TOT ARBRE REVERDEIX COM SI FOS PRIMAVERA

 VAP 60 - 6é.

El Cant dels Ocells

Respon la Cadernera: -Tot arbre reverdeix, tota branca floreix  com si fos primavera-. 

Xiuxiueja lo Pinsà: -Glòria avui, festa demà, sento gran alegria de veure el diamant tant hermós i brillant als braços de Maria.- 

El Xot i lo Mussol, al veure eixir el sol, confosos se retiren. 

El Gamarús i el Duc diuen: -Mirar no puc: les resplendors m’admiren.

Amb el paisatge sonor emès per la Cadernera i el Pinsà gaudim de l’exultació¹ primaveral del Diamant més Gran sense principi ni fi. Així mostren el Xot i el Mussol una exaltació¹ especial àdhuc¹ el Gamarús i el Duc, que en un esclat de glòria i llum, glosen tots el Naixement de Jesús. 

La cadernera té plomes del cap roges per què se li van tacar de sang al arrancar amb el bec les espines de la corona de Jesús crucificat: els Dijous i Divendres Sant refila més que tot l’any. Per això es té per un pecat matar una cadernera. (Soler 1998:102).

Aquest ocell pren el nom de les llavors dels cards (menjar favorit) i és conegut, per l’alegre successió de refilets aflautats i accelerats organitzats ells, en forma d’estrofes o dringadisses que les finalitzen, amb un aspre so una mica nasal. D’uns 13 cm. de llargària, pic esvelt i cua forcada es distingeix pels vistosos colors del seu plomatge.

-Alegre com un pinsà-. Aquest mot reflexa el tarannà d’aquesta au, per l’especial talent musical transmès pel seu pare, canta i domina a la perfecció tots els sons tan de nit com de dia. Símbol de bon humor i d’alegria, és molt comú entre nosaltres, distingint-se sobre tot quan vola, per les ratlles blanques de les ales i de la cua.

Amb els quatre últims companys, de la família dels estrigids o mussols que inclou el xot, el gamarúsi el duc, enllestirem vistosament el treball.

Ocells nocturns, es caracteritzen pels dos ulls frontals i grossos, que per a veure, només necesiten poca llum gràcies a una retina sumament receptiva (no obstant, pateixen a la claredat del dia), tenen l’oida molt semsible i els ulls rodejats de plomes eritzades que també cobreixen les orelles i un bec comprimit i corb. Volen silenciosament i el seu cant produeix feredat a qui l’escolta.

El xot, està cobert de plomes grises i taques vermelloses i grises més fosques, amb dos grans ulls de color groc daurat i orelles que li alteren la redondesa del cap, el seu cant és un intèrvalic “xiuu.. xiuu..” xicotet, oclusiu i aflautat. Cal ressenyar què quan es queda quiet, els quasi 45 cm. d’envergadura es confonen amb la vegetació. 

El costumari li dona al xot el paper de defensor de la nit protegint als humans dels dimonis.

Joan Soler (1998:474) ens explica que el mussol² fou creat pel diable quan Nostre Senyor va crear la cadernera. Les bruixes en tenen per fer bruixeries, i es creu que elles mateixes es tornen mussols i òlibes per anar de nit a fer mal. 

Un mussol clavat a la porta de les cases és amulet contra maleficis de bruixes. 

El refranyer ens parla d’un ésser poc comunicatiu, taciturn, solitari o poc fiable.

La silueta rabassuda d’aquest estrigid, que s’estén pertot arreu, es caracteritza pel seu cap mancat de plomalls cefàlics però adornat amb fines taques blanques i plomes en el pic, les cridaneres celles blanques emmarquen els seus grans ulls grocs. El vol és ràpid i irregular i destacar el seu cant penetrant i llastimós “kiuuu..” o un rapid xisclat “xii-xii-xii...” que emet quan està espantat.

El tercer estrigid d’aquesta nadala, el gamarús destaca tan pel seu gairebé metre d’envergadura, com per la diversitat de colors (vermell, marró i gris), de matissos (barrats, puntejats i ondulats imitant als cucs per passar invisibles en el arbres) i sobre tot pels enormes ulls negres amb dues linies blanques com a celles. Un crit planyívol llarg “houuu.. ho ho houuu”. que l’alterna amb seqüències més curtes, és el cant més habitual. Cridant emet un repetitiu “ku..wiq” estrident, sent un “kuuà..” brusc, el so d’alerta.

Es diu d’una persona que és curta d’enteniment, cabut, etc, -Ets un gamarús-.

Finalment, el duc és el més gran d’aquesta família. Reservat i solitari i amb quasi dos metres d’envergadura, ressalten les poderoses urpes, el voluminós cap amb dos grans ulls color taronja rematats pels llargs plomalls cefàlics, predominen en el seu plomatge, les tonalitats marrons grisoses més fosques al dors i blanquinoses a la gola. Aquesta au emete un profund i greu “buhuu..” que s’escolta a gran distància. Durant l’època de zel, les parelles dialoguen amb una sèrie ràpida de notes curtes acabades amb “bu..huu-bu..huu-buhuuu”.

