Translate

dilluns, 21 de desembre del 2020

ELS OCELLS QUAN SÓN AL CEL, VAN CANTANT "PAU, PAU, PAU" ....

 VAP 60 - 1ª

Rememorant el Naixement de Jesús en la NIT MÉS JOIOSA DE L'ANY, vull desitjar-vos un BON NADAL en un temps tan difícil com és el que estem vivint actualment.

Amb aquest treball publicat enguany per la REVISTA LILIA que edita l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris i la connexió emotiva i entendridora d'aquesta NADALA, he presentat a cada ocell mostrant les seus costums i característiques fisiològiques i naturalment sonores  per cohesionar-les amb la simbologia mítica llegendària i proverbial d'aquestes aus.

Treball dividit en sis entregues:

1ª Entrega

Tots sabem que els ocells són animals vertebrats generalment adaptats al vol, atès que les seues ales estan dissenyades per aquesta finalitat, la part davantera és més gran que la posterior i estan cobertes de plomes. Cal destacar que tan els ossos com els músculs de les ales i el de l’espatlla, estan dotats per a poder volar bé i sobtadament, i que el disseny de les plomes de la cua, permeten controlar la direcció del vol. Tanmateix tenen altres característiques com saltar, córrer, nadar i fins i tot bussejar, trobant-les pertot arreu i amb una gran diversitat de mides.

Ressenyar que el seu sistema digestiu els permet digerir els aliments després de menjar-se’ls. La seua reproducció està relacionada amb el vol, ja que posen o coven els ous en un niu en lloc de dur-los a l’interior dels seus cossos, per tan, són éssers organitzats, propis de la vida sensitiva i amb unes clares funcions essencials, complementades elles, per una gran mobilitat i una alta capacitat de resposta i a més, amb una important habilitat per a emetre un extens repertori de sons.

Cal dir que aquests sons, entesos com una sèrie de notes, són emesos en successió i sempre estan relacionats donat què, transmeten informació, la qual es manifesta emfatitzant sentiments, emocions i estats d’ànim mitjançant els cants i altres discursos corporals, és a dir, quan sentim a un ocell cantant, entenem que el seu cant és sinònim d’alegria i de satisfacció, que piula perquè es complau, però també ho fa per atraure al sexe oposat, sabent que la insistència del cant dels mascles és el senyal que crida a les femelles i que està marcat per la quantitat de menjar que tenen al seu abast, tanmateix, el cant és una forma de marcar territori i d’allunyar a altres rivals si més no, d’una manera agressiva quan un adversari vol possessionar-se de la seua propietat.

Els ocells, quan són al Cel, van cantant: “PAU, PAU, PAU”,
 i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans
haurien admirat i estimat.

Aquest fragment i la interpretació amb el violoncel del Cant dels Ocells, formen part del discurs que va pronunciar Pau Casals i Defilló en la seu de l’ONU el dia 24 d’octubre de 1971 quan li van lliurar la Medalla de la Pau.

Tot el treball està publicat en les pàg. 92 a 98 conjuntament, amb altres interesants articles escrits pels diversos col·laboradors en que conta aquesta publicació.

Amb els Ocells, Salut i Música.

Nota.- En la última entrega inseriré tota la bibliografia i cibergrafia consultada

diumenge, 20 de desembre del 2020

L'ÀLIGA IMPERIAL, MISSATGER DIRECTE DE DÉU

VAP 60-2n

Rememorant el Naixement de Jesús en la NIT MÉS JOIOSA DE L'ANY, hui NIT DE NADAL vull felicitar-vos en un dia tan especial en el qual parle d’un ocell missatger directe de Déu com és l’Aliga Imperial.


El Cant dels Ocells:

En veure despuntar el major il·luminar en la nit més joiosa, els ocellets, cantant, a festejar-lo van amb sa veu melindrosa.

L’Àliga imperial va pels aires volant, cantant amb melodia, dient: Jesús és nat per traure’ns de pecat i dar-nos alegria.   

Jesús és Nat    

Tot seguit i amb la saviesa de l’Àliga Imperial, missatger directe de Déu, ens enlairarem amb ella al Cel, atés què aquesta au simbolitza la llum del dia, l’aire i el foc alhora que representa el Pare, és a dir, la majestat del Déu Pare i que amb les seues ales, (com els àngels, alats també), duu les ànimes al Cel i a la immortalitat, sent un dels quatre animals del tetramorf. 

Aquests grans ocells, amb un fort bec, urpes poderoses, llargues ales i excel·lent visió, nien en arbres o en penya-segats i al ser una de les aus més conegudes de la terra, són considerades símbols del valor i del poder i a més, són utilitzades com a emblema heràldic en molts escuts familiars, militars i polítics.

El costumari ens diu que una persona molt espavilada és una àliga, és a dir, que actua amb molta intel·ligència, també parla del qui té mirada d’àliga o qui és batejada per atresorar un ganxut nas aguilenc. 

Afegir que una aguileta era una moneda de cinc cèntims i una ració de beguda pel mateix valor.

Postil.la

 El tetramorf cristià és una representació iconogràfica que s’identifica amb els Quatre EvangelistesMateu (l’Àngel), Marc (el lleó), Lluc (el bou) i el l’àliga, associada a l’evangeli de Joan, que és el de més elevació espiritual i teològic, és a dir, és la Paraula de Déu, l’esperit de la profecia i l’emblema de l’ascensió a través de la mística. 

Treball publicat en la REVISTA LILIA de 2020 que edita l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris en les pàg. 92 a 98 conjuntament, amb altres interessants articles escrits pels diversos col·laboradors en que conta aquesta publicació. 

Amb els Ocells, Salut i Música.

Nota.- En la última entrega inseriré tota la bibliografia i cibergrafia consultada

dimecres, 14 d’octubre del 2020

ELS CANTS DELS OCELLS, UNA APROXIMACIÓ AL SEU MÓN

 VAP 60

Els ocells, quan són al Cel, van cantant: “PAU, PAU, PAU”,

 i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans

haurien admirat i estimat.

Aquest fragment i la interpretació amb el violoncel del Cant dels Ocells, formen part del discurs que va pronunciar Pau Casals i Defilló  en la seu de l’ONU el dia 24 d’octubre de 1971 quan li van lliurar la Medalla de la Pau.

Rememorant el Naixement de Jesús en la Nit més joiosa de l’any, enguany mitjançant la Revista Lilia que edita l’Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris i amb la connexió emotiva i entendridora d’aquesta nadala, he presentat a cada ocell d’aquesta cançó nadalenca, mostrant les seues costums i característiques fisiològiques i naturalment sonores i cohesionant-la amb la simbologia mítica, llegendària i proverbial d’aquestes especials aus.

Ressenyar que en aquest pòrtic he resumit el treball editat en la Revista Lilia de 2020 des de la pàgina 92 a la 98 ambdós  inclosos.

Jesús és Nat

Amb la saviesa de l’Àliga Imperial, missatger directe de Déu, ens enlairarem amb ella al Cel, atès què aquesta au simbolitza la llum del dia, l’aire i el foc alhora que representa el Pare, és a dir, la majestat del Déu Pare i que amb les seues ales, (com els àngels, alats també), duu les ànimes al Cel i a la immortalitat, sent un dels quatre animals del tetramorf1.

Aquests grans ocells, amb un fort bec, urpes poderoses, llargues ales i excel·lent visió, nien en arbres o en penya-segats i al ser una de les aus més conegudes de la terra, són considerades símbols del valor i del poder i a més, són utilitzades com a emblema heràldic en molts escuts familiars, militars i polítics.

El costumari ens diu que una persona molt espavilada és una àliga, és a dir, que actua amb molta intel·ligència, també parla del qui té mirada d’àliga o qui és batejada per atresorar un ganxut nas aguilenc. Afegir que una aguileta era una moneda de cinc cèntims i una ració de beguda pel mateix valor.

Avuí, Nit de Nadal, És Nit de Gran Contento

Aquesta Nit de Nadal pels Cingles de Mariola2 vénen els Reis d'Orient a la nostra ciutat d'Alcoi-Oh que alegria sento!- canten el Lluer, el Tord el Rossinyol

El Passerellel Verdum i el Teuladífan cor amb Reietó, la Cotxa i el Bitxac  que lloen a Jesúsfermós com un sol i brillant com una estrela.

A Nadal a la Seu de València es posava un cabàs amb xiulets de terrissa i un llibrell d'aigua beneïda per a que els agafaren mig plens i imitar el cant dels ocells.

A la nostra ciutat, el Diumenge de Resurrecció se celebra la "Processó dels Xiulitets" caracteritzada pel bulliciós so de milers de xiulets emulant als ocells i fent-los sonar en senyal de goig i alegria. 

El “xsirrrrr o xsiip..xsiip”, és el xiuxiueg característic del pardal o teuladí, sempre bulliciós i vinculat a les persones, per terra es mou fent salts i acostuma a niar en forats i sota les teulades dels edificis. Es dóna el cas de que quan desapareixen els humans, desapareixen també aquests pardals.

Aquest ocell, representa la humilitat, la simpatia, l’espontaneïtat, la senzillesa i la llibertat, però també revela el caire insolent i desordenat d’una persona que fins i tot, pot sembrar discòrdia al voltant. Els romans el van associar a divinitats protectores i domèstiques atès que protegia el menjar dels insectes.

La Música del Cel sona melodiosament

... i el Canari amb una gran melodia, acompanya al Cotoliu i el Merlot

L’Estiverola, la Puput i el Francoli, agasajen aquesta flor que dóna olor i ompli la terra sencera, com És el Rei Nostre Senyor.

La Tortora i el Colom, admiren a tothom

Els Picots i els Borroners canten amb alegria, com la Guatlla i el Cucut, que han vingut des de molt lluyn per a contemplar al Messies.

-Vaig a niar dins l'establia- diu la Perdiu  mentre la Garsa , la Griva i el Gaig piulen -Ara ve el Maig- referint-se naturalment a Jesús i Maria

Tot arbre  reverdeix, tota  branca  floreix

Amb el paisatge sonor emès per la Cadernera i el Pinsà gaudim de l’exultació11 primaveral del Diamant més Gran sense principi ni fi. 

Així mostren el Xot i el Mussol una exaltació11 especial, àdhuc11 el Gamarús i el Duc, que en un esclat de glòria i llum, glosen tots el Naixement de Jesús


El Duc és el més gran d’aquesta família. Reservat i solitari i amb quasi dos metres d’envergadura, ressalten les poderoses urpes, el voluminós cap amb dos grans ulls color taronja rematats pels llargs plomalls cefàlics, predominen en el seu plomatge, les tonalitats marrons grisoses més fosques al dors i blanquinoses a la gola. Aquesta au emet un profund i greu “buhuu..” que s’escolta a gran distància. Durant l’època de zel, les parelles dialoguen amb una sèrie ràpida de notes curtes acabades amb “bu..huu-bu..huu-buhuuu”.

La gent interpreta que quan el duc es posa dalt de la muntanya ens diu: -Pu..ja!, pu..ja!- (Gomis Zool. 330), com també que la presència del duc prop d’una casa, senyala desgràcia per a algú dels qui l’habiten.

Per Compartir un Món Millor en la Nit més Joiosa de l’Any

    A mode de conclusió i després de recordar amb aquests ocells, les seues capacitats sensorials inclosa l’extensa habilitat d’alegrar-nos amb els seus cants, i sense oblidar el tarannà simbòlic, llegendari i proverbial, vull subratllar d’aquesta nadala El Cant dels Ocells13, la seua emotiva tendresa i que ens estimule ella, per agermanar-nos amb el seu missatge ple d’amor i d’alegria, i així gaudir tots, d’un millor món compartint esperances i sentiments comuns i únics.

Postil·les

1-     El tetramorf cristià és una representació iconogràfica que s’identifica amb els Quatre EvangelistesMateu (l’Àngel), Marc (el lleó), Lluc (el bou) i el l’àliga, associada a l’evangeli de Joan, que és el de més elevació espiritual i teològic, és a dir, és la Paraula de Déu, l’esperit de la profecia i l’emblema de l’ascensió a través de la mística.

2-     .... En el cim / l’àguila explora l’immens / amb son vol meditatiu. / Pels cingles de Mariola / vaig igual que un pelegrí. / Del meu gest de bruixot místic / s’ha burlat un teuladí. “La Cançó de Mariola”. (Paisatges de serra i vall), versos de Joan Valls i Jordà.

11-   Exultació: Mostrar felicitat i alegría. – Exaltació: Elevar un sentiment, una passió. – Àdhuc: Fins i tot.

13-   La música d’aquesta nadala està composta en la tonalitat de mi menor, per això el seu emotiu discurs harmònic i melòdic.

