QUATRE MESTRES EN L’ORATORI DE SANT FELIP NERI DE VALÈNCIA
Francisco Hernández y Llana (Illana): Compositor de l'Oratori
- La Soberbia Abatida por la Humildad de San Miguel», (1723)
Francisco Hernández y Llana (Illana) va nàixer a
Alzira (Comarca de la Ribera alta), entre 1669 i 1700 (no ho sabem amb certesa
atès que l’Arxiu parroquial va ser destruït), sent fill de Melchor Hernández i
Vicenta Llana, naturals Lubiano (Àlaba).(1)
 |
| Arcàngel Sant Miquel Museu de la Catedral de València |
(2) Dedicada a Santa Maria, està baix l’advocació
de la Mare de Déu de l’Assumpció.
La mort de Gaspar de Úbeda, Mestre de capella de la Catedral
de Sevilla(3)
de Sevilla en 1724, dóna peu a que es demanen informes per a cobrir la plaça,
aleshores, es llig un informe enviat pels tres mestres de les Capelles Reials
en el que es recomana «la gran habilidad y gusto del maestro de Astorga» per a ocupar el càrrec, o obstant,
finalment es triat per al càrrec, Pere Rabassa (Veure LILIA 2025).
L’any 1727, arran de la mort de Pedro Martínez deOrgambide, (LILIA 2022), Mestre de capella del Reial Col·legi del Patriarca de
València, Francisco Hernández es presenta a les oposicions, concurs que
desperta un notable interès, atès que a més es presenten diversos músics de
prestigi com els mestres de les Catedrals de Múrcia, de Tortosa, de Tudela i
del Pilar de Saragossa(4), el mestre de la Col·legiata de
Rubielos de Mora (Pere Vidal i Mas, del qual hem parlat anteriorment) i els
organistes de l’Arxiprestal d’Ontinyent i de la
Concatedral de Castelló de la Plana.
Finalment i d’entre tots ells, és escollit
per al càrrec Francisco Hernández y Llana, funció que només exerceix un any.
Però en arribar una carta signada per Francisco Hernández
y Llana aportant els seus mèrits i oferint-se per a ocupar el càrrec, als que
es sumen els favorables informes del «sochantre»(5) Blas Ferrero i
altres membres del capítol, confirmen tots que és el candidat idoni per a
ocupar aquest magisteri arran de la seua “gran destresa en la música moderna”
entre altres virtuts musicals, no obstant això, s’obri un termini per admetre
altres opositors al càrrec, termini que es tanca amb només la candidatura de
Francisco, aspirant que elegit i amb el vistiplau de l’arquebisbe, pren
possessió del càrrec com a Mestre de Capella de la Catedral de Burgos el 12 de
desembre de 1729.(6)
(5) Director o mestre de
cant de les capelles de música.
Amb aquest aclariment, mamprèn la seua llavor trobant-se a més, amb que el magisteri de capella de Burgos “no era de ple dret”, ja que comportava l’adscripció d’una canongia. Situació que queda evident anys després (l'octubre de 1737), quan el mestre sol·licita les mateixes vacances de que gaudien els canonges contestant el capítol, que el càrrec era «puramente nominal» i només concedia al mestre de manera excepcional, un més de vacances i «de gracia».
Exercint el magisteri, en maig de 1730 adverteix al
capítol que no podia preparar la Festivitat del Corpus Christi per la falta de
veus i d’instruments, per aquest motiu va proposar al seu germà Vicente
Hernández, que sabia tocar diversos instruments. Després de ser examinat i
reconeguda la seua habilitat amb el baixó, el violí, la flauta dolça i l’oboè,
va ser admès amb un salari de 200 reals de velló al més i 12 faneques de blat,
però el 26 d’octubre de 1731, al·legant motius de salut s’acomiada d’aquest
treball.
Sabem que des de la seua etapa en el magisteri de la Catedral d’Astorga, ja demostra un gran coneixement de l’estil italià, tendència que es reflecteix en València en l’any que roman com a Mestre de capella en el Col·legi del Corpus Christi amb l’oratori «La soberbia abatida por la humildad de San Miguel» i que s'interpreta en 1723 en la Reial Congregació de Sant Felip Neri de València, drama sacre del qual tractem en aquest treball.
L’arquebisbe de Burgos. Manuel de Samaniego i Jaca,(7) finança la construcció d’una capella en
la catedral burgalesa dedicada a Santa Tecla, i per celebrar aquest
esdeveniment, Hernández Llana compon el «Oratorio
a Santa Tecla», poema de
caràcter religiós profà i que s’estrena amb una important representació el
30 de juny de 1736, al mateix temps que es beneïda la imatge en la nova capella
construïda.
Crec interessant, adjuntar les següents notes de
l’oratori que es conserva en la Biblioteca Nacional de España:
«Oratorio a la colocación de la
gloriosa Virgen, y Proto-Martyr Santa Tecla, en su nueva capilla, hecha a
expensas de el Ilustrissimo Señor Don Manuel de Samaniego y Jaca, Arçobispo de
Burgos, de el Consejo de su Majestad, en su metropolitana Santa Iglesia, año de
1736, reducido a concepto músico por D. Francisco Hernández Yllana, Canónigo, y
Maestro de Capilla de dicha Santa Iglesia. Interlocutores, el pueblo e Burgos,
y los 12 signos de el Zodiaco».(Angulo / Pons 2019:8).
Aquesta celebració es va
iniciar el dia 29 de juny finalitzant-se el 6 de juliol de 1736. Dissortadament la
música dels villancets interpretats no s’han conservat, malgrat això, la
crònica accentua la brillant interpretació musical, no només del membres de la
Capella de Burgos, sinó també dels músics de les Capelles de Santa Maria la
Reial de las Huelgas, dels del Reial Convent de
l’Encarnació de Madrid sense oblidar l’aportació d’altres musics, destacant un
baixonista de la Catedral de Toledo i les veus dels cors, tots ells dirigits
per Francisco Hernández Illana «singularísimo
compositor entre los mejores y maestro de capilla de esta santa Iglesia». .(Angulo / Pons
2019:9).
Dissortadament
i a pesar de la seua qualitat humana i musical, la salut no li va acompanyar
mai, sent freqüents per aquest motiu les recaigudes, «...una penosa enfermedad, que le ha
dejado muy debilitado de fuerzas e incapaz de asistir a la iglesia con la
frecuencia que le es precisa y desea», i fins o tot ressenyar que per aquestes
malalties, «hizo promesa de
ir en romería a visitar el santuario de Nuestra Señora de Valvanera, y estando
el tiempo tan favorable y teniendo oportunidad de compañía, suplicaba se
sirviese concederle su permiso y licencia» .(Angulo / Pons
2019:6).
Finalment i a causa d’una «destemplanza de
cabeza y debilidad de piernas», el 23 d’agost de 1776, el
cabildo li va concedir «el punto cuartanario perpetuo», es a
dir, el jubila del seua funció de Mestre de Capella, no obstant continua
component fins la seua mort ocorreguda el 9 de maig de 1780 sent enterrat amb
les vestidures sacerdotals en la capella de Nostra Senyora del Remei o del Sant
Crist de la Catedral de Burgos.
Amb
referència a la seua obra musical, vull destacar que a més de l’oratori a Santa
Tecla, matisar que a Burgos, durant les Festivitats del Corpus, l’Assumpció i
el Nadal era habitual la interpretació d’obres com les cantates i els villancets
escrites en romanç, per tant Hernández y Llana componia per aquestes
festivitats una gran quantitat d’obres vinculades a elles «al
Santísimo, de Navidad y a la Asunción»(8).
Sabent
que Francisco Hernández y Llana va ser un dels primers compositors que de
manera significativa va incorporar dins del repertori litúrgic, influències
italianes, podem ressaltar que va compondre al voltant de 400 obres, algunes
d’elles, sense títol fix o només apareixen identificades per indicacions litúrgiques
com els dos oratoris tractats anteriorment o les diverses obres en llatí com Misses
(algunes a doble cor), Magnificats, Lamentacions, Tedèums, Motets «Tota
pulchra es, O sacrum convivium...», a més
de Cantades i obres en llengua vernacla «Alienta fervor
sagrado (Al Santissim), Què asombro, què admiración (Villancet), Rompe el aire (A la Verge)...», a més de
recitatius i àries segons el model italià.
Per concloure, vull
ressaltar que la seua música està interpretant-se sovint en concerts i
programes de música barroca històrica, i com una prova evident de la seua
difusió i rellevància, destacar la llavor que han fet i fan els coordinadors dels
diversos arxius per salvaguardar aquest llegat musical com els de les Catedrals
d’Astorga, de Burgos, de Sogorb i de València com també els responsables en
països com Perú o Cuba amés de tant altres que ens permeten gaudir d’aquesta
música tan meravellosa
Salut i Música
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada