TOT ARBRE REVERDEIX COM SI FOS PRIMAVERA

 VAP 60 - 6é.

El Cant dels Ocells

Respon la Cadernera: -Tot arbre reverdeix, tota branca floreix  com si fos primavera-. 

Xiuxiueja lo Pinsà: -Glòria avui, festa demà, sento gran alegria de veure el diamant tant hermós i brillant als braços de Maria.- 

El Xot i lo Mussol, al veure eixir el sol, confosos se retiren. 

El Gamarús i el Duc diuen: -Mirar no puc: les resplendors m’admiren.

Amb el paisatge sonor emès per la Cadernera i el Pinsà gaudim de l’exultació¹ primaveral del Diamant més Gran sense principi ni fi. Així mostren el Xot i el Mussol una exaltació¹ especial àdhuc¹ el Gamarús i el Duc, que en un esclat de glòria i llum, glosen tots el Naixement de Jesús. 

La cadernera té plomes del cap roges per què se li van tacar de sang al arrancar amb el bec les espines de la corona de Jesús crucificat: els Dijous i Divendres Sant refila més que tot l’any. Per això es té per un pecat matar una cadernera. (Soler 1998:102).

Aquest ocell pren el nom de les llavors dels cards (menjar favorit) i és conegut, per l’alegre successió de refilets aflautats i accelerats organitzats ells, en forma d’estrofes o dringadisses que les finalitzen, amb un aspre so una mica nasal. D’uns 13 cm. de llargària, pic esvelt i cua forcada es distingeix pels vistosos colors del seu plomatge.

-Alegre com un pinsà-. Aquest mot reflexa el tarannà d’aquesta au, per l’especial talent musical transmès pel seu pare, canta i domina a la perfecció tots els sons tan de nit com de dia. Símbol de bon humor i d’alegria, és molt comú entre nosaltres, distingint-se sobre tot quan vola, per les ratlles blanques de les ales i de la cua.

Amb els quatre últims companys, de la família dels estrigids o mussols que inclou el xot, el gamarúsi el duc, enllestirem vistosament el treball.

Ocells nocturns, es caracteritzen pels dos ulls frontals i grossos, que per a veure, només necesiten poca llum gràcies a una retina sumament receptiva (no obstant, pateixen a la claredat del dia), tenen l’oida molt semsible i els ulls rodejats de plomes eritzades que també cobreixen les orelles i un bec comprimit i corb. Volen silenciosament i el seu cant produeix feredat a qui l’escolta.

El xot, està cobert de plomes grises i taques vermelloses i grises més fosques, amb dos grans ulls de color groc daurat i orelles que li alteren la redondesa del cap, el seu cant és un intèrvalic “xiuu.. xiuu..” xicotet, oclusiu i aflautat. Cal ressenyar què quan es queda quiet, els quasi 45 cm. d’envergadura es confonen amb la vegetació. 

El costumari li dona al xot el paper de defensor de la nit protegint als humans dels dimonis.

Joan Soler (1998:474) ens explica que el mussol² fou creat pel diable quan Nostre Senyor va crear la cadernera. Les bruixes en tenen per fer bruixeries, i es creu que elles mateixes es tornen mussols i òlibes per anar de nit a fer mal. 

Un mussol clavat a la porta de les cases és amulet contra maleficis de bruixes. 

El refranyer ens parla d’un ésser poc comunicatiu, taciturn, solitari o poc fiable.

La silueta rabassuda d’aquest estrigid, que s’estén pertot arreu, es caracteritza pel seu cap mancat de plomalls cefàlics però adornat amb fines taques blanques i plomes en el pic, les cridaneres celles blanques emmarquen els seus grans ulls grocs. El vol és ràpid i irregular i destacar el seu cant penetrant i llastimós “kiuuu..” o un rapid xisclat “xii-xii-xii...” que emet quan està espantat.

El tercer estrigid d’aquesta nadala, el gamarús destaca tan pel seu gairebé metre d’envergadura, com per la diversitat de colors (vermell, marró i gris), de matissos (barrats, puntejats i ondulats imitant als cucs per passar invisibles en el arbres) i sobre tot pels enormes ulls negres amb dues linies blanques com a celles. Un crit planyívol llarg “houuu.. ho ho houuu”. que l’alterna amb seqüències més curtes, és el cant més habitual. Cridant emet un repetitiu “ku..wiq” estrident, sent un “kuuà..” brusc, el so d’alerta.