     Coda: Tot aquest treball el podeu gaudir íntegrament en la Revista Lilia, pàgines 92 a la 98 que conjuntament amb altres interessants treballs escrits pels diversos col·laboradors en que conta aquesta interessant publicació. 

Amb els Ocells, Salut i Música.

Treball acabat en confinament el 26 d’abril de 2020, enguany dia de Sant Jordi.


dimarts, 18 d’agost del 2020

UNA APROXIMACIÓ A LA SEUA OBRA POÈTICA - Mª MILAGRO JORDÁ I PUIGMOLTÓ – UNA POETESSA DEL SEGLE XIX

VAP 44-4ª 

En aquesta 4ª entrega de la 1ª Part del treball publicat en la Revista LILIA de 2016 “Mª Mlagro Jordá i Puigmoltó – Una poetessa del segle XIX”, vull aproximar-vos amb diverses composicions a la seua l’obra poètica.

Sabem que els principis fonamentals de les arts, naixen en la natura i per això, mai no pararà de treure conseqüències.

Amb aquest precedent, en l'art poètic, els versos estan sotmesos a diverses mesures, capacitat que Mª del Milagro, en el seu anhel, va saber comunicar en aquests poemes, utilitzant el ritme, la rima i els diversos recursos literaris de la forma més convenient, transmetent-nos els seus pensaments, les seues creences i les seues vivències, percepcions que són les que vull difondre en aquest treball, vinculant-los, amb diversos successos ocorreguts i amb varies obres d'infraestructura construides al llarg del segle XIX (Veure els fragments del dijous 9 de juliol i els dels dijous 13 d'agost i dissabte 15 d'agost).

Continuant amb aquest treball, matisar que les composicions de María de Milagro Jordá, fidelment transcrites, tenen una clars detinataris, és a dir, la seua obra poètica parla de la Mare de Déu, dels amics, dels esdeveniments, ... però per raons d'espai, només podré transcriure i comentar alguns dels seus poemes.

En aquesta primera secció dedicada als "ASUNTOS SERIOS" vull distingir la imatge poètica dels següents tres versos de "INSPIRACIÓN y DEDICATORIA a la PURÍSIMA CONCEPCIÓN de la FUENTE ROJA":

Cal recordar que en molts dels seus poemes, els protagonistes són els sentiments religiosos, lúgubres i nostàlgics, més tristos que alegres, i en els quals coneixem a la seua família (mare, germana, cosins, nebots,...) a través de les seues defuncions, com en aquest Epitafio en la tumba de mi querido sobrino Joaquín Rico y Jordá, muerto a la edad de 5 anos:

En canvi, aquest altre vers, En la tumba de Inés y María de Igual y Garrigos, muertas á la edad de 4 y 6 años respectivamente, ens mostra amb una singular musicalitat, una esperança en l'altra vida:

Els éssers als quals van dedicades aquests poemes, possiblement van ser inhumats en el Cementeri construït en la part alta de la població (al S. XX conegut per Cementeri vell al final del carrer de Sant Vicent), el seu origen el trobem en la Reial Cèdula del 3 d'abril de 1787, signada pel rei Carles III que disposava no inhumar als difunts en les esglésies.

El Cabildo reunit el 12 de desembre de 1803, arran del perill de contraure infermetats i epidèmies i per les males olors -El sagristà de la vila Pedro Juan Botella va manifestar "Que era cierto que de las tres sepulturas comunes que había en la Iglesia Parroquial, dos se hallaban llenas, y la tercera a la mitad; que las sepulturas tenían mucha humedad y no tenían osario" (sic)- i per l'augment d'habitants en la vila, va acordar construir un nou cementiri en la part alta, exactament en l'Altet de la Creu (com he dit adés, a la part d'amunt del carrer de Sant Vicent). La construcció d'aquest cementiri la va dirigir l'arquitecte Juan Carbonell i Satorre i després de quasi deu anys entre el projecte i la construcció, "Fué bendicido y abierto al público el día 4 de febrero de 1812". Afegir que gràcies a la seua situació, al sud d'Alcoi "su proximidad no puede nunca perjudicar á la salud pública, por los continuos vientos que la orean, especialmente los de levante" (sic).

La primera partida de defunció del dia 24 de febrer de 1812, duu la següent nota: "El difunto que antecede (Jorge Pérez y Pérez) fué el primero que se enterró en el Cementerio, y este era el sepulturero".

Per continuar amb la tendresa del seu esperit nostàlgic, d'anhel maternal i amb un raig de llum i esperança, tenim que llegir el versos d'aquest sonet titulat A Mi Madre en su ausencia.


L'ésser humà té el privilegi de fusionar totes les emocions i els sentiments a través de l'ànima. En aquest cas els pensaments de la nostra dama, són mostrats a través d'aquestes dècimes dedicades a María Corbí y Asensi, el seu tìtol ho diu tot, La belleza del alma:

Finalment dir què, amb els quatre fragments inserits en el meu bloc, finalitze la 1ª Part dedicada a la interessant i peculiar trajectòria personal i literària de MARIA DEL MILAGRO JORDÁ I PUIGMOLTÓ - UNA POETESSA DELSEGLE XIX i a diversos esdeveniments que van ocórrer en Espanya i en Alcoi al segle XIX.

Ressenyar que amb la secció dedicada als "ASUNTOS FESTIVOS", extensa i enginyosa col·lecció de xarades, reprendrem pròximament la 2ª part del treball publicat en la Revista LILIA de l'any 2017.

Com tots sabem, la "Charada - Xarada" és una endevinalla en què es tracta d'encertar una paraula a partir d'una indicació sobre el seu significat i el de les paraules que es poden formar prenent-ne una síl.laba o combinant-se dos síl.labes o més.

       En la 2na. part, amb les quatre xarades seleccionades, recordarem diversos episodis de la història d'Espanya com també altres esdeveniments ocorreguts en l'Alcoi del segle XIX.

Amb la Poesia i la Història, Salut i Música.

BIBLIOGRAFIA:            

ÁLBUM POÉTICO DEDICADO Á LA PURÍSIMA CONCEPCIÓN DE LA FUENTE ROJA, AMADÍSIMA PATRONA DE ALCOY, CON  MOTIVO DE LA RESTAURACIÓN DE SU SANTUARIO, POR DOÑA MILAGRO JORDÁ Y PUIGMOLTÓ DE SAMPER. Impresor-Librero FRANCISCO COMPANY -1886.

LA REALIDAD IMAGINANA. MILAGRO JORDÁ Y PUIGMOLTÓ. – PEPA BOTELLA DE CASTAÑER. Ajuntament d’Alcoi – Institut de Cultura Juan Gil Albert. 1998.

CRECIMIENTO URBANO DE ALCOY EN EL SIGLO XIX. José Cortés Miralles. Artes Gràficas Saler - Excmo. Ayuntamiento Alcoy 1976 

Manual de la història d’Alcoi. Ricard Bañó i Armiñana – Misèria i Companyia – Llibreters, editors i paperaires. Alcoi 1999.

HISTORIA  RELIGIOSA DE ALCOY. José Vilaplana Gisbert. Pbro. Imprenta de Payá. Alcoy 1903

GUIA DE ALCOY. Remigio Vicedo Sanfelipe. Imprenta El Serpis. Alcoy 1925

Història d’Alcoi. Edició commemorativa del 750e aniversari de l’atorgament de la Carta Pobla. Ajuntament d’Alcoi – Editorial Marfil 2006. Josep Lluis Santonja Cardona i Josep Mª Segura Martí. - Angel Beneito Lloris, Rafael Hernández Ferris i Ramón Molina Ferrero (El segle XIX, època de canvis i revolucions). Joaquim Cuevas Casaña (La industrialització en el segle XIX).

PERSONAJES ALCOYANOS. Rafael Abad Segura 2002.

Historia de España y de los pueblos Hispanoamericanos hasta su independència – Tomo iii. Manuel Rodríguez Codolá - Miguel Santos Oliver - Editor Miguel Seguí Barcelona 1919.

ENLLAÇOS D'AQUEST TREBALL:
1a.Part 2016 (El treball complet està en l'edició en paper de la Revista LILIA)

2a. Part 2017: Pòrtic 2017  -  5a. E.  -  6a. E.  -  7a. E,  -  8a. E.

Pòrtic treball 2016: Maria del Milagro Jorda i Puigmoltó "Una poetessa del segle XIX

1a. Entrega 2016: Alcoy en el dia 9 de julio de 1873

2a. Entrega 2016: Una aproximació a la seua obra social

3a. Entrega 2016: Pròleg i ressenya de l'àlbum poètic