EL CANT DELS OCELLS

JULI VISITANT EL BETLEM

VAP 36     

 Sumant-me a la nit més joiosa de l’any, on glossem amb alegria al veure al gran Senyor amb son gran resplendor, vull rememorar ara en temps de Nadal, amb la lletra del "Cant dels Ocells", el NAIXEMENT de JESÚS. 

Aquesta nadala ha sigut difosa pel poble amb tota la seua saba racial. 

Musicalment, la versió més coneguda és la interpretada pel nostre Pau Casals i Defilló amb el seu violoncel.

                                   

VERSOS DEL CANT DELS OCELLS

Afegir que El Cant dels Ocells encapçala el “Moviment” dedicat als “Ocells que emeten cants” del meu recull de parèmies musicals i de festes titulat MÚSICA FESTA I PARÈMIA, compilació que només falta que algun dia veja la llum.

Salut, Música i Bones Festes de Nadal 2014.

SANTA CECÍLIA AMB LLIBERTAT, IGUALTAT I FRATERNITAT

Amb els valors de la REVOLUCIÓ FRANCESA i combinant-los amb el tarannà musical alcoià i de tot l'univers musical, he enllestit la següent i musical reflexió.

Aquest mes de novembre, període en que la Festa de Tots Sants ja ha determinat l'inici del cicle de la terra, -després de l'abundor i les collites de l'estiu, ve el repòs-, és una època de descens progressiu de temperatures, on els dies s'escurcen i les nits es fan més llargues, però també és una fase on rebrota l'art, facultat que està associada a l'equilibri, a la maduresa, a la harmonia, ..., concordança que mostrem els músics d'Alcoi i de tots el pobles, què donant una vertadera lliçó de LLIBERTAT, d'IGUALTAT i de FRATERNITAT, celebrem amb música, molta música, la festivitat de la nostra patrona Santa Cecilia.

Col·laboradors i Entitats Musicals
que pertanyen a la Comissió de Santa Cecília.
Ernest Valor Calatayud
dirigint el Dia dels Músics d'Alcoi
l'Himne de Festes

LLIBERTAT

Com hem dit abans, és en aquest més quan totes les músiques s'enlairen sonorament, convertint Alcoi en una ciutat musical, aquest art brolla amb LLIBERTAT per qualsevol part, començant per eixa música tan especial i diferent que les formacions de música de cambra i corals ens gratifiquen. O les balladores i els balladors dels grups de danses, que ens mostren la seua efervescència popular amb un singular repertori de balls propis de les nostres comarques, com també les colles de dolçainers i tabaleters què ens delecten emprant una perspectiva vital i alegre de les nostres tradicions. -Des d'ací vull recordar de tot cor a Pepe Armengol Ruzafa, una excepcional persona i amant de les nostres arrels, professor dels meus fills i dolçainer del Grup "La Degollà"-.

Gaudim de les orquestres -simfònica i de plectre-, que ens sorprenen amb la interpretació de les seues obres no obstant de la dificultat tècnica dels seus instruments, i com no podia ser d'altra manera, fruim amb els recitals programats i amb les audicions instrumentals dels alumnes de les entitats musicals.

Sense oblidar la tradicional missa interpretada pels músics de l'orquestra i cantada per les corals alcoianes, ens apassionem amb les obres interpretades en els concerts per les bandes simfòniques de les societats musicals alcoianes, i finalment, per concloure les celebracions en honor a Santa Cecília, celebrem tots junts un dinar de germanor 

IGUALTAT

Abans de continuar, vull expressar que el concepte de LLIBERTAT, en aquest cas LLIBERTAT MUSICAL, i com he dit anteriorment, ha quedat sens dubte clarament demostrat, i definint la IGUALTAT dins del mateix marc i amb una indubtable referència als membres de les entitats que integren aquest món, tots ells baix l'organització de la Comissió de Santa Cecília, queda amplament consolidada.

Cal ressaltar què enguany, rep un merescut homenatge l'investigador i músic de la Societat Musical Primitiva d'Alcoi, Ernest Valor Calatayud, autor de diversos treballs d'investigació i membre de la Comissió de Santa Cecília.

FRATERNITAT

Recordava una reflexió de Joaquin Sabina que deia Hoy se habla mucho de libertat i de igualdad, pero poco de fraternidad.

Fraternitat, aquest terme s'entén per la unió i bona correspondència entre germans o entre un un grup d'éssers humans, i en aquest cas de la companyonia i de l'amistat entre tots els membres de les entitats que integren aquest col·lectiu.

Reprenent el conjunt de qualitats d'aquests valors, vull parlar del missatge fraternal i musical de les obres que interpretaren el dia 22 de novembre de 2014 en el Teatre Calderón d'Alcoi i amb la direcció de Gaspar Nadal Maronda, les músiques i els músics de la Societat Unió Musical d'Alcoi, la banda amb la qual m'he criat.

Varen encetar la seua participació amb un afalagador aire criollo, el joropo veneçolà ALMA LLANERA, cançó de la sarsuela del mateix nom de Pedro Elías Gutierrez amb versos de Rafael Bolivar Coronado escrita en 1914. Composició mundialment coneguda i considerada com a nexe d'unió i d'avinença per tot el poble veneçolà, actualment és apreciada per ser el segon himne nacional de Veneçuela, i com va passar amb el nostre Himne de Festes, des de l'inici ha gosat de la fraternitat popular de tots.

Enguany es compleixen 100 anys d'ALMA LLANERA, per tan i celebrant aquesta efemèride juntament amb els actes de Santa Cecília, vull realçar el seu missatge amb l'estrofa en la que Rita canta: Yo nací en esta ribera, del Arauca vibrador, soy hermana de la espuma, de las garzas de las rosas, soy hermana de la espuma, de las garzas de las rosas, y del sol y del sol, me arrulló la viva diana de la brisa ....

Subratllar tan la transcripció de l'obra realitzada per Paco Segura com la interpretació dels 9 instrumentistes de percussió llatina, reflectida ella, amb el meravellós i rítmic espectacle visual i sonor.

La Societat Unió Musical d'Alcoi
durant la seua actuació
el dia 22 de novembre de 2014

El joropo es un gènere musical i dansa tradicional a Veneçuela i a Colòmbia. L'origen es troba en el fandango espanyol, en la música melismàtica àrab i posteriorment, en diverses aportacions indianas amulatadas. Així mateix, el joropo, a més de la música i de la lletra, és una manifestació festiva, caracteritzant-se per ser un ball de parelles o d'associació, on l'home subjecta a la dona amb les dues mans, sent ell el qui determina les figures a realitzar i en el què la dona, demostra la seua habilitat en seguir-lo. Cal ressenyar que el ball es considera un sentiment nacional i que gossa de diverses variants musicals depenent del lloc del país on es balla.

Basada en la Muntanya del Kilimanjaro, EL RUGIR DEL KIMBO, del compositor i director valencià Ferrer Ferran, composició amb una gran dificultat tècnica, va ser l'obra amb que va concloure la seua participació la UMDA, Aquesta simfonieta (con l'autor diu), està composta per tres moviments: I - Jambo, II - La Muntanya Sagrada, III - Ruwa, el Deu del Kilimanjaro.

Aquesta muntanya destaca per la seua grandiositat de forma oval amb tres volcans inactius, sent un espai encisador, llegendari i sublim, aquest paisatge sensorial queda molt ben reflectit en el desenvolupament de l'obra, amb el so de la natura, ... dels atractius i trepidants ritmes africans (tambors, canyes, cabasses,...), ... dels crits dels nadius (músics), per finalment remarcar, la capacitat compositiva de l'autor, destacant el contrast melòdic apassionat i intens de l'obra amb una sonoritat sensible i esperançadora, composició que els intèrprets van subratllar amb un final apoteòsic i brillant. 

El nom del Kilimanjaro segueix sent un enigma, no obstant això, sabem que els massais la descriuen com la casa de Deu (Nygage Ngai), o els chagges, que centren en Ruwa el seu poder. -Ruwa, és conegut per la seua misericòrdia i tolerància i quan és buscat, és considerat com l'alliberador-. És el triomf de la natura i de l'ésser humà, per tan és el reeiximent de la LLIBERTAT, de la IGUALTAT i de la FRATERNITAT.

Recordar que amb motiu del Centenari de la Societat Unió Musical d'Alcoi en l'any 2005, el mestre Ferrer Ferran va crear una seductora obra colorista i atraient amb tres moviments: I - El Somni Compartit, II - Elegía, III - Cap el Centenari, què amb el nom de SUITE SINCRÒNICA, glosa musicalment aquests CENT ANYS d'història musical, de les músiques i dels músics.

A tall de comiat i deixant (de moment) de parlar d'aquest món musical, com tots sabem, el concepte de LLIBERTAT, d'IGUALTAT i de FRATERNITAT, ens duu als valors de la REVOLUCIÓ FRANCESA, termes que actualment són al debat de la societat. Com he dit adés, hui es parla molt dels dos primers conceptes (consulteu les hemeroteques), però quasi gens de fraternitat, per la qual cosa, des d'ara us convide a més d'aquests dos valors, a parlar de FRATERNITAT. Si ho aconseguim, ben vingut siga, en cas contrari, només jo passaré la pena.

Aquest treball ha estat revisat en Juliol de 2023, no obstant si volen llegir la reflexió original de novembre de 2014, la podeu reviure mitjançant el següent enllaç de PAGINA66  

https://pagina66.com/art/98237/llibertat-igualtat-i-fraternitat

Salut i Música.

 VAP 35-94   

... QUINA CONSTEL•LACIÓ DE MÚSICA I DE MÚSICS!!!

VAP 34

En PAGINA66 ha sigut inserit el meu treball que he titulat

... QUINA CONSTEL·LACIÓ DE MÚSICA I DE MÚSICS!

Aquest article tracta del CONCERT que els músics de la Societat Unió Musical d'Alcoi dirigits pel seu mestre Gaspar Nadal Maronda i els músics del Quintet Spanish Brass Luur Metalls ens van obsequiar amb un bon grapat d'extraordinària música el dia 1 de novembre d'enguany en el Teatre Calderón d'Alcoi.

LA LIBERTAD ES ALGO QUE SÓLO EN TUS ENTRAÑAS 

BATE COMO EL RELÁMPAGO

Miguel Hernández Gilabert, fragment del poemari 

"CANCIONERO Y ROMANCERO DE AUSENCIAS"

Si en la primera part del Concert, vàrem gaudir d'un magnific repertori de música interpretada pel QUINTET SPANISH BRASS LUUR METALLS, la segona part, a més d'altres interessants obres interpretades per la SOCIETAT UNIÓ MUSICAL D'ALCOI, per exemple l'obertura de James Barnes titulada "Alvamar", les dues formacions musicals ens van obsequiar amb el "Poema simfònic" compost i dirigit pel seu autor, el mestre murer Jose Rafael Pascual Vilaplana, i creada en commemoració del "AÑO HERNANDIANO 1910-2010", titulada HERNANDIANA,  (adjunte copia del "score" de l'obra per a conèixer el plantejament de l'obra que em va enviar J. R. P. Vilaplana) i que tots vàrem gaudir a més de per la qualitat musical, per la trajectòria humana i poètica del MIGUEL HERNÁNDEZ GILABERT, un POETA DEL POBLE, ESPECIAL I BENVOLGUT per tots nosaltres, i com no, agrair a tots els músics per la genial interpretació oferidqa en el concert.

L'enllaç del treball és el següent:

https://pagina66.com/art/97901/-quina-constel-lacio-de-musica-i-de-musics-

Poesia, Salut i Música

UNA BANDA AMB MOLTA ÀNIMA - JAZZ A BANDA

Els músics de la banda durant la seua actuació

VAP 33

         Una banda de música està “composta” per un mínim de trenta sonadors que combinen vent i percussió.

Aquesta definició tan singular que vaig escoltar, no necessàriament defineix tot l’espectacle musical, visual i sensitiu que vàrem percebre el diumenge 20 de juliol d’enguany en la Plaça de Dins de la nostra ciutat, en el concert JAZZ A BANDA, interpretat per la Societat Unió Musical d’Alcoi, sota la direcció de Gaspar Nadal Maronda. Més bé cal ressaltar que en aquest “banquet”, i com he dit adés, el principal objectiu dels músics, va ser contagiar al nombrós públic amb tots els sentits, de la qualitat i la quantitat dels “menjars” (música), i de la gran reserva de “tequila” instrumental i vocal, tot això gràcies les seues “ÀNIMES MUSICALS DE NEGRE”, encertada màxima que va manifestar Francisco Blanco “Latino”, professor convidat a l’esdeveniment, (Director musical de SEDAJJAZ, col·lectiu de músics independents dedicat a l’aprenentatge i coneixement musical de jazz en totes les seues vessants -clàssic, llatí, salsa, blues & soul, fusió, etc.-).  

Ressaltar que tots els temes jazzístics, improvisacions instrumentals i efectes sonors interpretats, van ser llargament ovacionats pels espectadors, com també va ser difícil destacar a un interpret d’un altre. No obstant això, si que em va enlluernar la veu d’Àngela Esteve amb el tema Georgia on my Mind,  com també la força rítmica del bateria Carlos Aracil.

Amb tot, parlar de jazz ens portaria per un mon ple de suggestives sonoritats on es barregen diferents ritmes afroamericans amb una música instrumental genuïna. Ressenyar que el jazz s’ha ramificat en molts subestils, i que en ells destaquen, les improvisacions personals que fan tots els instrumentistes d’un mateix tema, melodia que es repeteix, com també de la tímbrica tan especial dels vocalistes.

Salut i Música.

LES NOSTRES TRADICIONS I LA MÚSICA DE LA UNIÓ

VAP 32

Parlaré en primer de tot, de la gran quantitat de tradicions que atresora la nostra ciutat d'Alcoi, tradicions festives en les que unes tenen un caràcter religios i altres, són costums laiques o populars.

D'entrea les festes de caràcter religios, destaca el cicle de NADAL, que abraça des de les emotives representacions del BETLEM DE TIRISITI (declarat Be Immaterial d'Interés Cultural, Alta distinció de la Generalitat Valenciana al "Mérit Cultural"), les PASTORETES, el TIO PIAM i el BAN REIAL, fins a la CAVALCADA DELS REIS D'ORIENT (la més antiga del món).

Ressaltar la festivitat de la Patrona d’Alcoi la MARE DE DÉU DELS LLIRIS, on el dia 21 d'agost celebrem els actes religiosos per posteriorment en setembre presentar la Revista LILIA en la que diversos col·laboradors (entre el quals m’encontre jo) aporten els seus treballs sobre la patrona i altres facetes de la vida alcoiana, sent el tercer diumenge de setembre quan se celebra la Romeria a la Font Roja.

Subratllar que a causa de la pesta que va devastar aquest territori en el Segles XIV-XV, els alcoians intercedeixen a Sant Sebastià en l’any 1466 perquè els protegisca d’aquesta epidèmia i posteriorment a Sant Roc en 1487 per la mateixa causa. Destacar el nomenament en diferents dates dels dos sants, com a patrons protectors d’Alcoi i que en l’església de Sant Jordi, al primet terç de S XVI es va construir un altar dedicat a Sant Roc i a Sant Sebastià. 

Recordem a SANT MAURE cada 3 de desembre per demanar-li la seua intercessió a causa dels terratrèmols que va patir aquesta vila en l’any 1620 i que va causar greus danys, L’acord per a proclamar-lo patró va ser pres pels alcoians de llavors en “Les Eres Noves” (actualment o està construïda l’església de Sant Maure i Sant Francesc) i a SANT GREGORI, bisbe d'Ostia, advocat intercessor contra les plagues del vinyer, sobretot les de la llagosta, en el "Llibre de notas diferentes" del desaparegut Arxiu de la Parròquia de Santa Maria, constava quen es va votar el seu patronatge el 7 d'abril de 1641, (podem gaudir del retaule ceràmic al Museu Arqueològic Municipal beneint el camp afectat per la plaga). 

Considere importantissim destacar als sants que representen el gremis artesanals de la vila, és a dir a SANT ISIDRE i SANT FRANCESC (protectors dels llauradors i dels comerciants) i  a SANT MIQUEL, SANT ELOI i SANT JOSEP que protegeixen als paraires, manyans i fusters.

Partitura de "El repertori de Benedicto Ripoll Peidro
          (1907 - 1999) i altres peces tradicionals"
  LA XARAMITA EN ALCOI

D'altres costums que abasten les dos vessants, podem ressenyar les festes de carrer. En el barri de la Verge Maria (on vaig naixer) se celebraven a setembre, amb carrers engalanats amb banderoles de tots el colors, jocs per a xiquets com a cucanyes, amb piules i petards, revetles, la important processó a la Mare de Déu dels Desamparats que eixia i tornava de la seua església (actualment seu del "Museu de Nadal" i els entranyables personatges dels Nanos i Gegants on el dolçainer d'Alcoi Benedicto Ripoll Peidro ens interpretava acompanyat pel tabalet de Ramón Porta Vañó totes eixes tonades que tots cantàvem i ballàvem al seu voltant.

EL BALL DELS NANOS:

Nanos i gegants, 

xicotets, xicotets i grans,

Quan serem fadrins,

tots serem, tots serem iguals.

Nanos i gegants,

xicotets, xicotets i ......

Finalment, una altra tradició és anar-se'n de pinytata, (al Xorrador, al Preventori, a la Font de la Salut, etc) i naturalment "pegar" les tradicionals voltes als ponts.

Però ara, a l’inici de la primavera “toca” parlar, naturalment, de les nostres festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, en les que assumim el repte de commemorar els orígens d’una tradició històrica i que ho rememorem amb una sèrie d’actes en que tots nosaltres ens reforcem com a poble.

Com tots sabem, la música i les festes apareixen sempre indissolublement lligades, és un fenomen tradicional, col·lectiu i social, i com a tal, productor d’integració d’entre totes les col·lectivitats, per això una de les tradicions més arrelades que se celebren a Alcoi, són els Concerts d’Exaltació a la Música Festera, amb les que les Societats Musicals d’Alcoi, la Unió Musical, la Societat Musical Nova, la Corporació Musical - Banda Primitiva i últimament l’Agrupació Musical Serpis, ens donen a conèixer un repertori, on el perfum de la música, és la substància aromàtica i balsàmica i al mateix temps trepidant i marcial de la festa.

I aquest perfum, el vam percebre el passat diumenge dia 30 de març, en el concert protagonitzat pels músics de la UNIÓ MUSICAL D’ALCOI baix la direcció del seu director Gaspar Nadal Maronda. Descriure cada una de les partitures del concert ens portaria a omplir moltes pàgines, però si que vull assenyalar que gràcies als compositors seleccionats, amb una demostrada creació musical, lligada a l’especial noció d’aquesta festa, aquest “Concert”, és himne i és cantar de nostra història⁽¹⁾

Primerament la presentadora de l’esdeveniment ens va introduir amb l’argument musical de cada obra i amb aquesta informació vam començar a gaudir del concert.

Com he dit adés, és difícil ressaltar una composició sobre una altra, això sí, cal assenyalar les obres dels quatre compositors alcoians, tots ells ligats a la idiosincràcia festera en les que els espectadors vàrem quedar quedar suggestionats per l’excepcional màgia de les partitures: la marxa mora Al Primer Tró, dedicada a José Luis Corcoles Bordera per Rafael Mullor Grau, com l'alegre i enèrgica marxa contrabandista Farolero de José Mª Valls Satorres i la sorprenent i extraordinària marxa mora 10 de setembre de Francisco Amaya Martínez i ressaltar al benvolgut mestre Amando Blanquer Ponsoda, del que vam assaborir de l'essència de la marxa cristiana Tino Herrera.

Destacar la marcialidad sonora i la complexa harmonia de la marxa mora SARAF YEDDID del compositor murer José Rafael Pascual Vilaplana, així com el concepte creatiu de la marxa cristiana Morer de l’ontinyentí Saül Gómez  Soler, que van delectar a tots els espectadors.

Com és tradició, es va interpretar el pasdoble dianer Romualdo Soler del compositor Enrique Alborch Tarrasó "Premi de Composició de Musical Festera d’Alcoi, any 2014”. A més, vam recordar la marxa cristiana, Te Deum, “Premi Amando Blanquer Ponsoda, any 1997” del recentment desaparegut compositor de Beneixama Pedro Joaquín Francés Sanjuan.

Sense abandonar el fil d’aquest treball, vull destacar l’atraient marxa mora LagebreB (Berbegal) de Benedicto Ripoll Belda, dedicada al capità moro i abanderada 2012 dels Mudèjars d’Ibi, dirigida pel mateix compositor, que ens va impressionar pel seu ritme i per la seua força melòdica. Bene, com és conegut per tots, està vinculat familiarment a músics d’aquesta societat musical, (qui no recorda al seu avi, Bene el dolçainer d’Alcoi, evocat en aquest mateix treball).

No voldria acabar aquesta ressenya sense parlar d’un extraordinari i polifacètic músic de la veïna població de Muro, Francisco Esteve Pastor, del qual enguany es compleixen 25 anys de la seua desaparició. Aquest compositor ha destacat per les seues melodies vives i alegres i pels ritmes marcials i solemnes en les seus obres, que representen una recompensa emocional i sensitiva difícil d’oblidar, per això, el pasdoble L'Alcoià “Premi Juan Cantó Francés, any 1986”, és un clar exemple de la seua intel·ligència musical.

Si amb el pasdoble Festa Alcoiana de José Albero Francés, vam començar a degustar fragments del nostre HIMNE, vam continuar assaborint aquestes notes amb el pasdoble dianer Amado, de Ramón García Soler, i va ser finalment a la cloenda del concert i amb la interpretació del nostre HIMNE DE FESTES del mestre Gonzalo Barrachina Selles, quan el vam glossar amb llum i color, alegre bullidor, renovador. Manantial d’il·lusions que esclata en cançons⁽¹⁾

⁽¹⁾ Fragments de la lletra del nostre HIMNE DE FESTES.

Aquest treball va ser acabat el dia 5 d'abril, festivitat de Sant Vicent Ferrer.
Salut i Música.

VISCA LA BONA VISTA I LA BONA OÏDA!