La gent interpreta que quan el duc es posa dalt de la muntanya ens diu: -Pu..ja!, pu..ja!- (Gomis Zool. 330), com també que la presència del duc prop d’una casa, senyala desgràcia per a algú dels qui l’habiten.

Per Compartir un Món Millor en la Nit més Joiosa de l’Any

A mode de conclussió i després de recordar amb aquests ocells, les seues capacitats sensorials inclosa l’extensa habilitat d’alegrar-nos amb els seus cants, i sense oblidar el taranna simbòlic, llegendari i proverbial, vull subratllar d’aquesta nadala el cant dels ocells³, la seua emotiva tendresa i que ens estimule ella, per agermanar-nos amb el seu missatage ple d’amor i d’alegria, i aixì gaudir tots, d’un millor món compartint esperances i sentiments comuns i únics.

Postil·les

1.          Exultació: Mostrar felicitat i alegría. – Exaltació: Elevar un sentiment, una passió. – Àdhuc: Fins i tot.

2.          El mussol comú (Catalunya), miula (Illes Balears) i xot (València).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mussol_com%C3%BA(26-03-2020).

3. La música d’aquesta nadala està composta en la tonalitat de mi menor, per això el seu emotiu discurs harmònic i melòdic.

Agraïments – Bibliografia – Cibergrafia:

Amades, Joan

-      Costumari Català – Tom I De Nadal a cap d’any

-       Edicions 62,s.a. – 2008

Diccionari Català-Valencià-Balear

-      https://dcvb.iec.cat/

Ferrer, Xavier

-      Enciclopèdia.cat – Característiques generals dels ocells

https://www.enciclopedia.cat/ec-hn-1201501.xml (27 i 30-03-2020) gec-0014481.

Fundació Pau Casals

- http://www.paucasals.org/ca/PAU-CASALS-discurs-a-la-ONU/ (26-03-2020)

- https://www.2020.paucasals.org/biografia/ (30-03-2020)

Martí Maestre, Joaquín

-      Diccionari Històric Col·loquial (Segles XVII, XVIII i XIX)

Universitat de València – 2006.         

Soler i Amigó, Joan

-      Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana

Editorial Barcanova SA – 1998 – Generalitat de Catalunya.

Valls i Jordà, Joan

-      Obra Poètica – La Cançó de Mariola – Paisatges de Serra i Vall n. 4

Instituto de Estudios Alicantinos – Excma. Diputación de Alicante – 1981.

http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/index.htm

https://www.seo.org/aves-y-conservacion/                            

Postil·la 1: https://ca.wikipedia.org/wiki/Tetramorf (24-10-2019).

Postil·la 9: https://ca.wikipedia.org/wiki%C3%88xode (23-02-2020)

https://www.nationalgeographic.com.es/animales/pajaros

            Fotografies Ocells

https://ebird.org/home – 11/04/2020: Àguila – Cotxa (Colirrojo tizón)

https://animapedia.org/ – 11/04/2020: Teuladí (Gorrión) – Rossinyol – Garsa (Urraca) – Gamarús (Carabo común).

https://ca.wikipedia.org/ – 11/04/2020: Tord –Verdum – Francolí – Griva (Zorzal Charlo) – Gaig (Arrendajo) – Cadernera (Jilguero) – Pinsà – Duc (Buho Real).

https://pardillo2016.blogspot.com/2015/12/cannabina.html – 13/04/2020: Passerell.

https://www.flickr.com/ – 03/04/2020: Reietó.

https://commons.wikimedia.org/ – 11/04/2020: Canari – Cotoliu (Alondra totovía) – Merlot – Estiverola (Carbonero común) – Colom. 

https://sites.google.com/site/totornitologia/home/ndex/bitxac-com – 11/04/2020: Bitxac (Tarabilla).

https://www.enciclopedia.cat/ – 05/04/2020: Lluer (Jilguero lugano) – Tórtora – Picot (Pito real) – Borroner (Camachuelo común) – Guatlla (Codorniz) – Cucut – Perdiu.   

https://mauricioperalta.wordpress.com/ – 02/04/2020: Puput (Abubilla).

http://info.biodiversitat.cat/ – 04/04/2020: Xot (Autillo).

https://www.diariandorra.ad/ – 04/04/2020: Mussol (Mochuelo común).

Treball publicat en la REVISTA LILIA de 2020 que edita l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris en les pàg. 92 a 98 conjuntament amb altres interessants articles escrits pels diversos col·laboradors en que conta aquesta publicació.

Amb els Ocells, Salut i Música.