Translate

dimecres, 2 d’octubre de 2019

ESTIMEM LA NOSTRA MÚSICA, ESTIMEM LA NOSTRA TERRA I CAL ESTIMAR-LES PERQUÈ SÓN NOSTRES

VAP 59
Amb el Concert per a dos percussionistes d’Alfons Yépez Santamaria titulat COSINS, la lliçó musical d’Amando Blanquer Ponsoda amb la suite Rituals i danses d’Algemesí i la marxa mora Any d'alfereç, l'expressiva obra de Juan Cantó Francés, Andante y polonesa
i el poema simfònic Heroicum de Rafael Mullor Grau, hem gaudit d’una música creada amb uns estils, temàtiques i formes musicals distintes donat que han sigut i són compositors de diferents generacions, per això totes elles tenen, un únic i especial atractiu musical.
Cal dir que sense els músics que la interpreten, aquestes obres romandrien en l’oblit, per la qual cosa també vull destacar, l’extraordinari treball artístic que han desenvolupat des de la primera nota, tots els músics de la  SOCIETAT UNIÓ MUSICAL D'ALCOI.

Música i ... Salut.


divendres, 13 de setembre de 2019

DETERMINANTS I ETERNES! LES PARÈMIES MUSICALS COM LES ARTS MUSICALS

DETERMINANTScom les PARÈMIEScaracteritzades per unes peculiaritats definides i amb l'objectiu d'explicar el seu missatge.
ETERNES, com a transmissora d'idees i valors com és l'art MUSICAL
ESPECTACULARS, com els sons dels INSTRUMENTS MUSICALS de VENT-METALL
MERAVELLOSES, com els INSTRUMENTS MUSICALS de PLECTRE 
i el "aterciopelado" i l'intens so de la veu humana 
modulant al llarg del temps les eternes CANÇONS
VAP 57
El dilluns 9 de setembre en l’acte de presentació de la Revista LILIA
Portada realitzada per la meua
cosina Dori Cantó
Remedios Perelló Calatayud, cronista de l’Arxiconfraria de la MARE DE DÉU DELS LLIRIS, manifestant l’estima lilial dels alcoians per la seua patrona, em va dedicar les següents paraules:

Apropar-se a una cançó sempre és apropar-se al poble que ha fet per cantar-la.
És, en definitiva una forma de conèixer allò que sóm.

Portada LP i reflexions de
Carlos Palacio i Adrián Miró
Vicent  ens  recorda i vincula a diverses personalitats musicals alcoianes com CARLOS PALACIO GARCÍAPer a mi. la Música no és una ciència tancada o una disciplina de laboratori, sinó, matèria viva i sonora que commou el cor de l’home.
Programa de l'homenatge
a Amando Blanquer
AMANDO BLANQUER PONSODA“Mi Música me la sugiere el instrumento. En un concierto para trompa, la armonía, la intervalística, todo lo concibo en función de las posibilidades de la trompa. En el caso del Tríptic, es la Orquesta completa ”
José Luis González 
Andrés Segovia reflexiona sobre JOSÉ LUIS GONZÁLEZ JULIÁTemperamento efusivo que comunica fácilmente al público la emoción yacente en las obres, tan suave o vigoroso, sin blandura ni rigidez, que no desdice de la  belleza de la guitarra y, al fin, una técnica bien labrada con la que vence jugando todas las complejidades y obstáculos. 
Portada de la biografiaa ad'Adolfo Sirvent 
i el programa de l'estrena de l'òpera
ADOLFO SIRVENT LLINARES:  "... Anoche las notas salian a borbotones de la prodigiosa garganta del tenor paisano, limpias, sonoras, vibrantes y con modulaciones de refinado arte. Dominó Sirvent todos los registros y ni la más leve rozadura se traslució en la partitura de su dificil papel de Jorge ..."
i l'ORQUESTRA HARMÒNICA ALCOIANA:
Fragment de la Revista
Ritmo (Novbre. 1963)
... la nostra ciutat tenim el privilegi de comptar amb una formació centenària com és aquesta orquestra, què amb les famílies instrumentals de les Guitarres, Llaüts i Bandúrries, complementades amb la secció de Percussió, interpreten brillantment qualsevol obra, gràcies a la gamma i al caràcter musical dels seus instruments.

Ressenyar que al principi de cada secció, recordarem tres reflexions expressades per aquests personatges o dedicades a ells, per continuar després revivint diverses parèmies o frases fetes.
Agrair de tot cor als autors dels articles bibliogràfics per aquests importants llegats. 
A modo de conclusió, m'agradaria que amb aquests singulars alcoians i a traves de les seues reflexions, es creara un suggestiu pont social i musical amb les quatre seccions de parèmies que enguany hem recordat i que tots vostés podem gaudir en aquesta Revista LILIA.

Salut i Música

diumenge, 14 d’abril de 2019

LA FESTA DE BARCHELL - UNA APROXIMACIÓ A REMIGIO VICEDO SANFELIPE - 1ª PART


Sabem que amb la lectura, comprenem el significat d’un text escrit donat que interpretem el seu contingut i conseqüentment 
raonem el seu missatge.
VAP 55
Poema recitat en l’Associació Cultural Samarita d'Alcoi 
per Joan Gadea, Mª José Satorre,
Macu Borrajo, Pepa Puchades i Juan J. Gisbert



Amb aquest treball, publicat en la Revista de Festes de 2019 i que edita l’Associació de Sant Jordi d'Alcoi, vull recordar al rector, historiador i cronista-arxiver municipal d'Alcoi, Remigio Vicedo Sanfelipe en una data històricament molt significativa, donat que la seua poesia escrita a finals del segle XIX va ser premiada en el Certamen Científico-Literario con motivo de las Fiestas al Patrono San Jorge Mártir y en Conmemoración de la entrada del Siglo XX.  
Cal dir que de les 28 seccions d’aquest Certamen Científic-Literari el "Décimo cuarto premio ofrecido por la Sociedad Circulo Industrial de Alcoy va estar destinat A la millor poesía descriptiva de una festa ó costum popular d’Alcoy, escrita en el valensiá que s’usa en esta Çiutat
Aquest guardó el va merèixer la poesia titulada Pepet y Esperansa ó la festa de Barchell, la qual ens convida amb unes pinzellades concises, a gaudir del conegut paisatge camperol de la Partida de Barchell - Barxell llogaret molt endins del nostre cor.
Cal destacar la postil·la inicial del poema compost per Remigio Vicedo Sanfelipe:
“Con el objeto de describir mejor las costumbres de nuestro pueblo y dar más viveza al asunto, hemos introducido acción en nuestro relato, el cual en nada empece la descripción exacta de la fiesta”.
Recordar que el pròxim any recordarem el final del poema i a més, explorarem la sistemàtica i variada bibliografia i biografia de Remigio Vicedo Sanfelipe, personatge no massa conegut, però del tot important en la història de la nostra ciutat.
I com sempre agrair als membres de l’Associació de Sant Jordi l’interès que posen en divulgar totes aquestes vivències que tan de prop ens “toquen”.  
Poesia, Salut i Música.

dimecres, 9 de gener de 2019

NOMÉS MUSIQUERIES SIMFÒNIQUES?


VAP 56
       
       Emprant els 10 Principis de la "DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'INFANT" la qual motiva i estimula a promoure el progrés social instaurant condicions de vida en una més gran protecció i llibertat i utilitzant-la en una de les activitats més benvolgudes per tots nosaltres com és la música, he volgut transmetre aquesta reflexió aprofitant-me de l'esdeveniment celebrat en el Teatre Calderón d'Alcoi titulat "Musiqueries Simfòniques" i interpretat pel seu autor Dani Miquel el cantacanços com ell mateix diu, així mateix afegir que aquest concert ha comptat amb la participació dels músics de la Societat Unió Musical d'Alcoi
         Aquest treball està inserit el el diari digital pàgina66, l'enllaç és el següent:

https://pagina66.com/art/116522/nomes-musiqueries-simfoniques
                                                                      Salut i Música

dijous, 22 de novembre de 2018

LLOC A LA BALLADORA I .....

Tots sabem que l’ésser humà és l’animal racional viu i sociable, propi de la imperfecció i de la improvisació, ridícul, sagaç i pròvid i amb això, ple de raó i de consell.
VAP 53

Harmònica Alcoiana  -  Joan Valls i Jordà  
Amb aquesta definició, enguany, fidel a la meua cita amb els amics de la Revista LILIA i basant-me amb el meu llibre Música, Festa i Parèmia, vull compartir amb tots vosaltres, aquest “llenguatge” sobre un món tan encisador com és la Música i les Nostres Tradicions.

Aglutinant aquests conceptes tractarem d’un seguit de Parèmies, les quals destaquen per la seua diversitat, posat que segons el context en que estan expressades, descobrirem en moltes d’elles el seu clar significat i fins i tot la seua relació, com també el sentit positiu o negatiu que il·lustren algunes altres, per finalment justificar la disposició retòrica, despectiva i fins i tot contradictòria de les demés. 

Així doncs, per a "fer boca" he seleccionat una xicoteta mostra on els Músics, Mestres i Directorsels Sants, Misses i Processónsels Instruments de Percussió í aquesta activitat tan arrelada en aquestes terres com és la de Dansar i Ballar, són els principals protagonistes.
- Amb l'adéu del bon músic es marxa una part del nostre cor.
- Amb mà de mestre.
- Hi ha músics que passen per bons gràcies a la ignoràcia dels altres.
- Tres coses fan un bon mestre, cofiança en si mateix, bon ull haver i molta música saber.
- Anar de Sant Pere. A Alcoi, anar de bulto, ser un zero a l'esquerra.
- Capellà de missa d’onze. Sacerdot de carrera curta
- Dels balls, misses i sermonsfins els trossos en són bons.
- Les malediccions són com les processóns, d'on ixen tornen.
- De dolçaina i de tabalet, quan més se’n té, més se'n adment.
- Fer com l'aprenent d'atabal que no sap tocar i ja vol cobrar.
- Qui calla otorga i toca la pandorga. Diuen a Alcoi.
- Fums d'emperador i paga de tambor.
Aquest ball amb el so de la xaramita de Bene Ripoll Peidro i acompanyat al tabalet per
Fidel Francés, Carlos Ferrer, Juan Vañó i Ramón Porta (Ramonet),
es cantava i es ballava en les festes de carrer que se celebraven en Alcoi
- Lloc a la balladora!. 
- Ball de caretes i balls de saló porten llàgrimes a discrecció.
- Menys dansa i més llaurança. 
- Ballant, ballant i l’ataüt davant.

La resta del treball el podeu seguir en la Revista LILIA de 2018 que edita l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris.
Pròximament seguirem evocant tot aquest món musical què arrodonirem amb frases o refranys dedicades a les festes com també gaudírem de proverbis dedicats a tots els éssers (tan de vida racional com sensitiva) que canten, i fins i tot trobarem un peculiar repertori d’endevinalles.
                                                                                            Salut i Música.                         

dissabte, 14 de juliol de 2018

AGULLÓ: IDENTITAT, LLENGUA I FAMÍLIA

VAP 54
Amb una Identitat comuna que parla una mateixa Llengua
he volgut arrodonir-ho tot amb uns vincles Familiars.
     
         Sense oblidar-me de les meues arrels maternes que tinc documentades i que procedeixen d'Ador, del Real de Gandia, de Gandia i de Benipeixcar, vull relatar que en les vacances d'enguany, la meua esposa Inma i jo, vàrem gaudir d'un llogaret que amb el significatiu nom d'AGULLÓ, primer cognom meu, està situat en la Vall d'Àger a la comarca de la Noguera.
        Primer de tot i en memòria dels meus avantpassats amb aquest cognom, vull retre el meu respecte a ells i les seues esposes, recordant els seus noms i els seus cognoms, així mateix, només puc afirmar la coincidència del cognom AGULLÓ amb la població o les persones vingudes d'aquelles terres a establir-se aquestes comarques, posat que és molt dificil (sinó impossible) trobar més dades.
         A causa a la manca en molts pobles de localitzar els diversos arxius, els registres que he pogut trobar dels meus avantpassats només es remonten a principis del segle XIX i que són els següents:
                   REBESAVIS
          MANUEL AGULLÓ
Naix a la població de Gorga sobre l'any del Nostre Senyor de 1815
          ROSALINA CARDONA
Naix a Cocentaina, cap de la comarca del Comtat en el primer terç del segle XIX
                   BESAVIS
         FRANCISCO AGULLÓ CARDONA
Naix a Gorga en l'any 1851  -  Mor a Cocentaina el 18 de març de 1932
          MILAGROS FERRER FERRÁNDIZ
Naix a Cocentaina en l'any 1848  -  Mor a Cocentaina el 3 de març de 1926
                  AVIS
         ANTONIO VICENTE AGULLÓ FERRER
Naix a L'Alcudia de Cocentaina el 15 de juny de 1891
Mor a Alcoi el 5 de maig de 1973
         JULIA LLORÉNS JORDÁ
Naix a Alcoi el 15 de juny de 1893
Mor a Alcoi el 7 de juliol de 1968
                  PARES
         ANTONIO AGULLÓ LLORÉNS
Naix a Alcoi el 24 d'octubre de 1922
Mor a Alcoi el 26 desetembre de 1996
         CARMEN PÉREZ SERRA
Naix a Benipeixcar (Gandia) el 20 de setembre de 1919
Mor a Alcoi el 9 d'agost de 2013
                  ACTUALMENT
La meua germana MARI CARMEN AGULLÓ PÉREZ
Jo mateix VICENT ANTONI AGULLÓ PÉREZ  
amb els nostres cònjuges i els nostres fills 
    
          I de tot cor satisfet per haver recordat als meus avantpassats, vaig continuar amb el relat vacacional. recalcant que en la nostra estada en aquelles comarques, a més del poble d'AGULLÓ, vàrem conèixer diversos llocs assentats històricament en la Corona d'Aragó, i que de forma resumida vull recodar mitjan-çant les següents línies.
         A la comarca de l'Urgell, visitarem el Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, únic monestir cisterciense femení que a hores d'ara, encara existeix. De dimenssions reduïdes però dotat d'una bellesa singular, sobreïx el cimbori en forma de llanterna de vuit cares, el claustre construït amb uns estils diferents (romànic, àrab i gòtic), la sala capitular, l'obrador de farmàcia o les tombes on estan les restes de la Reina Violant d'Hongria, dona de Jaume I i la seua filla Sancha d'Aragó.
          "Pensat i fet", el mateix dia i amb una "expedició marationana", vam gaudir d'un poc més de la nostra història repetint la visita als Monestirs de Santes Creus a l'Alt Camp i de Santa Maria de Poblet a la Conca de Barberà. (Sabeu on està el Conill en la capella de Sant Jordi en el Monestir de Santa Maria de Poblet?).
Inma en l'interior del Portal
de Sant Jordi amb la llegenda
Portal de Sant Jordi
        Durant la nostra estada a la maginfica població mediaval de Montblanc, vam recordar la llegenda recollida en el Costumari Català de Joan Amades que situa la lluita de Sant Jordi amb el drac davant de les muralles que envolten a la població, a més vam ascendir a la lloma del castell en la que vam gaudir de les peculiaritats de la vila, coneixent tot el recinte amurallat on destaquen els diversos portals d'accés (entre ells el de Sant Jordi en l el que figura la llegenda), la plaça de la vila, l'antic hospital i fins i tot vam dinar  extraordinàriament en "El Cortijo", nom d'un restaurant montblanquí.
          Altra vila que vam conèixer, situada en la comarca de l'Urgell va ser la de Guimeràque destaca pel conjunt arquitectònic medieval amb la construcció de les seues cases-ponts, cobertes, arcs, etc.  on cobra la seua estratègica importà ncia la torre de vigilància en la part d'amunt de la vila.
          A la Conca de Barberà, concretament vam gaudir de tracte i del menjar extraordinari en l'Hostal Colomí i com no, del Castell dels comtes amb la torre circular d'homenatge,  les fonts de les canelles i la Plaça Major de la població de Santa Coloma de Queralt.
          Balaguer, ciutat de la comarca de la Noguera, on la influència del riu Segre es primordial, vàrem gaudir de la bonhomia dels seus habitants, els quals ens van fer partícips del seu patrimoni, ... de la plaça del Mercadal, amb més de 7000 m2 en l'antic nucli jueu, del barri àrab (centre històric), dels carrers empinats medievals o del Museu de la Noguera, llocs que naturalment vam conèixer.

La Vall d'Àger
AGULLÓ
   
         Llogaret de la Vall d'Àger, comarca de la Noguera i prop de la divisió d'aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
      Aquest llogaret, situat al mig de la Vall d'Àger, geogràficament forma part de la zona prepirinenca al nord de la Noguera, rodejada de la serra del Montsec, que és una llarga alineació calcària d'uns quaranta kilòmtres que s'esten d'oest a est. 
          Les dues Nogueres divideixen la serralada en tres parts, (el seccionat mont dóna nom al Montsec d'Estall, Montsec de Rúbies i Montsec d'Ares que amb 18 km. és el més llarg on trobem el seu cim més alt (1678 metres).
           El Montsec i la Vall d'Àger estan formats per sediments del fons del primitiu mar pirinenc on fa milions d'anys, amb l'elevació dels pirineus, aquests sediments van relliscar pujant-se sobre els materials rígids, trencan-se i formant l'actual Serra del Montsec.
          Aquesta vall fou habitada almenys des del neolític on es possible la vida a partir d'un assentament ibèric. La toponomia, les restes arqueológiques, elcamí i un sarcòfag (S III), donen estimoni d'un passat romà. Al costat del cementiri d'Àger s'ha trobat una necròpolis viksigòtica. Durant els segles VIII, IX i X, període de dominàció islàmica, "Ayera" era la base militar musulmana de la línia fronterera Àger-Artesa de Segre.
            La Valld'Àger fou conquerida per Arnau Mir de Tost sobre l'any 1042 convertint-se en senyor de tota la frontera cristiana, esdevenint el tronc de la nova nissaga del Vescontat d'Àger i més tard del Comtat d'Urgell
          A començament del segle XV, amb la caiguda del Comtat d'Urguell, finalitza el capítol més brillant de la història d'aquesta vall, on des de llavors, es regirà pel Arquebisbaat de Tarragona fins a la desamortització de Mendizabal a 1836.

          I ja centran-nos en AGULLÓ: IDENTITAT, LLENGUA I FAMÍLIA, podem afirmar que aquest llogaret ja és citat en l'any 1070 com a Torres de l'Agulló, posteriorment aquest nucli és cedit pel vesconte Arnau Mir de Tost a Ponç Onofre per a fer un mur i millorar-lo, deixant les servituts a la gent del poble, els quals pagarien a Onofre els delmes i primícies. Més endavant, en 1267, quan formava part dels dominis de Ramón de Lliiana, és cedit al Monestir de Sant Pere d'Àger.
Plaça Major d'Agulló - font
        Dins de la població trobem l'església dedicada a Sant Mateu i que la seua festa major se celebra el tercer diumenge d'agost. Ressenyar que en la façana de la casa situada a l'esquerra de l'església existeix la següent inscripció: "PUEBLO DE AGULLÓ".
          En el mateix poble hi havia l'antiga Casa dels Montardit amb especte de fortalesa i les antigues Masies de Gasal.
          A poca distància es troba l'Ermita de Sant Pere Martir (segles XVII-XVIII) de estil rural popular, actualment està molt reformada. Aquesta ermita ocupa un lloc de devoció antiquíssima on prop d'ella es va trobar un cementiru amb restes de dues tombes mediavals del segle XII.
Plaça Major
Església de Sant Mateu
            Actualment la població d'Agulló es de menys de cent habitants, no obstant, trobem en aquest lloc i als voltans d'ell, diversos allotjaments rurals i diversos paratges i espais naturals com el Congost de Mont-rebei, la singular i històrica Vila d'Àger o els pantans de Canelles Camarasa en el que destaca la Baronia de Sant Oïsme.
             Subrallar l'expedició que vàrem fer en el catamarà pel pantà de Canelles amb Mique Pifarré, responsable d'ÀGER Aventura't en el que vam gaudir pels racons de l'embassament, d'unes imponents vistes del Congost de Mont-rebei en el que enguany i gràcies a la quantitat d'aigua embassada, encara està més espectacular.
              Després d'aquesta excursió, vam dinar exquisitament en el Restaurant Lo Poble de la Vila d'Àger, la qual vàrem coneixer i en la que destaca el seu conjunt històric.
                              ... continuarà .....
Salut i Música


divendres, 27 d’abril de 2018

MORFOLOGIA D'UN CERTAMEN LITERARI

VAP 51

"FIESTAS DEL SEXTO CENTENAR – 1876"
 – Segona part 
SÍMBOL DEL
CIRCULO INDUSTRIAL
DE ALCOY

CASINO ALCOYANO














Treball publicat en la Revista de Festes en honorSant Jordi de 2018 editada per lÁssociació de Sant Jordi d'Alcoi, (Pàg. 144 a 147).
Premis:
            Azucena de Plata y Oro á la mejor poesía dedicada  Á la Vírgen.
      Rosa de Oro y Plata Ofrecido por el Casino Alcoyano á la mejor composición poética Á la Amistad.
Abeja de Oro Ofrecido por el Círculo Industrial de Alcoy como símbolo de la industria, á la mejor composición poética en elogio del Trabajo
        Destacar que enguany es commemora el 150 Aniversari de la fundació l'1 de gener de 1868 d'aquesta Societat "según se lee en la GUIA DE ALCOY de D. Remigio Vicedo". Remarcar "El decidido y constante apoyo a la acción cultural e instructiva de la Entidad" el seu "carácter abierto a toda la sociedad" que atresora el Círculo Industrial de Alcoy.
Pocs anys abans la celebració de les "FIESTAS DEL SEXTO CENTENAR EN HONOR A SAN JORGE", amb el Sexenni Revolucionari (1868-1874), els alcoians viuran el cicle més democràtic del segle XIX però també el més inestable.
Recordar que les Corts Espanyoles proclamen la 1ª República l’11 de febrer de 1873 i que a primers de juny els grups anarquistes i federalistes, constitueixen fronts comuns per defensar les seues idees socials.
En Alcoi el 7 de juliol, més de 8000 jornalers fan vaga general, i dues dies després esclata una duríssima batalla en la que moren 16 persones (entre elles, l’alcalde Agustí Albors i Blanes), incendiant l’Ajuntament i diverses cases. 
Aquests successos que coneixem com la Revolució del Petroli, transformen radicalment la vida dels alcoians i motiven la suspensió de les Festes de Sant Jordi dels anys 1874 i 1875.
Així i tot, el 30 de març de 1875 s’acorda commemorar l’any següent "las Fiestas del Sexto Centenar al Patrono San Jorge Mártir". Per exalçar l’esdeveniment, entre altres actes el 6 de març de 1876 el ple de l’Ajuntament d’Alcoi convoca un Certámen Literario que, al par que tributo rendido al arte, sea estímulo á la juventud que camina por las sendas del saber”.
Revista de Festes de 2018
I és amb aquest esperit narratiu, com anem en les Revistes de Festes d'enguany i de l'any passat a enllaçar amb la peculiar rima dels poemes i l’exclusiu caràcter descriptiu dels cinc premis d'aquest Certamen Literari", els diversos esdeveniments ocorreguts al segle XIX.
Finalment agrair i destacar a l’editor de l'àlbum, Francisco Company i a les entitats patrocinadores del Certamen, com també als autors dels treballs, a la Corporació de l’Ajuntament d’Alcoi en l’any 1876 i a totes aquelles persones anònimes, la llavor sembrada i a més, per fer-nos recordar més d’un segle després aquesta part de la nostra història.
Tradició, Salut i Música.