      VAP 31

          Si a desembre la música la vaig escoltar millor, a febrer, s’ha fet la llum, la música m’impressiona i les lletres em sorprenen. Per això ara proclame:

“VISCA LA BONA VISTA I LA BONA OÏDA”

Dissabte 15 de febrer de 2014, al Teatro Principal d’Alcoi, l’Olympia Metropolitana ens va oferir l’obra Un Déu salvatge de l’escriptora francesa Yasmina Reza amb la versió en el nostre idioma de Jordi Galcerán i Ferrer. L’obra tracta de la baralla protagonitzada pels dos fills dels dos matrimonis on aquests es reuneixen pacíficament per resoldre l’incident.

En l’escenari, i dirigits de Carles Sanjaime, els intèrprets Empar Canet, Pepe Ricart, Jaime Linares i l’alcoiana Pilar Almería Serrano, protagonitzen una comèdia amb un gran sentit de l’humor en el que al principi i amb una actitud cordial i sensata fan un anàlisi minuciós i detallat del fet ocorregut entre els seus fills, però, a mesura que avança l’obra van transformant-se, per acabar tots ells com diu el títol de l’obra, en autèntics “salvatges”.

Només vull afegir que vam gaudir de la sensacional interpretació dels quatre protagonistes i que amb ells vam ser còmplices, de la ironia d’aquesta societat, moltes voltes pressionada socialment, però amb un desig de canvi i fins i tot reivindicatiu (Narcís – Miquel).

---oOo---oOo---oOo---

La UMDA en el Salón Rotonda

La majoria de la gent relaciona la música amb instruments i partitures, però sols poca gent sap el vertader significat de la música.

Aquesta reflexió d’Ana Yepez Santamaría (aleshores amb quinze anys) està reflectida en el programa del Concert de Primavera que els alumnes de l’Escola de Música de la Unió Musical d’Alcoi van oferir en 14 d’abril de 2002.

Amb dita reflexió vull comentar el Concert als anys de càrrec de la Filà Llana, celebrat el passat dia 16 de febrer en el Salón Rotonda del Círculo Industrial d’Alcoi, interpretat per aquesta Societat Musical i que va dirigir el seu director Gaspar Nadal Maronda.

L’acte el va presentar Ana Yepez Santamaria, component de la banda, que ens va donar la informació necessària per conèixer el vertader significat de la música del concert. Amb tot això, vull rememorar varies vivències amb obres que vaig interpretar quan era membre actiu de la banda i que van formar part d’aquest esdeveniment.

En el Temple de Debod

A l’escoltar l’obra dels compositors Chueca i Valverde LA GRAN VIA, vaig recordar el concert oferit a Madrid el dia 1 de maig de 1974 en el Temple de Debod, situat en el Passeig del Pintor Rosales i en el que a més d’aquesta obra, interpretarem altres com Anselmo Aracil, Mi Barcelona i Llanero i President. (La història d’aquest concert l’explicaré més endavant).

Ressenyar que el Temple d’Amón (Debod) amb més de dos mil anys d’antiguitat, va ser un regal d’Egipte a l’Estat espanyol per l’ajuda rebuda, i així salvar-la de la seua desaparició a causa de la construcció de la presa d’Assuan.

Si la memòria no em falla enguany farà vint anys en el que la Filà i la Música arranquen la diana amb ALS LLANEROS DIANERS de l’amic Rafael Mullor Grau. “L’arrancà” des de l’Ajuntament, però sobretot, la sensació d’interpretar-la amb la caixa o el bombo i baixant pel carrer de Sant Tomàs, a l’alçada de l’Església de Sant Jordi eren emocions que encara avui les recorde amb emoció.

Un altre pasdoble del que guarde un gran record és MI BARCELONA de Julio Laporta Hellín, en el que gaudia tocant i matisant els pianos, els mig forts i els forts amb els plats, tot en el moment precís, des del "Partidor" fins a la “Bandeja”, interpretar-lo ha sigut una experiència inoblidable.

I finalment, ... l’eterna i singular marxa mora de José Albero Francés, LLANERO I PRESIDENT, “sant i senya” de la Filà i de la Banda, obra en la que en la meua infantesa vaig començar tocant les “carabassetes” i posteriorment el requint, el clarinet i tots els instruments de percussió, així mateix durant uns anys vaig coordinar als xiquets que tocaven les “carabassetes”.

Donant per certes la vocació i la capacitat interpretativa del músics de la banda i la qualitat musical de les composicions del concert, del DANZÓN nº 2, obra del mexicà Arturo Márquez, poc més puc dir del que no va dir Ana, senzillament cal sentir-lo, sentir-lo en tota l’extensió de la seua música.

La tercera obra interpretada va ser LA VIUDA VALENCIANA del compositor Aram Ilich Kachaturian, nascut a la ciutat de Tiflís (Georgia) el mateix dia que jo però de l’any 1903. Amb els quatre moviments de la suite, (Introductión, Serenade, Song i Dance), el compositor va saber donar-li fantasia a la partitura, conquistant-nos nota a nota i confluint d’una manera especial, la seua inspiració amb la música espanyola (no m’atreveix a dir valenciana, fins i tot, vaig notar la semblança en certs passatges, amb la Dansa del gaditanae – Victòria d’Espàrtac del ballet Spartacus). Aquesta música està basada en l’obra de teatre amb el mateix títol del poeta i dramaturg madrileny Félix Lope de Vega y Carpio. La trama de l’obra se centra a l’entorn de Leonarda que acaba de perdre al seu marit.

Tornant a Kachaturian, cal dir que dotat d’un excel·lent sentit melòdic, va destacar per les seues composicions per a ballet, plenes de ritme i de color, melodiosament sensuals i líriques on va saber integrar la música moderna amb el ballet clàssic. Així mateix va escriure altres composicions (poemes simfònics, concerts per a diversos instruments, himnes, etc.) i més de quaranta obres per al cinema i el teatre. Des d’ací us convide a conèixer la seua creació musical, (guarde un grat record de les suites de Gayaneh i Spartacus).

Si de la bona música tothom se’n recorda, les marxes mores ALS XAPARROS de José R. Pascual Vilaplana, Aligeabà-Spyros de Vicent Pérez i Esteban i Al-bassora de José Mª Valls Satorres, són una xicoteta però interesantíssima mostra de música festera, creades per uns reconeguts i excel·lents compositors, per això al interpretar-les, les expectatives musicals i d’estètica festera, han estat a l’alçada del esdeveniment.

No vull acabar sense parlar del pasdoble de Pilar Mompo Aracil, COMPARSA DE LLANA, a més de ser un joguet musical, on les melodies, enginyoses i efectistes, donen un aire original quan s’interpreta, és un obra en la que tant la elegància dels onze esquadristes com la formació de la banda és posen de manifest. És un plaer sentir-la pel carrer de Sant Nicolau, arreplegant tot l’aroma que ens dóna una acte com la diana.

Si en la primera part del concert vam sentir ser una suggeridora selecció de tres estils diferents de música (sarsuela, música llatina i suite), la característica principal de la segona part, va ser la varietat viva, genuïna i palpitant, eixa que sona en els concerts, en el carrer i en la Filà i que amb tota una gamma d’estils, ritme i sentiments, ens van saber fer arribar a l’anima de tots nosaltres.

Finalment i con no podia ser d’una altra manera, cal destacar l’intercanvi de pergamins entre els membre de la Filà Llana i de la Unió Musical commemorant aquest esdeveniment, tot això arrodonit pels aplaudiments de tots els assistents al concert. 

           

---oOo---oOo---oOo---

Adés he mencionat el concert interpretat a Madrid, però saben vostès el camí que vàrem recórrer per arribar a la capital d’Espanya?.

A finals de l’any 1973, l’Excma. Diputación Provincial de Alicante va convocar el V Certamen Provincial de Bandas de Música, aquesta banda es va inscriure a la convocatòria, l’obra obligada va ser la Suite Alicantina del compositor gallec Ricardo Dorado Janeiro amb els 2n. moviment, Canción de Cuna i el 3r. Juego de Niños i la fantasia de l’òpera Boris Godunov, del compositor rus Modest Petróvitx Mússorgoski, va ser la partitura que vam triar de lliure elecció.

Des de llavors, els assajos, primerament els dies en què teníem costum i les tres últimes setmanes tots els dies, van ser l’objectiu principal per a poder donar bona una imatge de la banda.

Eren temps on la imaginació sobreeixia en tots els aspectes, i des del meu paper de percussionista, recorde que en la Suite Alicantina, el 2n. moviment tenia instrumentat el temple-block i entre Ernesto Lloréns (pare) i José Mª del Valle, el van “fabricar” amb fusta, el so resultant va ser perfecte. En la fantasia Boris Godunov està instrumentat el campanòleg, per tocar les campanes (amb la seua forma de vas invertit, com Déu mana), l’amic José Almeria va fabricar un trípode, que fins i tot, vam afegir el gong, facilitat per la Banda Primitiva.

I va arribar el 17 de febrer de 1974, a les onze del matí en el Teatre Principal d’Alacant, va començar el certamen, vàrem tocar en 2n. lloc, una volta en l’escenari, el director de la banda D. Antonio Mompean Valenzuela, amb la batuta dona l’entrada a l’obra obligada, sonen les primeres notes, ... de sobte hem de parar de tocar, la bambolina que penja està prenent foc, desallotgem l’escenari i apaguen el foc, llavors, tornem i continuem l’actuació sense cap incidència extra-musical. Al finalitzar cada obra, grans aplaudiments ens gratifiquen. Quan acaben l’actuació les altres tres bandes que van concursar, els membres de jurat es reuneixen i decideixen guardonar amb el PRIMER PREMI a aquesta banda.

Afegir només els titulars que encapçalen l’edició del Periodico Ciudad de Alcoy: 

“La Unión Musical de Educación y Descanso alcanzó de nuevo el primer premio”. “Por dos años consecutivos nuestra banda gana el más alto galardón”.

Tots sabem que la banda en l’any 1960, per diverses causes, tant de subsistència musical com econòmica, es va integrar en la “Obra Sindical de Educación y Descanso”, que li va cedir les instal·lacions de l’antiga seu de la CNT en el carrer de Sant Vicent, i així poder desenvolupar la seua tasca musical i social. Per aquest motiu, però sobretot pel PRIMER PREMI, ens va permetre representar conjuntament amb les bandes de Benaguasil i La Vall d’Uixó a la Región Valenciana en la “Demostración Sindical del 1º de Mayo” que aleshores se celebrava a Madrid.

En l'Estadi Santiago Bernabeu

El diumenge 28 d’abril pel mati eixim cap a Madrid entre familiars i músics un centenar d’alcoians, una volta instal·lats, els tres següents dies van ser molt intensos, amb assajos en l’Estadi Santiago Bernabeu, una desfilada marató (el dia 30) que va començar en el Paseo del Prado, a l’alçada del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad (aleshores estava la Delegación Nacional de Sindicatos), continuant pel carrer Atocha fins arribar a la Plaza de la Villa seu de l’Ajuntament de la Vila, en el que vam interpretar el pasdoble EL FUSTERET del compositor albaidí Manuel Boscá Cerdá. En l’Ajuntament som rebuts per les autoritats municipals i per diverses personalitats de la cultura, que ens conviden a un vi d’honor i en el que interpretem a més, LLANERO I PRESIDENT amb el que tots “formem”.

Com he dit adés, ara és quan rememore el concert interpretat el dia 1 de maig en el Temple de Debod, que amb una gran afluència de públic va saber reconèixer la interpretació de les diferents obres, inclosa també la selecció del conegut musical WEST SIDE STORY del compositor Leonard Bernstein, amb els temes Maria, Something’s Coming (Algo va a pasar) o América entre altres, adaptació de Romeu i Julieta, (tragèdia on es fonen l’amor i la mort), del poeta i dramaturg William Shakespeare.

Àngel, Ernest, Pep, Vicent i Cassimir

Si pel matí el concert el vam oferir en un marc incomparable, no va ser menys (per als madridistes) el lloc on vàrem actuar foscant la nit, aquest va ser en l’Estadi Santiago Bernabeu, on vàrem participar en la Demostración Sindical, que es va retransmetre en directe per Televisió Espanyola i com diu la web de la banda va constituir “un esdeveniment el veure per primera vegada a una banda de música alcoiana aparèixer a la televisió”.

Vicent, Pep, Ernest, Juan Tomás i Àngel

Finalment cal destacar que en acabar la nostra actuació, vam rebre una efusiva felicitació dels organitzadors d’aquesta efemèrides, tant per la qualitat artística, com pel sentit de responsabilitat mostrada per la banda en els tres dies d’estada en la capital i que en tornar a Alcoi, es vam assabentar de la important repercussió que va tindre a la ciutat, l’esdeveniment viscut pels músics de la banda a Madrid.

AFEGITÓ FINAL: Sense cap doble intenció vull ressenyar que el mateix dia que vam guanyar el PRIMER PREMI (17 de febrer de 1974), per la nit es va jugar a l’Estadi Santiago Bernabeu un Reial Madrid – Barça amb aquest resultat 0 – 5 (Asensi (2), Cruyff, Juan Carlos i Sotil,) com també que els dies en el que assajaven en l’estadi del Reial Madrid, s’escoltaven unes tonades que deien: BARÇA!, BARÇAA!, BARÇAAA!, BARÇAAAA!, BARÇAAAAA!,...

        A hores d'ara continue deixant-me portar pel so de la salut i pel vigor de la música.

Salut i Música.

Visca la bona vista i la bona oïda!

Alcoi, 12 de març de 2014.