Translate

dijous, 12 de desembre del 2013

SPARTACUS, DANZÓN I LA UNIÓ MUSICAL D'ALCOI

                                                                                                                             VAP 23                                                                                                     6 de desembre de 2011
                      Periódico CIUDAD de Alcoy l'11 de desembre de 2011

           Quan em vaig assabentar del programa que la Societat Unió Musical d’Alcoi interpretava en el Concert de santa Cecilia, vaig decidir recordar dues dates molt significatives en la història de la banda, i encara més, indagar els orígens de les dos obres que van interpretar.
 
Anem a fer un poc de memòria!.


El dia 19 de novembre de 1972, aquesta societat musical va participar en el IV Certamen Provincial patrocinat per la Diputació d’Alacant dintre de la 2a. Secció, es a dir, amb 40 músics damunt de l’escenari de l’emblemàtic Teatre Principal d’Alacant, en aquest Certamen els músics dirigits pel mestre D. Antonio Mompeán Valenzuela van interpretar dues obres, en primer lloc d’obra obligada, el Preludio de la Revoltosa de Ruperto Chapí i posteriorment d’obra de lliure elecció, la 2a. Suite de L’Arlesienne del compositor francès George Bizet



         Quan els músics de la banda van interpretar les dues obres, els espectadors que assistien a l'esdeveniment van quedar gratament sorpresos per la extraordinària i brillant interpretació, cosa que va ratificar el jurat del Certamen, amb el lliurament del Primer Premi



Pose en èmfasi l’estrena del nou instrumental que es va adquirir –costejat pels mateixos músics– ja que els que s’usaven eren vells i obsolets. També vull recordar amb molta emoció a José Almeria Gisbert, aleshores subdirector, instrumentista de bombardí, que de forma espontània i en l’interior de teatre va començar a tocar les primeres notes de l’Himne d’Alcoi, en aquell moment, i formant una pinya, tots els altres músics es van sumar a aquesta interpretació. 


Per la vesprada i ja en Alcoi, la banda, compartint el premi amb tots els veïns de la ciutat, va desfilar tocant el pasdoble de José Albero “FESTA ALCOIANA” des de l’Ajuntament fins a la seu de la banda, en el carrer de sant Vicent.  

I ara, toca fer menys memòria!
Enguany, el dia 19 de novembre al Teatre Calderón d’Alcoi, en el Concert de santa Cecilia es van interpretar dues obres amb un clar significat social i també reivindicatiu, que a continuació us comente.
El poema simfònic, “SPARTACUS” rememora la vida d’Espàrtac, esclau gladiador, no obstant això era considerat com un home culte, intel·ligent i just, que va militar en les tropes auxiliars romanes, de les quals va desertar, va ser capturat i per no ser ciutadà romà, el van condemnar a treballs forçats; però gràcies a la seua força física, un mercader el va comprar per a la seua escola de gladiadors, i durant la permanència en aquesta escola, va dur a terme amb altres companys una rebel·lió èpica contra la república romana, fet ocorregut entre els anys 73 a. C. i 71 a. C., coneguda com la III Guerra Servil o Guerra dels Esclaus.
Aquest Poema Simfònic compost pel belga Jan Var der Roost m’ha causat una extraordinària impressió, és una peça increïble, que destaca per la seua harmonia i sensibilitat, per la varietat instrumentativa, de ritmes, i com no, per la seua força vigorosa.
Durant els mesos de l'aixecament Zapatista encetat en l’estat mexicà de Chiapas a l’any 1994, el compositor mexicà Arturo Márquez influït anímicament per aquesta situació social, va composar l’obra “DANZON nº 2”.
L’obra “Danzón nº 2”, ens convida a un ball sensual, a un desig sexual, tracta la tristesa i la malenconia com un estat permanent d'insatisfacció, les quals són les principals característiques de l’obra. Tampoc podem oblidar el sentiment popular sobre l’amor, la frustració, el sexe, el sentit de la vida i de la mort.
L’obra comença amb un tema melòdic interpretat pel clarinet, que repeteix l’oboè, que reprèn més endavant el saxo soprano, ... la flauta, la trompeta, els canvis rítmics i la intensitat d’ells molt ben interpretats pels percussionistes ... així doncs, i amb unes clares influències de música popular mexicana, aquesta obra va deixar a tots els assistents bocabadats.
Si la morfologia, la semàntica, la lèxica i la sintaxi són parts importantíssimes d'una llengua, podem dir sense por d’equivocar-nos gens, que l’afinació, la sonoritat, la interpretació i la tècnica, són les qualitats més significatives de la música, i aquestes singularitats són les que van percebre els espectadors que van assistir a la interpretació de les dues obres interpretades pels músics de la Unió Musical sota la direcció de Francesc Xavier Martínez Martínez.
El bon mestre fa bo al músic, el bon músic fa bo al mestre!.
Per concloure, i amb molta música, vull acomiadar-me de Francesc Xavier Martínez Martínez que ha sigut un mestre i una persona que al llarg de la seua trajectòria com primer faristol de la banda, ens ha deixat un record inoblidable amb la seua manera de ser i el seu caràcter tant en els músics com en el públic que ha seguit a la música ens totes les seues actuacions.
Salut i música.
 

dimecres, 11 de desembre del 2013

LA UNIÓ MUSICAL, UN DOMINÓ MUSICAL

                                                                                                                                 VAP 21                   
   7 d'abril de 2011                     
Periódico CIUDAD de Alcoy el 10 d'abril de 2011

           La música és un art, i com a tal posseeix una funció perceptiva i suggeridora, on l’ésser humà és capaç de sentir i experimentar unes emocions, com les que ens ha transmès enguany la Societat Unió Musical d’Alcoi en el Concert d’Exaltació de la Música Festera celebrat el passat diumenge 3 d’abril al Teatre Calderón.
Des de l’inici i conforme avançava el programa del concert, anaven unint-se les fitxes jugades pels musics amb els seus instruments, marcant cada jugada amb la batuta el director, engalzant perfectament i formant una UNIÓ en harmonia, melodia i ritme, és a dir modelant un Dominó Musical.

Com a mostra d’aquest DOMINÓ MUSICAL vaig a comentar algunes obres que van formar part del concert.

Convé destacar l’obra “La Torre es Cristiana”, composta pel mestre Amando Blanquer Ponsoda, cèlebre per la seua trajectòria i estil musical propi, i com ciutadà nostre sempre trobem algun esdeveniment per recordar-lo.

“Judith”, de Jose Grau Benedicto és una marxa cristiana diferent a les estem acostumats a escoltar, i que produeix en el públic estímuls musicals poc habituals tan per la seua diversitat harmònica, melòdica i rítmica que convida a l'acord dels sentiments i de les idees.

“Picadilly Circus”  de José Vicente Egea Insa, és una exquisita  composició que barreja amb molta imaginació els ritmes de percussió amb la resta dels instruments de la banda.

Entre les composicions que personalment no coneixia i que van ser interpretades en el concert, vull ressaltar el pasdoble-marxa militar “El Magyar”, de Gabriel Parès, director en aquell temps de la Música de la Guardia Republicana de París, i composta a principis del segle XX,  “un petit bijou”, tan pel ritme ràpid i endimoniat, com per unes melodies enèrgiques i vigoroses amb un final original i inesperat.
També vam escoltar un desenfadat i perfecte pasdoble del mestre actual de la banda, Francesc X. Martínez Martínez , titulat “Lolita Bru”.
Pel que fa a la marxa solemne “Confiar i esperar” de Santiago Quinto Serna, els comentaris que em van arribar van ser molt positius, i a més confien i esperen que s’interprete enguany el dia de sant Jordi.
Per concloure em faig aquesta pregunta:
Perquè, al finalitzar els concerts i quan s’interpreta l’Himne de Festes, a alguns espectadors els entra la pressa per posar-se la jaqueta, agafar la bossa, i fins i tot posar-se les sabates, (entre mig de tot aquest afer canten i aplaudeixen), i uns altres volen abandonar el seu seient per córrer la marató i sortir del teatre com més aviat millor?.
                                                                                                             Salut i Música          

dilluns, 9 de desembre del 2013

UNISON: LA UNIÓ MUSICAL I LA FILÀ LLANA

 VAP 20

Periódico CIUDAD de Alcoy el 20 de març de 2011

            Amb motiu del bicentenari de la participació de la Filà Llana en les festes de moros i cristians en honor a sant Jordi, i donat el vincle que la uneix amb la Societat Unió Musical d’Alcoi, s’ha seleccionat un repertori de tota l’antologia musical existent i  vinculada a aquesta filà per oferir un gran concert, en el qual trobem obres dedicades a la Filà Llana, de les quals la major part són composades per músics alcoians.
Tal esdeveniment mereix un comentari per parlar del concert i de la Filà Llana,  que al UNÍSON continuen avui en dia vinculades des de fa més de cinquanta anys. I vostès es preguntaran, que vol dir aquesta expressió?.

UNÍSON: Aquest terme musical defineix a un conjunt de veus o d’instruments musicals que produeixen la mateixa nota. Tanmateix, també expressa el caràcter, l’arranjament de parers, de sentiments, d’afinitat ...

Doncs bé, a continuació vaig a comentar breument algunes de les composicions interpretades al llarg del concert.

Com tots sabem, aprofitant l’esdeveniment del bicentenari de la filà, es va estrenar la marxa mora titulada “Primera de Lana” del compositor José Albero Francés, la qual està caracteritzada per la magnitud, la serenitat i la sumptuositat pròpies d’aquest tipus d’obres. Cal mencionar del mateix autor la interpretació de la coneguda marxa mora “Llanero i President”, que amb senzillesa i bon gust reflecteix el ritme d’una percussió brillant amb unes melodies cantables i apegaloses, que contrasten amb els forts plens de metalls vibrants.

La interpretació de la marxa mora de Bernabé Sanchís “Campamento árabe”, va ressaltar pels valors d'originalitat, d'elegància i d’inspiració àrab.

Convé destacar la marxa mora “Músic i Llanero”, dedicada al músic de l’entitat i llanero de cor, Manolo Juan Rico, i que fa referència a una frase dita per ell, “Sóc Músic i Llanero”, i que la seua interpretació va calar en l’ànima de tots els espectadors. Esta obra és de Rafael Mullor Grau, que amb el seu concepte musical, va desenvolupar una idea, combinant els ritmes àrabs característics amb uns sons simultanis, dissonants i diferents, per crear una atmosfera emotiva i espectacular.

Pel que fa al pasdoble-marxa de Pilar Mompó Aracil titulat “Comparsa de Llana”, considerada com un joguet musical, on les melodies, enginyoses i efectistes, donen un aire elegant quan s’interpreta. (Cal recordar que son pare, José Mompó Colomina va ser director d’aquesta Banda de Música des de 1927 a 1952).
El pasdoble “Abando” de Camilo Pérez Laporta, reviu tota la trajectòria musical del autor, on s'aprecia tan la senzillesa artística com el bon gust en l'escriptura musical. (Cal recordar entre les seues obres, “La Canción del Harén”, “Fontinens” i “El Capitán”).
De José Carbonell García es va interpretar “Altruismo y Gratitud”, pasdoble fruït de la seua fecunda llavor, i que destaca per la seua tècnica i per la varietat de matisos.
No hem d’oblidar que la banda al complet va saber preparar per a l’ocasió un bon programa, en el qual ens va fer gaudir una vegada més de la seua esplèndida interpretació musical.
Per concloure i com l’esdeveniment ho requeria, el concert va finalitzar amb una interpretació apoteòsica de l’Himne de Festes, al uníson per la banda i pels assistents.
Salut i Música.
 

diumenge, 8 de desembre del 2013

CONCIERTAZO EN FAMILIA

                                                                                                                                   VAP 19
9/11/2011

PERIÓDICO CIUDAD DE ALCOY         

     Les Festes de Nadal són màgiques tant per als xiquets com per als majors, motiu d’esbargiment i d’il·lusió en què les famílies es reuneixen al calor de la taula en un ambient de pau i harmonia, menjant els àpats típics i cantant nadales amb diversos instruments musicals al voltant del Betlem. Son dates en que l’intercanvi de regals és habitual, i per aquest motiu hem compartit un extraordinari regal, el concert que ens ha oferit la Societat Unió Musical d’Alcoi amb l’espectacle que Fernando Argenta Pallarés dirigeix i que ha aconseguit que els espectadors, vertaders protagonistes, participen efusivament i activament del concert
     Fernando Argenta Pallarés, polifacètic periodista, músic i presentador de radio i televisió, amb la seua visió divulgativa de la música, ens ha ensenyat a més d’una generació a estimar-la, no solament les composicions de Johannes Brahms o Frédéric-François Chopin entre d’altres, sinó també les obres de Joaquim Rodrigo i Vidre o Manuel de Falla i Matheu, i perquè no, les més actuals com Eric Clapton, The Beatles o John Williams.
     En el concert oferit hi ha notes que porten un missatge amb un so clar i net, molt transparent i càlid, per això, poc puc afegir, ja que més que destacar la qualitat artística dels músics de la Banda, amb la interpretació de les diferents bandes sonores de pel·lícules, destaque l’entranyable complicitat compartida al llarg de tot l’esdeveniment entre els tres elements que van concórrer al concert, és a dir, els músics, Fernando Argenta i sobre tot en familia.
     Aquests comentaris els fa un degustador de música.

Salut i Música.

divendres, 6 de desembre del 2013

CONCERT DE BANDES 2010 FESTIVITAT DE SANTA CECILIA

VAP 18
30 DE NOVEMBRE 2010
                  Treball publicat en el Periódico CIUDAD de Alcoy el 5 de desembre de 2010
        
          Un any mes les Societats Musicals d’Alcoi ens van oferir en un concert, part del seu treball musical, i ens van convidar al emblemàtic Teatre Calderón per transmetre’ns el seu art.

D’entrada, Aránzazu Pascual Orozco va llegir un manifest contra la violència de gènere que van elaborar conjuntamente la Federació de Societats Musicals i la Plataforma de Dones Artistes, posant de manifest el sentir del mon musical d’Alcoi per combatre aquesta xacra social.
           Tot seguit,  es va iniciar el Concert:

La Societat Musical Nova, va començar amb l’obra del compositor Edward Gregson, THE KING GO FORTH que amb la col·laboració de la Coral Polifònica Alcoiana i dos violinistas de l'Orquestra Simfònica Alcoiana van oferir una gran actuació. Després, ens van sorprendre gratament amb la composició EXTREME MAKE-OVER, del compositor holandès Johan de Miej, que ofereix una visió molt peculiar de la música de Tchaikowski.

La Corporació Musical Primitiva amb la seua proposta de compositors alcoians, va interpretar un motiu simfònic al voltant d’una dansa alcoiana –com diu el programa– titulat EL FANDANGO DE BARCHELL de Gonzalo Blanes Colomer, i la Suite ECOS LEVANTINOS de Gonzalo Barrachina Sellés, que ressalta per la seua varietat de timbres sonors i melodies conegudes, cosa que va resultar molt suggestiva per a tots els espectadors.

La Societat Unió Musical va escollir per aquesta ocasió dos poemes simfònics de dos autors valencians que van ser molt aplaudides per la excel·lent interpretació i direcció artística. Amb la primera obra, el compositor de Benissanó, Juan Gonzalo Gómez Deval, titulat JAUME I EL CONQUERIDOR, descriu amb mestressa els moments viscuts pel Rei Jaume I el Conqueridor i els seus súbdits en les jornades que van des del 29 de setembre de 1238, dia en que la ciutat de València es rendeix, fins al 9 d’octubre, dia en el que el Rei i la seua cort entren a València.

El segon poema simfònic titulat XÚQUER, de l’autor José Grau Benedito, nascut a Alzira, ens endinsa amb la seua música i els seus efectes especials, uns interpretats per la banda i altres com a fons sonor, en aquella inoblidable i dramàtica situació viscuda en la comarca de La Ribera en octubre de 1982.

Al finalitzar l’acte, els espectadors estaven bens satisfets del Concert, però comentaven que la durada era excessiva, ja que començava a les 19’30 hores i acabava a les 22’30 hores, motiu pel qual, abans de començar l’actuació de l’ultima banda, va haver gent que va abandonar el teatre. Jo també sóc de la mateixa opinió. Es tindrà en compte la durada del concert per a que no es repetisca el proper any?
Salut i Música.

dijous, 5 de desembre del 2013

AQUESTA MÚSICA EM POSA LA PELL DE GALLINA!

VAP 17

19/04/2010
Article d'opinió publicat en el periòdic CIUDAD de Alcoy
 els dies 23 d’abril de 2010 i 2 de gener de 2011

Per tots es sabut que la música és l’art de combinar els sons de la veu humana i dels instruments d’acord amb les lleis de la melodia, harmonia i ritme, i que produeixen en l’orella una sensació agradable. La música més que un art i més que un instrument de comunicació, és el fruit d’una intuïció creativa, amb la finalitat d’estimular en l’ésser humà el seu camp perceptiu, expressant sentiments, pensaments i idees
Sota el nom de banda de música es defineix a un col·lectiu de persones els músics, que amb instint i sensibilitat i sota la batuta del director tenen com objectiu la interpretació de la música.
Les festes són un conjunt de solemnitats que se celebren en una població per commemorar un fet important de la seua història i tradició, i els festers són les persones encarregades de organitzar-les i de participar activament en elles.
         A Alcoi, les festes de Moros i Cristians es rememoren els fets que van ocórrer l’any 1276. Aquestes festes a més de ser una manifestació cultural, recordar una efemèride important de la seua història i tradició, és un patrimoni alcoià viu i dinàmic, que una generació hereta de les anteriors i per estimar-lo valuós, ho transmet a les següents. Partint d’aquests antecedents podem dir que aquesta ciutat, pionera en tantes coses, posseeix una música pròpia, creada per uns compositors com l’element més essencial, exclusiu i imprescindible en la nostra festa.

Les bandes de música són fonamentals per el desenvolupament de les nostres festes, així donen un caràcter especial en el Dia dels Músics, oferint al públic, un concert en moviment; en la diana, realçant la força de les filaes amb els pasdobles vius o els denominats sentats; i en les entrades cristiana i mora, les marxes que s’interpreten imprimeixen el segell primordial d’aquests actes.
Cal destacar, que una mateixa obra pot sonar de diferent manera depenent de la banda de música que la interpreta, però no per això, té que perdre la seua qualitat artística, i a més frases com: Aquesta música em posa la pell de gallina!. o també Els músics són uns fenòmens!. Que bé toquen tots!. Se senten des de ...!. Que fort sonen! ..., són peculiars tan per part del públic com per part del fester, per consegüent podem dir que els músics tenen aptitud, talent i qualitat per interpretar l’art de la música, però de vegades, la versió de la peça que toquen, pot resultar tant estrident i molesta que causa un vertader turment per l’oïda. Un exemple el trobem en determinats filharmònics d’algunes bandes, que executen sobre tot en les entradetes–, amb pocs miraments, les diferents obres musicals, desequilibrant-les harmònicament i melòdicament, es a dir, sempre sonen fortes i esgarrifades, pareixen discussions de trombons, trompetes, clarinets, saxos, etc, ja que els seus tocadors estan més interessats en tapar el so del company, que en interpretar la partitura original. Tampoc ningú no gosa a piular, quan alguns percussionistes amb els seus escarafalls, transformen i traslladen ritmes sense trellat i colpegen el gong sense cap ni centener, –en castellà sin ton ni son.
Tanmateix, autors d’obres com per exemple, El Moro del Cinc i Bonus Christianus, no han inclòs en la partitures originals les dolçaines, però és evident que el so, fort, viu i penetrant d’elles –aquests instruments són molt difícils d’afinar i de matisar– conjuntament amb la banda, modifiquen l’obra, i per tant, desvirtuen el resultat que els compositors han volgut crear.
Per una banda, sabem que aram del peculiar tarannà fester, una part dels festers gaudeixen d’aquestes interpretacions musicals, i sobre tot gaudeixen, per la immensa gamma de sorolls que produeixen els executants, sorolls que es generen principalment per l’especial mania que tenen algunes filaes en contractar a més músics de la secció d’instruments de metall –trombons i trompetes– que no pas de la secció de fusta. Per l’altra, també podem dir que hi ha festers i persones que tenen un desconeixement total del que són les societats musicals actualment, en altres paraules, creuen que les bandes de música tenen com objectiu fonamental la participació en aquests tipus d’esdeveniments, però no saben, que interpretar música en festes de moros i cristians, és solament una part més de la seua activitat artística i social.
En resum, aquesta reflexió està escrita per un degustador de música i escoltador de silencis, i tracta d’una part de la música que s’interpreta en les festes en honor a sant Jordi. Convé ressaltar que no hem de renunciar a les nostres arrels, destacant que la vitalitat d'una tradició –musical i festera– depèn tan del nostre origen, com de la capacitat d’assimilació i fins i tot de renovació continua. 

                                                                                                                     Salut i Música.