AQUESTA MÚSICA EM POSA LA PELL DE GALLINA!

VAP 17

19/04/2010

Article d'opinió publicat en el periòdic CIUDAD de Alcoy
 els dies 23 d’abril de 2010 i 2 de gener de 2011

Per tots es sabut que la música és l’art de combinar els sons de la veu humana i dels instruments d’acord amb les lleis de la melodia, harmonia i ritme, i que produeixen en l’orella una sensació agradable. La música més que un art i més que un instrument de comunicació, és el fruit d’una intuïció creativa, amb la finalitat d’estimular en l’ésser humà el seu camp perceptiu, expressant sentiments, pensaments i idees

Sota el nom de banda de música es defineix a un col·lectiu de persones –els músics–, que amb instint i sensibilitat i sota la batuta del director tenen com objectiu la interpretació de la música.

Les festes són un conjunt de solemnitats que se celebren en una població per commemorar un fet important de la seua història i tradició, i els festers són les persones encarregades de organitzar-les i de participar activament en elles.

         A Alcoi, les festes de Moros i Cristians es rememoren els fets que van ocórrer l’any 1276. Aquestes festes a més de ser una manifestació cultural, recordar una efemèride important de la seua història i tradició, és un patrimoni alcoià viu i dinàmic, que una generació hereta de les anteriors i per estimar-lo valuós, ho transmet a les següents. Partint d’aquests antecedents podem dir que aquesta ciutat, pionera en tantes coses, posseeix una música pròpia, creada per uns compositors com l’element més essencial, exclusiu i imprescindible en la nostra festa.

Les bandes de música són fonamentals per el desenvolupament de les nostres festes, així donen un caràcter especial en el Dia dels Músics, oferint al públic, un concert en moviment; en la diana, realçant la força de les filaes amb els pasdobles vius o els denominats sentats; i en les entrades cristiana i mora, les marxes que s’interpreten imprimeixen el segell primordial d’aquests actes.

Cal destacar, que una mateixa obra pot sonar de diferent manera depenent de la banda de música que la interpreta, però no per això, té que perdre la seua qualitat artística, i a més frases com: Aquesta música em posa la pell de gallina!. o també Els músics són uns fenòmens!. Que bé toquen tots!. Se senten des de ...!. Que fort sonen! ..., són peculiars tan per part del públic com per part del fester, per consegüent podem dir que els músics tenen aptitud, talent i qualitat per interpretar l’art de la música, però de vegades, la versió de la peça que toquen, pot resultar tant estrident i molesta que causa un vertader turment per l’oïda. Un exemple el trobem en determinats filharmònics d’algunes bandes, que executen –sobre tot en les entradetes–, amb pocs miraments, les diferents obres musicals, desequilibrant-les harmònicament i melòdicament, es a dir, sempre sonen fortes i esgarrifades, pareixen discussions de trombons, trompetes, clarinets, saxos, etc, ja que els seus tocadors estan més interessats en tapar el so del company, que en interpretar la partitura original. Tampoc ningú no gosa a piular, quan alguns percussionistes amb els seus escarafalls, transformen i traslladen ritmes sense trellat i colpegen el gong sense cap ni centener, –en castellà sin ton ni son–.

Tanmateix, autors d’obres com per exemple, El Moro del Cinc i Bonus Christianus, no han inclòs en la partitures originals les dolçaines, però és evident que el so, fort, viu i penetrant d’elles –aquests instruments són molt difícils d’afinar i de matisar– conjuntament amb la banda, modifiquen l’obra, i per tant, desvirtuen el resultat que els compositors han volgut crear.

Per una banda, sabem que aram del peculiar tarannà fester, una part dels festers gaudeixen d’aquestes interpretacions musicals, i sobre tot gaudeixen, per la immensa gamma de sorolls que produeixen els executants, sorolls que es generen principalment per l’especial mania que tenen algunes filaes en contractar a més músics de la secció d’instruments de metall –trombons i trompetes– que no pas de la secció de fusta. Per l’altra, també podem dir que hi ha festers i persones que tenen un desconeixement total del que són les societats musicals actualment, en altres paraules, creuen que les bandes de música tenen com objectiu fonamental la participació en aquests tipus d’esdeveniments, però no saben, que interpretar música en festes de moros i cristians, és solament una part més de la seua activitat artística i social.

En resum, aquesta reflexió està escrita per un degustador de música i escoltador de silencis, i tracta d’una part de la música que s’interpreta en les festes en honor a sant Jordi. Convé ressaltar que no hem de renunciar a les nostres arrels, destacant que la vitalitat d'una tradició –musical i festera– depèn tan del nostre origen, com de la capacitat d’assimilació i fins i tot de renovació continua. 

                                                                                                                     Salut i Música.