Translate

dissabte, 30 de novembre del 2013

LA UNIÓ MUSICAL EN EL CONCERT DE SANTA CECILIA EN L'ANY 2009 - LA DIVINA COMÈDIA - SIMFONIA Nº 2 Adagi

VAP 13
                                                                                                                                30/11/2009
Periódico CIUDAD de Alcoy el 6 de deseembre de 2009

La Unió Musical va començar la seua actuació amb l’estil romàntic que caracteritza al compositor rus Rachmaninoff, que en la seua obra Simfonia n. 2, i amb la interpretació de l’Adagi, la qual considere la part més bella de l'obra, i complementada amb la sonoritat que els musics van posar en la seua interpretació, va causar tal sensació que em va deixar bocabadat pels sentiments de tendresa, de fascinació i d’admiració.

No se'm va passar desapercebut el solista de clarinet que va tocar admirablement i amb una dolçor excepcional.

No m'importa reconèixer-ho, però mai aconseguiré comprendre totalment La Divina Comèdia de Dante, sempre em perdré en el seu llenguatge, en les seues metàfores i amagatalls, per això la música composta per Robert W. Smith, que expressa de forma perfecta la llegenda, m'ha servit de gran ajuda per entendre millor l’obra literària. 

L’argument de l’obra La Divina Comèdia, ens relata el viatge de Dante per l'Infern, el Purgatori i el Paradís, guiat pel poeta romà Virgili.    

El compositor Robert W. Smith, basant-se sempre en l’argument de l’obra literària, completa la seua part musical creant el 3r. temps el qual  denomina L’Ascensió, intercalant-lo musicalment entre el Purgatori i el Paradís.

La Unió Musical a pesar de la gran complexitat de l’obra, va saber demostrar afinitat amb els ritmes i crear bellíssimes atmosferes i diferents estats d'ànim en el públic assistent. 

Es difícil ressaltar un moment especial, ja que tots els músics van estar en concordança a la magnitud de l’obra; l’oboè a l’inici de l’obra; la percussió, començant pels timbals i els moviments de les cadenes; la trompeta, les trompes, la flauta,  l’instrumentista del saxo soprano; i una menció especial, per a tots els musics quan arrastraven els peus i cantaven semblant ànimes sense esperança, el resultat era perfecte en afinació i matisació. 

La especial col·laboració de Ximo Llorens, que amb la seva veu i preparació prosòdica ens va portar a llarg de tota l’obra, aconseguint una perfecta harmonia del tex amb la música influint positivament en el resultat final. 

            Per crear una sincronització entre la lletra i la música en l’escenari, va romandre l’Obra de Dante damunt d’un faristol amb una il·luminació especial, mentre que sobre els faristols de la banda de música apareixia la solfa de l’Obra de Smith.

“La música és portadora de notes culturals, concerts, festivals, certàmens, etc. que contribueixen a enriquir l’espirit de l’home, a intuir aquest misteriós i alhora meravellós món de la música i, a conseqüència, a gaudir de les obres que la història a catalogat d’immortals”. Aquest axioma és del prestigiós musicòleg i compositor alcoià D. Lluis Blanes Arqués, que va morir el passat 19 de novembre.
Salut i Musica.

dijous, 28 de novembre del 2013

SEGUINT EL PAS DE LA UNIÓ MUSICAL D’ALCOI

VAP 12
                      Periòdic CIUDAD de Alcoy el 27 d'abril de 2009

Seguint el pas de la SOCIETAT UNIÓ MUSICAL D'ALCOI en el Concert del 22 de març de 2009. L’elecció del programa del concert, la barreja de pasdobles, marxes cristianes, marxes mores, una fanfarria-marxa, una marxa solemne, i un pas masero, han sigut molt encertades. Totes elles amb un nexe comú -la música que s’interpreta en les nostres festes-, ... i com apoteosi, ... l’HIMNE DE FESTES.
BRISAS DEL ALBERRI, de ENRIQUE CASTRO GAMARRA ens endinsa en l’aroma dels seus sons, en escoltar els seus colors, ... una fórmula magistral que realça en el tarannà d’aquest poble. 
LA CONQUESTA composició d’ALFONS YEPES SANTAMARÍA "CHIPI", jove músic d’aquesta banda, em sorprèn en la seva marxa cristiana, per la llibertat de recursos rítmics utilitzats i per la encomanable melodia en la dansa cortesana.


ROPERIA XIMO, marxa mora de FRANCISCO VALOR LLORÉNS, amb la seva destresa em crea un ambient adequat que em transporta als contes de Les mil i una nits.
Escoltant les marxes mores TUDMIR de JOSÉ RAFAEL PASCUAL VILAPLANA i REINA de RAMÓN GARCÍA SOLER, vull destacar que les diferents veus que s’escolten són fonamentals, ja que els elements rítmics utilitzats subratllen la grandesa de les obres. 
Dels pasdobles dels mestres de la veïna localitat de Muro, FRANCISCO ESTEVE PASTOR amb la seva obra JOSE ALMERIA i RAFAEL ALCARAZ RAMIS  –PEPITO EL MOLINER-, em quede en els diàlegs musicals utilitzats i en el saber posar les notes adequades en el llocs adequats. 
Respecte a l’obra AMBUT, fanfarria-marxa escrita pel sub-director actual de la banda ANDRÉS ARÉVALO COTS, opine que en aquesta obra ha sigut molt important que el seu autor domine tot tipus d’instruments musicals, i per això el resultat rítmic i melòdic aconseguit ha estat realment fantàstic.

La dansa LA MOIXERANGA és el Leit Motiv de TABAL I SARAGÜELLS, aquesta dansa molt arrelada en les nostre terres em pareix un bon encert plasmar-la en el pas masero, sent l'autor d'aquesta obra l'albaidense MARIO ROIG VILA.
Benedicto Ripoll Peidro,
                 músic de la Banda de la Cruz Roja
               (Actual Unió Musical d'Alcoi).
FRIGILIANA, la marxa solemne d’ÒSCAR VICENT VIDAL I BELDA, exercita una nova forma d’escoltar aquest tipus de música i t'ajuda a veure les connexions, entre els diferents actes de la festa.  
Les dos últimes obres del Concert van ser, la marxa mora ELDA composta pel mestre AMANDO BLANQUER PONSODA i ALCOI, ESCATA I DESTRAL marxa cristiana de RAFAEL MULLOR GRAU, de les quals opine que aquestes composicions no han sigut soles creades per a desfilar en les nostres festes, sinó que són signes evidents per entendre el que és la música i el que és la festa.

Per finalitzar, gaudint del disc de CARLOS PALACIO GARCIA -Integral de l’obra per a piano- vaig llegir en la seva portada aquest fragment:  Per a mi, la música no és una ciència tancada o una disciplina de laboratori, sinó, matèria viva i sonora que serveis per commoure el cor de l’home.
He elegit aquest text perquè reflexa l’emoció que van saber transmetre al públic assistent, tots els membres de la banda dirigida pel seu diretor FRANCESC XAVIER MARTÍNEZ MARTÍNEZ.
Salut i Musica. 


27-04-2009 18:29
Usuari: Presi
Vull agrair al nostre estimat Compàs d'Espera l'article d'opinió de huí al diari Ciudad.
Gràcies pel teu suport i recolçament.

dimecres, 27 de novembre del 2013

IMPRESSIONS OF JAPAN - MASQUERADE I LA UNIÓ MUSICAL EN SANTA CECILIA 2008

VAP 09
El dissabte 22 de novembre, festivitat de Santa Cecilia, vàren oferir en el Teatre Calderón de la nostra ciutat el "Tradicional concert" en honor a seua patrona, tres de les societats musicals alcoianes, Corporació Musical Primitiva CIM Apolo, Societat Música Nova i Societat Unió Musical.
          Els primers músics que van actuar van ser els de la Societat Unió Musical d'Alcoi baix la direcció de Francesc Xavier Martínez Martínez.
Inicialment i com ja vaig comentar en el en el Concert que ens van oferir en octubre de l'any passat al Palau de la Música de València, l'obra IMPRESSIONS OF JAPAN del compositor es el nord-americà JAMES BARNES, ens van transportar al país del sol naixent, on els elements oposats s’atrauen; confrontant diverses sensacions, amb solos d’oboè, flauta, clarinet, ... i canvis de matisos que donen pas a l’espectacular demostració rítmica dels percussionistes en la que finalitza l’obra.
Aquest treball, li va ser confiat per la banda de Saitama Sakae High Schol Band of Ohmiya.
Estrenada al gener de 1993 a Tòquio, l’autor en les tres seccions en què està creat aquest Poema tonal ens duu per la ciutat de Joetsu al Mar del Japó, cal destacar que les notes curtes en les què s’inicia l’obra representen els raigs de llum del cel estrellat que solquen per damunt dels turons al trenc d’alba. 
La segona secció ens transllada a una població al sud de Kyotoaquesta ciutat “Todaij”,  ningú pot deixar de visitar-la sense gaudir per la impressionant enormitat del Gran Buda de Nara i en el que cal destacar l’extraordinària influència que ha tingut en el Japó durant més de mil anys aquesta creença.
L’espectacular so dels tambors i d’altres instruments de percussió de la tercera part,  en l'esdeveniment -Asakusa Matsuri o el Festival d'Asakusa- ens inciten a participar en una celebració multitudinària en honor als tres fundadors del temple Sensoji. L’autor ha volgut transmetre’ns mitjançant la mateixa emoció i intensitat, l’esperit d’aquesta tradicional commemoració en la que cal ressaltar la frenètica i intensa magnitud de so, ritme i color.  

A continuació vàren interpretar de la suite MASQUERADE del gran compositor soviètic d’origen armeni ARAM KHATXATURIANtres del seus movimentes: Danse des bouquetières, Vals – Masquerade i Jopak. Aquesta obra ens aporta una àmplia profunditat sonora, mantenint un gran equilibri gràcies a un peculiar sentit de la instrumentació, ple de color, sensiblitat i força, 
En una entrevista que li van fer, el gran compositor francés Maurice Ravel va definir el vals de la suite d’agil i melòdic, sensual, arrebatador i sobre tot tenebrós, és a dir, el va ressaltar com un remolí fantàstic i fatal.
       Vull ressenyar que la música d'aquesta suite està basada en l’obra dramàtica de Mikhail Lermontov titulada "Masquerade"
Aquesta obra, ambientada en 1830 en la ciutat de Sant Petersburg, denuncia la frivolitat i el cinisme de l’aristocràcia tsarista, en ella es posa de manifest el caràcter obert i l’esperit rebel del protagonista Yevgeny Arbenin, que vivint segons les lleis establertes, busca aconseguir la independència i la llibertat, però a l’intentar defensar el seu honor i enganyat per un malantès i estar cegat per la gelosia i ferit per l'orgull,  assesina a la seua esposa.
En aquesta actuació, les expectatives musicals creades, varen quedar perfectament demostrades, sabent bé que el caràcter interpretatiu d'aquesta banda de música, està basat en una gran complicitat artística entre tots els seus components, connivència que va complaure a tots els espectadors i escoltadors que vàrem presenciar del concert.

Finalment i a ram d’escoltar el concert, suggereix que per als pròxims concerts, caldria ajustar l’acústica del mateix Teatre a les necessitats musicals de les bandes, ja que els camps perceptius són diferents a les d'una orquestra o d'una companyia de teatre.
                                                                                                       Salut i Música.

LA SOCIETAT UNIÓ MUSICAL D'ALCOI AL PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA

VAP 08

                                                       9 d'octubre de 2008 Festivitat de Sant Dionis
      
            El concert de la Banda al Palau de la Música del diumenge
5 d’octubre no només va ser un  ALELUYA sinó també un SOMNI.
A València vaig entrar per un CAMINO REAL    
            amb una melodia i un  ritme JAPANes IMPRESSIONSant,
            doncs vam gaudir d’una GRAN FANTASIA, 
           que va interpretar un pianista genial.
La DANZA COLORISTA em va fascinar,
i quan el concert va acabar, 
amb un SUSPIROs,
a la ciutat del SERPIS me’n vaig tornar.

Amb tota la meua estima, m'he permès escriure aquest vers que dedique a tots els músics de la Banda, tots ells dirigits per Francesc Xavier Martínez

Ara  i parlant de la part artística, vull dir que el Concert va tindre un bon començament amb la interpretació  del pasdoble SUSPIROS DEL SERPIS del mestre José Carbonell -director de la Banda en l’any 1921-.

El vertiginós inici de l’obra d’Alfred Reed  -CAMINO REAL-  em va sorprendre pel grau de conjunció mostrat per la Banda, també pels canvis de matisos en diferents moments i per un final tan dinàmic.

La transcripció de l’obra de Ricardo Villa -GRAN FANTASIA ESPAÑOLA- i la interpretació del pianista Carlos Cortina, em va seduir, tan per  la seva claredat i com no per la seua tècnica del tot envejables.

La DANZA COLORISTA amb la presència del seu autor, Rafael Mullor, per ser una composició innovadora i peculiar, amb les seves diferents melodies i ritmes, van fomentar la imaginació dels assistents al concert.

IMPRESSIONS OF JAPAN -James Barnes-, ens transporta al país del sol naixent, on els elements oposats s’atrauen; confrontant diverses sensacions, amb solos d’oboè, flauta, clarinet, ... i canvis de matisos que donen pas a l’espectacular demostració rítmica dels percussionistes i que serveixen per atraure l’interès dels espectadors.

En la segona part del concert es van interpretar, la marxa cristiana ALELUYA i la marxa mora SOMNI. Les dos obres del mestre Amando Blanquer, no donen peu a cap expressió escrita per la seva magnitud musical, però si cal mencionar la seva interpretació que va ser digna d’un Palau.


                                                                                          Salut i Música