Translate

diumenge, 24 de novembre del 2013

REFLEXIONS DEL CONCERT DEL 18 DE MARÇ DE 2007

VAP 03
       Reflexions d’un Degustador de música i escoltador de silencis sobre algunes de les obres interpretades al Concert del 18 de març de 2007

       FONTINENS ja que destacar l’inici, complicat, ja que les notes s’ataquen en “gelat” i el metall té que mostrar (que així va ser) una seguretat absoluta, és aquesta seguretat la que va marcar la posterior interpretació. També vull remarcar l'excelent "SOLO" del flautí.

      La Unió Musical sempre ha donat caràcter als pasdobles de Francisco Esteve, L’ALCOIÀ és un d‘ells. Aquest compositor sap conjugar brillantment les notes i harmonitzar perfectament els timbres sonors, per això sempre són atractives i suggestives les seves obres.

        PASO AL MORO i A BEN AMET. Són obres amb un idèntic estil musical, amb una melodia i uns ritmes molt senzills i significatius. (Considere revelador destacar que els trompetistes toquen amb sordina, eina que no es molt usual actualment).

       La música és un llenguatge tonal i rítmic entre d'altres matisos. Per això al meu parèixer les següents obres, BENICADELL, CANELOBRE, MOMENTS DE FESTA (amb el seu ritme repetitiui complicat de mantenir), BATALLERS i ALIGE... musicalment han resultat agradables a l’oïda, són obres amb una dificultat notable. El director i la resta delsmúsics han sabut interpretar-les amb una delicadesa i energia dignes de d’una banda de música amb ofici.

         DANZA COLORISTA, de l'amic Rafael Mullor, opine que la música que ha compost peraquest ballet té màgia, és música en moviment, els seus matisos entren en l'ànima, amb la qual cosa vull destacar la seva saviesa musical. Recalque la hàbil direcció i brillant interpretació del músics de la Banda.

         El pasdoble de Josep Vicent Egea està dedicat a una gran persona i gran músic que va ser PACO CARABASSA, caixa de la Unió Musical Contestana. Egea descriu tota la seva personalitat aconseguint crear una obra molt entranyable, expressiva i artística.

         Finalment i al meu entendre, la Unió va acabar bastant “fresca” malgrat l'excessiva durada del concert.
                                                                                                                         Salut i Música

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada