La CONGA DEL FUEGO NUEVO, una EXPEDITTION amb la UNIÓ MUSICAL

                    VAP 29

DISSABTE 23 DE NOVEMBRE DE 2013 A BOQUETA NIT – STOP – 

TEATRE CALDERÓN D’ALCOI – STOP – 

LA SOCIETAT UNIÓ MUSICAL D’ALCOI – STOP –  INTERPRETA

LA  CONGA DEL FUEGO NUEVO  AUTOR DE L'OBRA  ARTURO MÁRQUEZ – STOP – 

I  EXPEDITTION ARTÍFEX DE LA COMPOSICIÓ OSCAR NAVARRO  

 

      RECOMANE L’ASSISTÈNCIA  – STOP –  GAUDIRAS DE LES DUES OBRES

                                                                                            NO FALTES. 

            

          Mogut per la curiositat del telegrama rebut, vaig acudir al Teatre Calderón per escoltar a la Unió Musical d’Alcoi dins del programa commemoratiu de la festivitat de Santa Cecilia, però abans, vaig voler assabentar-me del treball musical dels autors, amb això, m’he permès donar breument, el meu punt de vista d’ells i de les dues obres interpretades.

  

          Per començar, els músics van interpretar la Conga del fuego nuevo, composició del mexicà Arturo Márquez, singular compositor amb unes particularitats especials, ja que pràcticament tota la seua música gira en torn al sentiment llatí, on detectem una varietat, riquesa i melodies fruit de la seua herència i educació musical.

        Sabent que la conga és un ball cubà d’origen africà en el qual els efectes rítmics són fonamentals, no és res d’estranyar tota la gama d’instruments de percussió en que està composta l’obra, destacant d'ella, l'alegria, el ritme i el sabor peculiar de la música llatina, tot això reforçat per les melodies dels instruments de vent i corda. Afegir que en la conga, els compassos pars subratllen l’efecte de la síncopa, on els balladors alcen la cama marcant amb el cos un moviment brusc. 

En quan a la interpretació musical, és difícil destacar l’actuació particular de cadascun dels instrumentistes, no obtant això, voldria realçar al trompetista, molt segur i afinat el la interpretació del “solo” com també el conjunt sonor i rítmic del resto de la banda, dirigits per Gaspar Nadal Maronda.

La segona obra que van interpretar, el poema simfònic d’Óscar Navarro González  Expedittion, els músics descriuen musicalment un viatge ple de sensacions on l’escoltador viu l’emoció dels preparatius de les galeres en el port (dansa) que una vegada acabats, i amb el so del tambor, de les trompes i de les trompetes (galeres) indiquen l’exida de l’expedició, què, solcant l’oceà, poc a poc ens submergeixen en el misterios clima de les aigues fredes de l’Antàrtida on els icebergs formen un paisatge majestuós i enlluernador, ... internant-se tranquil·lament en el cor de l’oceà, gaudint (escoltant el) del suau balanceig de les ones, ... de sobte el desglaç, una allau de neu i de gel sorprenen a les naus, que com poden, i amb gran perill van sortejant-los per no enfonsar-se, tot això brillantment reflectid amb els efectes rítmics de la percussió, el so de la sirena i d’altres instruments, ... finalment la calma torna als expedicionaris i l’ausència de perill, la soledat màgica de la bonança de la mar, (resolta brillantment pel “solo” de la violoncel·lista, .. de la pianista, ...), ens relaxa plàcidament fins a la llum que precedeix l’eixida del sol,  ... amb el nou dia, els vaixells tornen a casa (tornada). 

Els moviments en que consta l’obra, Dansa del port, Galeres, Antàrtida, Desglaç, Allau, Soledat, Tornada estan ressaltats en roig.

Com hem tingut ocasió de comprovar, la categoria i la dificultat de l’obra han estat lligades amb la interpretació per part dels el músics, i com he dit adés, tots nosaltres conjuntament amb ells, vam gaudir d’una EXPEDICIÓ plena d’emocions i sensacions màgiques.  

Óscar Navarro González, compositor de la veïna ciutat de Novelda, és un músic en el que cal destacar a més de les seues creacions per a orquestra, banda simfònica i formacions de cambra, per la seua producció musical de cinema, en què habitualment segueixen una trama i que han que concordar els personatges i les situacions, amb la música. En el poema simfònic interpretat en el concert, crec que ha tingunt més llibertat musical i al aportar la música necessària en cada moment, ens ha transmès d’una forma suggeridora i realista aquest vaitge sensorial a l’Antàrtida. Cal afegir que baix el meu punt de vista, Óscar Navarro compon el que sent, és a dir, vol que la seua música arribe a l’ànima del públic.

I aquestes són les reflexions d’un degustador de música i escoltador de silencis.

Salut i Música

LA UNIÓ MUSICAL AMB ELS MASEROS, ELS GUSMANS I LA LLANA

           VAP 26    

 Periódico CIUDAD de Alcoy el 19 de març de 2013

Des del dia 1 fins al 10 de març d’enguany, han estat molts i molt variats els esdeveniments culturals que s’han celebrat en la nostra ciutat, entre altres actes, vull ressenyar el recital de Neus Ferri del dia 2, que acompanyada d’integrants de la “Ciutat Big Band” i d’altres músics ens van delectar amb peces musicals de rock, jazz, blues, etc. 

Per commemorar l’any Guiseppe Verdi (dos-cents aniversari del seu naixement), el passat dia 3 de març la “Asociación de Amigos de la Música de Alcoy”, va programar l’òpera “Nabucco”, que amb un gran èxit, va ser interpretada per la competent “Ópera 2001” amb el Cor i l’Orquestra Simfònica de Pleven.

La ciutat va retre el dissabte dia 9 de març, amb música, poesia i art, un merescut homenatge al nostre Ovidi Montllor i Mengual amb la inauguració d’una escultura de la seua imatge realitzada per Antoni Miró en l’actual Passeig Ovidi Montllor, tot això acompanyats d’una especial quantitat d’amics que es van sumar a l’acte.

I d’aquesta forma arribem al dia 10, data en que enguany comencen els Concerts d’Exaltació de la Música Festera, obrint el cicle la Societat Unió Musical d’Alcoi. 

Enguany, a més del variat repertori d’obres musicals interpretades, vull recordar l’homenatge que aquesta Banda de Música li va tributar al mestre d’Ontinyent José Maria Ferrero Pastor el dia 19 d’abril de 1971, dins dels Concerts d’Exaltació de la Música Festera i celebrat en la Glorieta. En aquest homenatge, entre altres obres interpretades, recorde amb emoció la innovadora i intrèpida marxa cristiana “Bonus Christianus” (2n. classificada en el Concurs de Musica Festera d’Alcoi en l’any 1966), el pasdoble “Daniel Juan” dedicat al seu fill mort prematurament, la marxa mora “Sauditas”, comparsa d’Ontinyent de la que va ser fundador i com no, “El Kábila”, marxa mora que va “arrasar” en la votació del II Concurs de Musica Festera d’Alcoi en l’any 1965 obtenint 910 vots dels 931 emesos. D’aquest concert guarde amb especial carinyo un programa signat pel mateix mestre José Maria Ferrero.

Respecte al concert del diumenge, els músics van iniciar les dues parts amb dos pasdobles alegres i desenfadats, “Yakka” de José R. Pascual Vilaplana  i “Andrés Contrabandista” d’Óscar Navarro González. 

El pasdoble “A mi Muro”, de Francisco Esteve Pastor, la marxa cristiana “Picadilly Circus” del contestà José V. Egea Insa (1er. Premi en el Concurs de composició de l’Associació de Sant Jordi en l’any 1991) i les marxes mores “Nostalgia Mora” de Gonzalo Blanes Colomer (obra premiada en el Concurs de composició de l’Ajuntament d’Alcoi en 1950) i la eternament inoblidable “Tarde de Abril” del mestre Amando Blanquer Ponsoda, són composicions que quan s’interpreten, sempre ens deixen un saborós record musical degut a l’original sensibilitat en que estan creades.

Sabent que la música és una sensació pura i sincera, com l’amor entre l’harmonia i el ritme, poc més podem dir del llegat musical del mestre Ferrero. L’entranyable pasdoble “Brisas del Clariano” i la íntima i pròxima marxa mora “UMDA”, dedicada a la Unió Musical De Alcoi, dirigides pel seu fill Daniel Ferrero Silvaje, van ser llargament ovacionades pel nombrós públic que va assistir al concert. Cal destacar que Daniel Ferrero dirigirà enguany el nostre Himne de Festes. 

De Rafael Mullor Grau comprove que les seues composicions, a mesura que passa el temps, guanyen en qualitat, si ja em va sorprendre amb “Heroicum” (obra inspirada en el 1er. moviment de la Simfonia nº 3 “Heroica” de Beethoven), la marxa cristiana “Eleazar”, dedicada al seu fill, em va deixar perplex, ja que sabent la seua dificultat tècnica i rítmica, és una composició que conta amb tots els ingredients per entusiasmar a tots aquells amants de la música festera. Des d’ací felicite als músics de la banda per la seua interpretació.

Continuant amb el concert, els músics van interpretar una fanfàrria treta de la música de la pel·lícula “Alatriste”, composició de Roque Baños López i amb que aquesta societat musical acompanyarà a la filà “Gusmans” en el seu any d’alferes, composició rítmicament difícil però espectacular, ressaltant el metall pel seu timbre i sonoritat, crec que aquesta fanfàrria serà atentament seguida en l’Entrada de Cristians d’enguany.  

“Llebeig”, vent càlid de component sud-oest (anomenat garbí en les comarques del nord i garbinet més al sud), es produeix com a conseqüència del moviment de borrasques a la mediterrània, amb un vent extremadament càlid, sec i amb molta pols sahariana, aquesta calima s’anticipa al llebeig, que quan arriba provoca fortes pluges. Amb aquesta explicació comprenc el treball de Saul Gómez Soler creant aquesta marxa cristiana, ja que la seua música no és només conjurar notes, sinó també saber i aconseguir harmonitzar els diferents timbres sonors. Vull destacar el so de la “trompa” cridant a la “lluita” que sobreïx per damunt de la música, aquest efecte va causar un impacte sensacional que va repercutir brillantment en el desenllaç de la composició. L’obra serà interpretada pels músics de la UMDA en la Entrada de Cristians acompanyant als Maseros en la seua capitania.

Per acabar aquest treball he de parlar de la marxa mora “Als Xaparros” composició de José Rafael Pascual Vilaplana, en escoltar-la em va semblar una marxa mora de “corte” clàssic, a més, la combinació de sons simultanis creats pels diferents instruments musicals, coordinats amb el ritme, van fer que aquesta obra em produïra un efecte extraordinari. Vull destacar que la Unió Musical d’Alcoi, acompanyarà amb aquesta obra a l’alferes moro de la Filà Llana, Carlos Aracil.

Cal destacar la qualitat i perfecte domini en la interpretació de les obres musicals per part dels músics de la banda, dirigits pel seu director Gaspar Nadal Maronda.

Com un “Manantial d’il·lusions que esclata en cançons”, el concert va concloure amb el nostre Himne de Festes.

Salut i Música

PER LES SENDES DE LA UNIÓ MUSICAL D'ALCOI

        VAP 25

"CONCERT PER A QUATRE TROMPES" per les "SENDES" de la UNIÓ MUSICAL

                     Periódico CIUDAD de Alcoy del 4 de desembre de 2012

          El passat dissabte 24 de novembre, les tres Societats Musicals d’Alcoi, (Corporació Musical Primitiva, Música Nova i Unió Musical), van celebrar la festivitat de Santa Cecilia amb una excel·lent quantitat de música, molta música.

Com ja és habitual, el meu comentari versa sobre els autors de les obres i la seua interpretació per part dels músics de la Societat Unió Musical d’Alcoi sota la direcció de Gaspar Nadal Maronda.

En primer lloc, la banda va oferir als espectadors una obra del compositor alcoià Amando Blanquer Ponsoda titulada “Concert per a quatre trompes”.

Considere molt important, recalcar que la música del mestre Blanquer, es basa en un anàlisi compositiu difícil d’encasellar ja que la seua música la crea des d’un punt de vista molt personal, dins de l’humanisme més radical i amb els mitjans tècnics que té al seu abast. Naix de la inspiració, i com no, de saber entendre aquest art. És una música amb que atorga al “timbre” un paper predominant, inclús també, utilitzant en moltes composicions el sistema atonal, combina una gran creativitat melòdica, per això, compon una música atractiva, clara i agradable.

“La meua música me la suggereix l'instrument. En un concert per a trompa, l'harmonia, la intervàlica, tot ho componc en funció de les possibilitats de la trompa”. Aquest fragment, tret d’una entrevista del periodista Manuel Muñoz en maig de 1985 en el diari “El País”, serveix d’introducció per comentar el Concert per a quatre trompes.

Aquesta obra amb els tres moviments (Entrada – Quasi una fantasia – Rondo), descriu perfectament i amb una gran creativitat i talent, el seu pensament, concedint el protagonisme a la combinació i al diàleg de les trompes amb els altres instruments de la banda. Dintre de la gran dificultat tècnica que comporta aquesta obra, cal ressenyar la més que notable interpretació dels solistes Bárbara Revert Fayos, Mauro Esteve Pérez, Iván Moreno Ripoll, José Humberto Albero Sempere i Itamar Caballero Tortosa.

La interpretació de l'obra és el resultat del treball d’investigació del compositor Victor Vallés Fornet, en la transcripció per a banda del Concert per a quatre trompes, ja que aquest, està compost per a orquestra. 

Crec que és necessari conèixer cada sensació que sentim, és a dir, que les emocions que vivim al llarg de la nostra vida, les pugem reflectir mostrant-les a l’exterior, i eixes emocions són les que ens ha mostrat José Alberto Pina Picazo, autor de la segona obra titulada “Sendes”, amb el subtítol “Variacions sobre la vida d’un mortal”. 

Encapçalat per un leitmotiv, en aquest cas les notes RE-MI-SOL que simbolitzen el ser humà, escoltem el tema principal que és el que descriu la personalitat del protagonista, des d’aquest instant, la seua música ens transporta pels diferents estats emocionals. L’ÀNIMA, que és l’esperit del ser humà considerat com a part fonamental dels sentiments i de les passions. Com no, l’AMOR, que és un sentiment d’efecte, d’inclinació i d’entrega, inclús també per la pròpia insuficiència, necessita i busca l’encontre i la unió amb un altre ser. La perplexitat, el desassossec, l’equivocació o un estat en que les situacions no es poden distingir les unes de les altres; el torbament de l’ànim davant d’un perill real o imaginari i la indignació, el desig de venjança o la fúria, queda expressada musicalment per la CONFUSIÓ, la POR i la IRA. També la DESESPERACIÓ, la carència de companyia (la SOLETAT) i la CONFLAGRACIÓ  formen part de l’obra, però finalment l’ANHEL, és el que després d’una evolució emocional, ens transporta mitjançant l’ESPERANÇA a aconseguir allò que es desitja.  Les paraules clau en majúscula formen part de l’argument musical i tracta dels diferents estats en els que conviu l’home.

L’ànima dels músics que es va “palpar” amb la interpretació de l’obra, (la sensibilitat de l’oboista, el càlid so dels clarinets, dels saxofons, de les trompes i de les flautes, els canvis súbdits dels forts als pianos i al inrevés, … tot això trencat pel frenètic i brillant ritme dels percussionistes, per acabar l’obra amb una exaltació musical a la vida), va ser llargament recompensada amb una gran ovació per part de tots els espectadors que vam assistir al concert.

En definitiva, amb aquestes “variacions sobre la vida d’un mortal”, obra amb una gran dificultat tècnica, el compositor ha sabut representar des d'un punt de vista musical, les emocions i les vivències amb les que un “mortal” conviu diàriament.

Salut i Música.

   

CAMPANARIO DE MI PUEBLO I LA UNIÓ MUSICAL D'ALCOI

         VAP 24

Treball publicat en el periódico CIUDAD de Alcoy el 24 de març de 2012

¡Campanario de mi pueblo,

qué bien suenan tus campanas,

traduciendo de los ángeles

melodiosas serenatas!.

¡Que majestad tan sublime!.

¡Que vibración tan simpática

cuando a vuelo todas ellas

temblorean con el alba!.

Aprofitant la interpretació del meravellós pasdoble CAMPANARIO DE MI PUEBLO, compost en 1924 pel genial compositor alcoià José Carbonell García basant-se en el poema del seu oncle, l’il·lustre poeta Gonzalo Cantó Vilaplana, vull expressar el meu suport a l’excel·lent treball dels músics de la banda, i donar-li la benvinguda al director i com no, a tots els autors que han compost i componen música per a festes de moros i cristians.

El passat diumenge, 18 de març, vam assistir al primer concert d’Exaltació de la Música Festera dirigit pel nou director de la Societat Unió Musical d’Alcoi, Gaspar Nadal Maronda, concert fet amb una perfecta barreja de música d’autors de reconegut prestigi.

Abans de començar la interpretació musical, la presidenta de la Banda, Aránzazu Pascual ens va fer una breu introducció de les diferents obres del concert i a més, hem conegut una part del currículum del nou director que ha sigut presentat a tots el públic. A títol particular, la primera impressió que m’ha causat el nou director és que posseeix un excel·lent nivell musical, cosa que després ho ha corroborat amb la direcció al front de la banda. 

La banda va començar l’actuació amb la un desenfadat pasdoble titulat RIESGO del conegut i polifacètic autor Godofredo Garrigues, també autor dels pasdobles, 22 de abril, Operador, Bañeres, Mas o menos, etc.

En tot esdeveniment d’aquest caire no podia faltar una obra del mestre Amando Blanquer Ponsoda, en aquesta ocasió, la banda va interpretar una marxa cristiana dedicada al nostre paisà, professor d’Història d'Art i Acadèmic de la Real Academia de San Carlos de Valencia i de San Fernando de Madrid, Adrián Espí Valdés titulada SALMO, obra composta en l’any 1962. L’historiador musical Ernesto Valor Calatayud diu en el seu “Diccionario Alcoyano de Música y Músicos” ... son un dechado de originalidad, con un espiritu de ballet guerrero y de grandes coloraciones sonoras, referint-se també a la primera marxa cristina creada ALELUYA.

El pasdoble titulat, DORA I CUSTODIO, compost per José Alamá Gil en l’any 2011, està dedicat al matrimoni Dora Muñoz i Custodio Zarzo persones molt vinculades a la Unió Musical. En esta peça, l’autor mescla musicalment molt bé els seus orígens valencians.

Quan em vaig assabentar del currículum musical de l’autor de la marxa mora AGUEDA, vaig sentir curiositat per escoltar la marxa, i la meua opinió ha sigut positiva, ja que el criteri musical del jurat del Concurs de composició de l’Associació de Sant Jordi ha estat encertat, ja que dona una nova visió del que és una bona marxa mora en l’esquema musical actual.

En el concert van haver uns “joguets musicals” com jo nomene, per la senzillesa en que destaquen les seues qualitats musicals, com el pasdoble EL BEREBERE de Gustavo Pascual Falcó; la marxa mora ABRASSITS 15, de Rafael. M. Garrigós García; BASTAIXOS, marxa cristiana creada en 2010 per Pere Sanz Alcover; la marxa de processó SANT JORDI, de José Albero Francés, també autor de Llanero i President; i com no, la marxa cristiana del compositor Ramón Garcia i Soler, TIBI MARIAE (Per a tu Maria), que amb els canvis sonors, la melòdica dansa cortesa i efectes rítmics va captivar l’atenció del públic.

Del pasdoble MACHACO, del compositor José Rafael Pascual Vilaplana, dedicat als capitans de la Comparsa Contrabandistes de Banyeres de Mariola, cal dir que el nom de l’autor expressa sens dubte la qualitat artística d’aquesta obra. 

        El “corte” clàssic del concert es va reflectir amb la marxa mora, AL-AZRAQ. 1er. Premi del Concurs de composició de Musical Festera de 1955, obra composta per l’alcoià Rafael Casasempere Juan, notable compositor, concertista de piano i director d’orquestra.

Com a colofó del Concert, la marxa mora Al-BASORA, de Jose M. Valls Satorres, músic i compositor de moltes obres musicals per al mon de la festa de moros i cristians, obra dedicada a Vicente Blanes Llopis fester amb una gran trajectòria en la Fila Llana. D’aquesta composició amb uns criteris musicals molt equilibrats i harmoniosos, vull despuntar el so produït pel temple block, i també l’efecte sonor dels plats marcant el pas o el temps, i el bombo posant la musicadura del contratemps.

Vull felicitar a Jose M. Valls Satorres, per haver sigut recentment guardonat amb la “Peladilla d’Or” concedida pel periòdic Ciudad de Alcoy, en reconeixement a la seua trajectòria musical i als seus vincles amb la ciutat.

Com mana la tradició en aquests concerts, tot el públic amb el cap ple de bona música vam començar a cantar i aplaudir la interpretació de l’Himne de Festes, i així, amb la pell de gallina en el cos, se’n vam anar tots a dinar.

                                                                                          Salut i música.