VAP 21
7 d'abril de 2011
7 d'abril de 2011
La música és un art, i com a tal posseeix
una funció perceptiva i suggeridora, on l’ésser humà és capaç de sentir i
experimentar unes emocions, com les que ens ha transmès enguany la Societat Unió
Musical d’Alcoi en el Concert d’Exaltació de la Música Festera
celebrat el passat diumenge 3 d’abril al Teatre Calderón.
Des de l’inici i conforme avançava el
programa del concert, anaven unint-se les fitxes jugades pels musics amb els
seus instruments, marcant cada jugada amb la batuta el director, engalzant
perfectament i formant una UNIÓ en harmonia,
melodia i ritme, és a dir modelant un Dominó Musical.
Com a mostra
d’aquest DOMINÓ MUSICAL vaig a comentar algunes
obres que van formar part del concert.
Convé destacar
l’obra “La
Torre es Cristiana”, composta pel mestre Amando
Blanquer Ponsoda, cèlebre per la seua trajectòria i estil musical propi, i com
ciutadà nostre sempre trobem algun esdeveniment per recordar-lo.
“Judith”, de Jose Grau Benedicto és una marxa
cristiana diferent a les estem acostumats a escoltar, i que produeix en el
públic estímuls musicals poc habituals tan per la seua diversitat harmònica,
melòdica i rítmica que convida a l'acord dels sentiments i de les idees.
“Picadilly
Circus” de José Vicente Egea Insa, és una
exquisita composició que barreja amb
molta imaginació els ritmes de percussió amb la resta dels instruments de la
banda.
Entre les
composicions que personalment no coneixia i que van ser interpretades en el
concert, vull ressaltar el pasdoble-marxa militar “El
Magyar”, de Gabriel Parès, director en aquell temps de la Música de la Guardia Republicana
de París, i composta a principis del segle XX,
“un petit bijou”, tan pel
ritme ràpid i endimoniat, com per unes melodies enèrgiques i vigoroses amb un
final original i inesperat.
També vam
escoltar un desenfadat i perfecte pasdoble del mestre actual de la banda,
Francesc X. Martínez Martínez , titulat “Lolita Bru”.
Pel que fa a la marxa solemne “Confiar i esperar” de Santiago Quinto Serna, els
comentaris que em van arribar van ser molt positius, i a més confien i esperen
que s’interprete enguany el dia de sant Jordi.
Per concloure
em faig aquesta pregunta:
Perquè, al finalitzar els concerts i quan
s’interpreta l’Himne de Festes, a alguns espectadors
els entra la pressa per posar-se la jaqueta, agafar la bossa, i fins i tot
posar-se les sabates, (entre mig de tot
aquest afer canten i aplaudeixen), i uns altres volen abandonar el seu
seient per córrer la marató i sortir del teatre com més aviat millor?.
Salut i Música
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada