluita contra els dimonis i/o Luzbel.

Representat amb ales i armadura de general romà..., 

també el trobem amb una llança a la mà dreta 

i a la mà esquerra una balança en les que pesa 

les ànimes que adopten formes humanes 

en el dia del “Judici final” i que el dimoni estirant, 

intenta endur-se-les a l’infern.

En la “Jerarquia angèlica”, els arcàngels pertanyen al 2n. esglaó després dels Principats i abans dels Àngels de la “Jerarquia Inferior”.

La Bíblia ens diu que la “Jerarquia angèlica” 

està constituïda per nou cors o ordres: 

Suprema (Consellers), Mitjana (Governadors) i Inferior (Ministres). 

Amb tres cors cadascuna, tots ells formen la “Cort Celestial”.

Pel seu títol, podem perfectament raonar que tracta de la batalla o lluita emprada pels Àngels de Déu amb l’ajuda de Sant Miquel contra els Dimonis i Luzbel, per tant a més dels poemes lírics transmesos per cadascun dels personatges, cobra una important rellevància la lluita de versos que interpreten el Cor dels Àngels: enlairats pel Contralt i els dos Tiples i el Cor dels Dimonis, vocalitzats pel Contrabaix i els dos Tenors.

Destacar la força del Cor amb tots els personatges que inicien l’oratori amb el següent Íncipit literari: La rebelión más fiera, que puso en turbación toda la Esfera, dexando por despojo, al eterno escarmiento del abismo.

A més d’aquest oratori i del que vam recordar en la Revista Lilia de 2022 i que tristament no es conserven les parts musicals, en 1690 compuso parte de la música para la representación de La fiera, el rayo y la piedra de Calderón que se realizó en el Palacio Real (torrente / Dir.casares 2006:423-24) i diverses obres sacres: Misses, una en do Major a 9 veus amb òrgan i baix continu. Versos: (Domine ad adjuvandum a 12v i instruments). Motets: (Audite coeli a 12v òrg i bc.). Magnificats: (a 12v òrg i bc). Salms: (Beatus vir. a 12v òrg i bc.). Antífones: (Salve Regina a 8v bc). Villancets: (Amor divino, Solo), ... (incloc només un títol de cada composició) i afegir que algunes d’elles romanen en varis arxius eclesiàstics valencians.

Ressenyar que no se sap ni el lloc ni la data de naixement i de mort, però si sabem que entre altres, va exercir d’organista en les Esglésies dels Sants Joans i de Sant Martí de València i des de 1717 en el Convent de las Descalzas Reales de Madrid, per més tard, romandre com a mestre de Capella en la Catedral de Palma de Mallorca.

Salut, Poesia i Música, i com va dir Sant Felip Neri SIGUEU BONS … SI PODEU.

La Bibliografia / Cibergrafia està reflectida en el III Capítol del treball

Enllaços dels altres capítols.

Cap. II.- Joseph de San Juan

Oratori: Afectos de una alma Reconocida al beneficio de su justificción en el exemplar de Santa Maria Madalena (sic)- 1715/ 1716

 Cap. III.- Joseph de San Juan / Bibliografia - Ciberhgrafia

Oratori: Triunfo de la Gracia Divina, representada en el martirio de la Gloriosa Santa Bábara - 1732

Altres expressions musicals

  Una Tetralogia d’expressions amb música i paraules / 4a. Entrega

Amb dues reflexions d'Ernest Llorens Climent i de Vicent Andrés Estelles, finalitze aquesta tetralogia de treballs que he dedicat amb diverses parèmies o frases fetes a les "Expressions amb música i paraules", les quals estan inserides en el meu bloc "Música Festa i Parèmia".

Els quatre treballs amb aquesta temàtica estan publicats en la web de  Radiobanda, mitjà de comunicació que aglutina les noticies relacionades amb el mon musical i bandistic.

Per a gaudir d'aquest treball (VAP 108) cal clicar en aquest enllaç:

ALTRES EXPRESSIONS MUSICALS

A més adjunte els enllaços de Radiobanda dels altres tres treballs:

NOMES XIULANT, XIULET

VISTA, OÏDA I VEU

SO - SONORITAT - AFINACIÓ - TO - SOROLL - TOCAR 

O si prefereixen, també poden gaudir dels treballs a través d'aquest bloc.

A continuació acompanye l'article d'Ernest Llorens del qual he seleccionat la reflexió que encapçala el treball.

Salut i Música. 

Monografia Només xiulant, Xiulet!

 Una Tetralogia d’expressions amb música i paraules / 3a. Entrega

Bombo de canya,
bombo de cartó,
la Música Vella
al carrER MajOR.

VAP107-A
Radio Banda

Xiular com el vent. (Amb el seu so incessant, fluid i suau, metafòricament evoca sentiments de misteri i llibertat, que també el podem associar al vent que xiula per espais oberts o paisatges malenconiosos).
    De mal barro, malos pitos. (Adagi que utilitza el fang i els pitos per manifestar que l’esforç o els mitjans dedicats, determina el seu resultat final).
Venta del Moro (Plana d’Utiel-Requena).
  Qui neix xiulet (xiulitet), mai no arriba a trompeta. (Cadascú té el seu caràcter i és difícil canviar-lo dràsticament, per tant, suggereix que ens acceptem tal com som, amb totes les nostres virtuts i tots els defectes).

Aquestes tres frases fetes i les seues metàfores? colze a colze amb altres, les trobaran en els següents treballs, que els encapçale amb els versos inclosos en la marxa composta per Gregori Casasempere Gisbert, titulada “Desperta’t Alcoi – Els xiulitets”

 Acompanyants en senyal de goig i d'alegria pel so agut i bulliciós de centenars de "xiulitets" i pels músics de la Música Primitiva Apolo d’Alcoi i el Grup de Dolçainers i Tabaleters "La Cordeta”, aquesta marxa ens apropa el Diumenge de Glòria en la “Processó dels Xiulitets” a la nostra peculiar idiosincràsia alcoiana, dia en que rememorem la Resurrecció de Jesucrist.

Commemoració bulliciosa i especial en la que també participen en rigorós torn anual els músics de la Societat Musical Nova d'Alcoi i de la Societat Unió Musical d'Alcoi.

VAP107-B
Pàgina(66

Així mateix vull recordar a Fina Querol Faus, Doctora en Filosofia i Lletres i col·laboradora literària de la Revista de Festes deMoros i Cristians d’Alcoi que amb un singular article titulat «Alcoy a través de unas canciones Populares» evoca la nostra ciutat glossant entre altres, els versos que encapçalen el treball.

Aquesta monografia consta  dues versions quasi iguals, la primera d'elles va ser publicada el 16 de novembre de 2024 en la web de  Radio Banda la qual conté un major nombre de parèmies i la segon, potser més alcoiana, ha estat inserida el 17 d'abril de 2025 en la web de pàgina(66.

Amb aquest monogràfic només xiulant, xiulet!, recordarem els diversos sons que produïm  a través dels llavis, com també amb els dits o les mans en la boca que els imitem, a més, gaudirem de l’art de XIULAR, destresa que com tots sabem, consisteix en emetre una diversa i cromàtica gamma de melodies agradables (o no) a més d’una habilitat per xiular diverses consignes o senyals.

Tots aquests "xiulets" els podem ampliar en el següent enllaç Expressions amb música i paraules del meu bloc Música, Festa i Parèmia, 

Salut i Música