Es diu d’una persona que és curta d’enteniment, cabut, etc, -Ets un gamarús-.

Finalment, el duc és el més gran d’aquesta família. Reservat i solitari i amb quasi dos metres d’envergadura, ressalten les poderoses urpes, el voluminós cap amb dos grans ulls color taronja rematats pels llargs plomalls cefàlics, predominen en el seu plomatge, les tonalitats marrons grisoses més fosques al dors i blanquinoses a la gola. Aquesta au emete un profund i greu “buhuu..” que s’escolta a gran distància. Durant l’època de zel, les parelles dialoguen amb una sèrie ràpida de notes curtes acabades amb “bu..huu-bu..huu-buhuuu”.

La gent interpreta que quan el duc es posa dalt de la muntanya ens diu: -Pu..ja!, pu..ja!- (Gomis Zool. 330), com també que la presència del duc prop d’una casa, senyala desgràcia per a algú dels qui l’habiten.

Per Compartir un Món Millor en la Nit més Joiosa de l’Any

A mode de conclussió i després de recordar amb aquests ocells, les seues capacitats sensorials inclosa l’extensa habilitat d’alegrar-nos amb els seus cants, i sense oblidar el taranna simbòlic, llegendari i proverbial, vull subratllar d’aquesta nadala el cant dels ocells³, la seua emotiva tendresa i que ens estimule ella, per agermanar-nos amb el seu missatage ple d’amor i d’alegria, i aixì gaudir tots, d’un millor món compartint esperances i sentiments comuns i únics.

Postil·les

1.          Exultació: Mostrar felicitat i alegría. – Exaltació: Elevar un sentiment, una passió. – Àdhuc: Fins i tot.

2.          El mussol comú (Catalunya), miula (Illes Balears) i xot (València).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mussol_com%C3%BA(26-03-2020).

3. La música d’aquesta nadala està composta en la tonalitat de mi menor, per això el seu emotiu discurs harmònic i melòdic.

Agraïments – Bibliografia – Cibergrafia:

Amades, Joan

-      Costumari Català – Tom I De Nadal a cap d’any

-       Edicions 62,s.a. – 2008

Diccionari Català-Valencià-Balear

-      https://dcvb.iec.cat/

Ferrer, Xavier

-      Enciclopèdia.cat – Característiques generals dels ocells

https://www.enciclopedia.cat/ec-hn-1201501.xml (27 i 30-03-2020) gec-0014481.

Fundació Pau Casals

- http://www.paucasals.org/ca/PAU-CASALS-discurs-a-la-ONU/ (26-03-2020)

- https://www.2020.paucasals.org/biografia/ (30-03-2020)

Martí Maestre, Joaquín

-      Diccionari Històric Col·loquial (Segles XVII, XVIII i XIX)

Universitat de València – 2006.         

Soler i Amigó, Joan

-      Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana

Editorial Barcanova SA – 1998 – Generalitat de Catalunya.

Valls i Jordà, Joan

-      Obra Poètica – La Cançó de Mariola – Paisatges de Serra i Vall n. 4

Instituto de Estudios Alicantinos – Excma. Diputación de Alicante – 1981.

http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/index.htm

https://www.seo.org/aves-y-conservacion/                            

Postil·la 1: https://ca.wikipedia.org/wiki/Tetramorf (24-10-2019).

Postil·la 9: https://ca.wikipedia.org/wiki%C3%88xode (23-02-2020)

https://www.nationalgeographic.com.es/animales/pajaros

            Fotografies Ocells

https://ebird.org/home – 11/04/2020: Àguila – Cotxa (Colirrojo tizón)

https://animapedia.org/ – 11/04/2020: Teuladí (Gorrión) – Rossinyol – Garsa (Urraca) – Gamarús (Carabo común).

https://ca.wikipedia.org/ – 11/04/2020: Tord –Verdum – Francolí – Griva (Zorzal Charlo) – Gaig (Arrendajo) – Cadernera (Jilguero) – Pinsà – Duc (Buho Real).

https://pardillo2016.blogspot.com/2015/12/cannabina.html – 13/04/2020: Passerell.

https://www.flickr.com/ – 03/04/2020: Reietó.

https://commons.wikimedia.org/ – 11/04/2020: Canari – Cotoliu (Alondra totovía) – Merlot – Estiverola (Carbonero común) – Colom. 

https://sites.google.com/site/totornitologia/home/ndex/bitxac-com – 11/04/2020: Bitxac (Tarabilla).

https://www.enciclopedia.cat/ – 05/04/2020: Lluer (Jilguero lugano) – Tórtora – Picot (Pito real) – Borroner (Camachuelo común) – Guatlla (Codorniz) – Cucut – Perdiu.   

https://mauricioperalta.wordpress.com/ – 02/04/2020: Puput (Abubilla).

http://info.biodiversitat.cat/ – 04/04/2020: Xot (Autillo).

https://www.diariandorra.ad/ – 04/04/2020: Mussol (Mochuelo común).

