Cecilia es un nom llatí que
dimana de la unió dels vocables Cae cus
(cec) i d’illius/illa, i que de forma literal parla d’una xiqueta cega.
Simbòlicament, aquest nom descriu a uns éssers que atresoren una naturalesa
emotiva, humil i coherent, què estimant la germanor i l‘harmonia de sentiments,
sens dubte ens atrauen per aquestes singularitats i per la fidelitat a unes
arrelades conviccions.
I amb aquests criteris,
i incloent a uns mestres que s’ocupen de l'ensenyament amb l’objectiu de transmetre
als alumnes, tots els coneixements necessaris per a facilitar-los l'aprenentatge a
través de diversos mètodes pedagògics, he volgut rememorar la festivitat de
Santa Cecília amb el següent treball.
APROXIMACIÓ A SANTA CECÍLIA
El Martyrologium hieronymianum fa esment d’una nota
tipogràfica que indica: Appiâ viâ in eâdem urbe Româ natale et pasio sánctæ Cecíliæ Virginia. és a dir, En la Via Apia de la
ciutat de Roma, va nàixer i va morir Santa Cecília verge.
 |
Santa Cecília
Relieve de màrmol
Balthasar Schmitt
Roma 1892 |
Al voltant de l'any 480 van sorgir unes anònimes Actes
del martiri de Santa Cecília que van ser utilitzades en els prefacis
de les misses del Sacramentarium leonianum.
Primerament, cal ressenyar que diverses dades sobre
Cecília de Roma formen part de la seua història en la que algunes d’elles, pertanyen
a uns fets més o menys reals, però recollits per la tradició atès la seua transcendència,
són els que l’han considerat mereixedora del patronatge d’aquest art universal
com és la Música.
Sabem que Cecília (filla d’un senador romà), es va
convertir al cristianisme en la seua infantesa i que la varen prometre en
matrimoni al jove politeista Valerià, al casar-se, Cecília li diu al seu marit que per manat de Déu, un àngel guarda el seu cos perquè
romanga sempre verge, llavors el seu marit confós pel testimoni, li demana veure
l'àngel, però primerament Valerià deu batejar-se, aleshores rep l'aigua baptismal del Papa Urbà I i després, al tornar a
casa és quan l'àngel s'apareix als dos, coronant-los amb lliris i roses i
simbolitzant així, la virtut i la castedat.
El germà de Valerià, Tiburci, que abandona el
politeisme per abraçar el cristianisme, viu en la mateixa casa que el
matrimoni, però al ser delatats els dos germans per soterrar als màrtirs cristians
(pràctica prohibida), sons empresonats i el prefecte Traci Almaquio, els condemna a mort, aleshores, Màxim, guàrdia designat per executar-los al negar-se a complir l'ordre, es assassinat també amb els dos germans. Reflectir que dins d'aquesta tradició, històricament, Cecília, Valerià, Tiburci i Màxim si que estan citats en les Actas del martiri Santa Cecília.
Després de soterrar en Roma els tres cadàvers, Cecília
es feta presonera i en presència del prefecte Traci i al continuar ferma en la
seua fe cristiana, en un simulacre de judici, és condemnada a morir asfixiada
pels vapors del bany de la seua casa, però en eixir viva d'aquest martiri, la
introdueixen en la banyera on l'omplin d'aigua bullint, després d'un dia sense
patir cap dany, el prefecte ordena decapitar-la, aleshores, el botxí intenta
descarregar l'espasa tres vegades, però desconcertat per no poder dur a terme
aquest assassinat i commogut fuig, ella, tot i que esta greument ferida,
sobreviurà tres dies, temps en que molts cristians l'acompanyaran amb les seus
oracions fins que mor.
Mentre unes versions conten que va ser enterrada en la Cripta Pontificia de les Catatumbes de Sant Calixte de Roma, lloc sagrat on estan enterrats els
bisbess altres assenyalen que va ser soterrada en la Catatumba de
Pretextat en la Via Appia i que el Papa Sant Pasqual I va ser el qui va traslladar les seues restes juntament amb les de Valerià, Màxim i Tiburci a la Iglésia de Santa Cecília de Transtevere com matisar, que uns interpreten que va nàixer a Roma, morint al voltant
de l'any 180, altres expressen que la seua mort va ocórrer entre els anys 176 a
180 a Sicília.
Tot i que la Enciclopedia Católica assenyala que la
crònica en si, no té valor històric, atès que potser un romanç piados recollit
als segles V i VI, sens dubte sabem què, el patronatge de Santa Cecília dintre
de l'univers musical, es basa en la llegenda de la seua mort, ... Candéntibus órganis1 Cæcilia Dómino decantábat dicens... és a dir, la cita diu què mentre patia el martiri, orava a Déu cantant-li, no obstant això, altra versió conta Cecília, segons el costum de la societat romana, des de molt jove tocava algun instrument musical (lira, cítara,...) sent aquest el motiu de l'advocació a la música i fins i tot què, Cecília, durant la festa de celebració de la seua boda vulguera abstraures d'ella per concentrar només la seua ànima en orar, atès que no tenia res a festejar.
... més de mil anys després de la mort, en l'any 1594, Cecília de Roma va ser canonitza-da pel Papa Gregori XIII, celebrant-se la seua festivitat cada 22 de novembre, data que correspondria al seu naixement i assenyalar què, habitualment Santa Cecília està representada tocant l'orgue
i que els seus símbols a més, inclouen el llaüt i la rosa.
I sent també protectora dels CECS i dels POETES, subratllar que seu esperit sensible i apassionat, és
el que han convertit a SANTA CECÍLIA en el SÍMBOL UNIVERSAL de les MÚSIQUES,
dels MÚSICS i de la MÚSICA.
EL
VALOR DEL MÚSIC
La música, a més de ser una manifestació cultural i
artística, és el fruit d'una intuïció creativa que se expressa en el temps i en
l'espai, sent la finalitat d'aquest art, la de promoure una experiència en
l'ésser humà, estimulant el seu camp perceptiu i així expressar sentiments,
pensaments i metes.
A continuació i després de llegir la motivadora carta
escrita per Eduardo Sánchez-Escribano Gracia de la Rosa, director de la Banda y Escuela de
Música Aurelio Mascaraque de la població toledana de La Guardia, no puc menys que remarcar diversos
fragments esmentats en ella, aprofitant per descomptat, la celebració aquesta
setmana dels actes en honor a Santa Cecília, patrona de les músiques, dels
músics i de la música.
En primer lloc, Eduardo Sánchez-Escribano dóna l'enhorabona
als intèrprets que al tenir la possibilitat de descobrir i així entendre el món
musical, formen part de un proyecto en el que todos ganan, atès que mitjançant les escoles de música, és l’alumnat
el que gaudeix de la seua afició d'una manera intensa i participativa gràcies a
un professorat implicat en la seua tasca i per tant, emprant una metodologia
actual i eficient, tots s'integren en una comunidad artística de aprendizaje, és a dir, participen
activament dels beneficis col·lectius a nivell artístic, musical i social, si
més no econòmic, independentment de gènere, de l'edat i de la posició social
i/o econòmica.
En aquestes agrupacions i escoles musicals, el resultat
cultural i social s'origina amb l'educació i la pràctica dels diversos valors
ètics com la convivència, la tolerància i la solidaritat què, expressant-se conjuntament
amb l’harmonia, l’esforç i la constància, elements que milloren i afavoreixen
el desenvolupament intel·lectual i musical, donen resposta a una ferma capacitat
individual i col·lectiva com a intèrprets i com a persones.
Eduardo ens fa partícips de què Detrás de cada sonido
interpretado colectivamente, existe un complejo entramado de acciones humanas
que lo han hecho posible.
A més, amb la Automotivación, autoestima y capacidad
para resolver problemes, el caràcter pedagògic col·lectiu d’una entitat musical, es transmet gràcies
a diverses conceptes com el d'estimar la música i la seua cultura, reflexionant,
analitzant criteris i expressant opinions sobre aquest art, qualitats que les
podem consolidar amb l'estudi i la interpretació de diverses composicions on
totes les músiques i tots els músics gaudeixen i ens fan partícips d'aquest conjunt
de virtuts sonores i en les que trobem uns grans beneficis sensorials i
afectius, motivats ells, per les obres creades per compositors de tots els
estils i de totes les èpoques.
I amb el raonament d’aquesta carta i el meu sincer
agraïment a Eduardo Sánchez-Escribano com també als mestres que
es dediquen a aquesta llavor social i musical, vull finalitzar aquest treball
recordant una cita del nostre Pau Casals i Defilló que ens motiva dient-nos què El vertader respecte
per la música, consisteix en donar-li vida.
Salut i Música.
Postil·la
- El DCVB indica què la forma
prefixada del mot grec “instrument”, serveix per a formar neologismes
indicant relació o conexió amb òrgans, és a dir, la paraula Candéntibus órganis, es va traduir Canentibus per
cantar
i no per candent, i órganis per órgue.
Per tant, possiblement eren instruments de tortura ardents.
VAP 46-93
Aquest treball ha esta revisat en juny de 2023. El treball original esta inserit en PAGINA66 mitjançant el següent enllaç; http://pagina66.com/not/108797/aproximacio-a-santa-cecilia-el-valor-del-music/