Treball publicat en la REVISTA LILIA de 2020 que edita l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris en les pàg. 92 a 98 conjuntament amb altres interessants articles escrits pels diversos col·laboradors en que conta aquesta publicació.

Amb els Ocells, Salut i Música.

HEM VINGUT DES DE MOLT LLUNY ...

  VAP 60 - 5é

El Cant dels Ocells

La Tórtora i Colom admiren a tothom, cantant sense tristesa.

Picots i Borroners volen entre els fruiters, cantant llurs alegries;

la Guatlla i el Cucut de molt lluny han vingut per contemplar el Messies. 

Cantava la Perdiu: -Me’n vaig a fer lo niu dins d’aquella establia, per a veure l’infant com està tremolant en braços de Maria.-

La Garsa, Griva i Gaig piulen: -Ara ve el Maig.-   

La Tortora i el Colom, admiren a tothom, els Picots i els Borroners canten amb alegria, com la Guatlla i el Cucut, que han vingut des de molt lluny per a contemplar al Messies.          -Vaig a niar dins l’establia- diu la Perdiu mentre la Garsa, la Griva i el Gaig piulen -Ara ve el maig- referint-se naturalment a Jesús i Maria.

La tortora, esvelta i lleugera, és el símbol de l’amor etern, és a dir, d’una perfecta harmonia com destaquen els versos del Càntic dels Càntics¹. Cal veure l’àgil i ràpid vol amb canvis constants de direcció i sobre tot escoltar el suau i tendre “tsur..tsuur..tsuurr..” en el que el mascle sempré agasaja a la mateixa femella, es dóna el cas de que si un dels dos membres desapareix, l’altre no s’aparella mai més.

De la mateixa familia dels colúmbids, el colom, representat en el cristianisme per l’Esperit Sant –tercera persona de la Trinitat– és l’ocell que es va posar damunt dels caps de Jesús en el Seu Baptisme en el riu Jordà i de la Seua Mare en l’acte de l’Encarnació. El colom blanc simbolitza la espiritualitat, expressant la bondat i la senzillesa, així mateix és missatger de l’amor, de la pau i de l’esperança amb la rameta d’olivera al pic tornant a l’Arca de Noé, senyal que les aigües abaixaven després del diluvi. 

El picot, conegut pel pic llarg i fort amb el qual pica i forada els troncs dels arbres i emet un sonor i ràpid renill d’uns tres segons, dóna origen a diverses creences populars: Si el picot canta pels alts, assenyala pluja i si canta pels torrents, farà vent, o que l’herba del picot (Hippocrepis), no molt profusa però màgica, quan s’hi frega el pic, li dóna força per a foradar roures i fins i tot, aquesta herba era emprada pels bandolers per a llimar els barrots de ferro de les reixes o els panys de les cel·les quan els tancaven a la presó. 

borroner sóc, confiat i molt social amb les galtes rosades i el pit asalmonat, tinc el capell i la cua negra, ales blanquinoses i un intens i agut “pfi.pfi.pfi..pfi” que el corone amb un cru esclat, eixe és el meu cant!.

Altre ocell per a tothom, terrós, rabassut i redonet, cella blanca prominent i mormolege: -blat segat, blat segat- o portser -set per huit, set per huit?- però no, sempre piule -pas.pa.llas, pas.pa.llas- sóc la guatlla², tinc les ales llargues però no vole molt alt.

El peculiar matís del cucut³, basat en el parasitisme, el constitueix l’hàbit de que la femella pon un ou en cada niu dels altres ocells i al descloure abans que nasquen els propis del niu, el xicotet cucut els llança fora, sent l’únic ocell que és alimentat. Cal dir que el xiuxiueg “cu.cu..cu.cu” és esperat pel fet que anuncia la primavera, i per tan, la renovació de la vida.

 El costumari ens parla de la protecció del cucut: Si el sentim cantar per primer cop en començar la primavera i es posem una moneda entre les dents, evitavem durant l’any les penúries económiques i si es deixem caure d’esquena en un terramper estarem protegits de la llomadura⁴, però també representa l’estat d’inquietut, de recel de l’esperit o de gelosia i fins i tot, fer el cucut significa burlar-se’n d’algú.

En heràldica està present damunt d'una branca i les ales lleugerament esteses.

Sabem que les perdius (d’àfrica, xerra i roja) volen de forma sorollosa i que canten d’una manera inintel·ligible (escotxegar), així mateix el llegendari ens conta que va ser: Un dels ocells que va descobrir als soldats d’Herodes que la Sagrada Família s’amagava sota una garbera, en la fugida a Egipte, es va posar a cantar: -Catatxic-cataxec, sota la garbeta jec-. La Mare de Déu la va maleir i per això no es pot menjar el cap que és per on va pecar, també les plomes són maleïdes, però no la carn, perquè el Nen Jesús hi va intervenir i d’aquí que sigui una de les carns d’ocell més gustoses. Es diu que fou beneïda per Jesús perquè no el va desemparar mentre va estar en la creu. (Soler 1998:563). 

La garsa amb les plomes negres pel cap, pel coll i per l’esquena, que es prolonguen fins a la llarga cua vermellosa i verdosa i amb un penetrant “xsac.xsac.xsac” molt habitual quan es mostra alarmada, té una gran capacitat per aprendre a xiular diverses tonades.

El rondallari diu que aquest ocell en sentir-se atret per tot objecte que brilla s’apodera d’ell i l’enterra amb el pic. També que donar garsa per perdiu, té el mateix significat que donar gat per llebre, és a dir, enganyar fent creure que una cosa inferior s’assembla a una altra cosa de millor qualitat o d’una persona que s’aprofita d’una altra en benefici propi i fins i tot parla, del qui duu el cap com “un niu de garses” referint-se al pentinat estrafolari o que està mal pentinada. 

La griva, d’uns 48 cm d’envergadura potser l’ocell cantor més gran d’Europa, emet un so estrident i aspre, però quan canta, el resultat és melodiós i malenconiós. Nia en zones arbòries sent el seu vol enèrgic i ràpid, la part dorsal és marró grisenca i la inferior i la cara blanquinoses amb taques grises i negres.

El refranyer ens acosella què quan venen les dificultats, cal acceptar la solució menys roin encara que no siga la que voldriem, per això deiem: -A falta de grives, bones són les merles-.

El gaig amb un xiuxiu estrident i molt variable imitant el cant i les paraules d’altres animals i vinculat als boscos, és un ocell d’uns 35 cm. de llargària, ales arrodonides i de color rosat amb el crespó blanc i la cua negra.

Au creada pel dimoni, qui en menja, no pot rebre els sagrament fins passades 24 hores. Sant Josep la va maleir: -Gaig ets, gaig seràs i sempre més magre estaràs- quan la Sagrada Familia va fugir d'Egipte, el gaig els va delatar als soldats d'Horòdes cridant-los: -Gaig!-gaig! sota la garbera hi ha la Marieta- assenyalant on estaven amagats.

Postil·les

1.          Càntic dels Càntics: La redacció del text hebreu conservat data del S III aC. Consisteix en una col·lecció de poemes breus que canten l’amor humà a través del diàleg alternat entre l’estimat i l’estimada, que aspiren a la mútua possessió i a la plenitud de llur amor.

2       El Llibre de l’Èxode explica que en el desert, els jueus rebien cada dia un esbart de guatlles per a menjar. L’Èxode o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà que comprén els cinc primers llibres de la Bíblia Hebrea o Pentateuco. Segons la tradició jueva, escrit per Moisès desprès d’eixir d’Egipte entre 1200 i 1500 aC.

3.       El seu cant és oracular per saber quan anys de vida resten: cada “cu-cu” és un any, o quans anys falten per casar-se. Els rellotges de cucut desitgen, doncs llarga vida.

4.      Llomadura: Dolor als lloms.

Treball publicat en la REVISTA LILIA de 2020 que edita l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris en les pàg. 92 a 98 conjuntament amb altres interessants articles escrits pels diversos col·laboradors en que conta aquesta publicació.

Amb els Ocells, Salut i Música.

Nota.- En la última entrega inseriré tota la bibliografia i cibergrafia consultada.