Translate

divendres, 8 d’octubre del 2021

MÚSICA, FESTA I PARÈMIA – UN BLOC TEMÀTIC PER A GAUDIR DE LES NOSTRES ARRELS

 UN BLOC TEMÀTIC PER A RECORDAR MÉS DE 5000 PARÈMIES O FRASES FETES

Presentació resumida

VAP 63

Música, Festa i Parèmia”, un bloc on podran gaudir de més de 5000 parèmies o frases fetes en les quals els protagonistes són els músics, la música, els instruments musicals i les nostres tradicions com els balls, les cançons, les festes religioses i laiques, les endevinalles, ... totes elles arreplegades al llarg de més de 20 anys i què ens porten a les comarques d’on procedeixen atès que amb elles, viatgem des del Rosselló i les Illes Balears i la Sardenya fins al Baix Segura i el Carxe emprant clar està, les llengües que compartim, incloent l’aranès, l’alguerès, la llengua churra i algunes pinzellades d’italià i d’anglès.

Reflectir que aquest treball l’estructurat com un Programa de mà, tan freqüent en els programes dels Concerts de Música, així mateix, vull destacar la reflexió de Pau Casals i Defillo: ah!, si cada home -cada dona- estimés amb tot cor la seva terra, les seves tradicions, la seva llengua!. Cadascú al seu lloc, com en una Orquestra ... Quin acord s'obtindria, sent aquest axioma el que ens ha mostrat el camí per a recopilar i plasmar didàcticament aquest recull, treball temàtic que el podrem gaudir des de la “Pàgina d’inici o presentació”.

Organitzat el recull en dues parts, la 1ª part està dedicada musicalment a els Mestres, els Músics i la Música, per a continuar amb els Instruments musicals (Corda, Vent metall i fusta, Percussió, Teclat, ...)  i un moviment dedicat a les Expressions amb Música i Paraules. 

En la 2ª part, dedicada a les Nostres Tradicions  gaudim amb les parèmies que parlen del Cantar, del Ballar, de les Festes (Laiques i Religioses), Pasqües, Nadal, Sants, Misses i Processons, Déu, ... a més descobrim un variat i divertit repertori de col·loquialismes en els moviments dedicats als Versos i Cançons i un Repertori d'endevinalles que completem amb els Animalets que emeten cants. 

A més de les anteriors entrades, en trobem altres que complementen el treball, com un xicotet repertori de Cites, Adagis i Epitafis, un particular i perspicaç Pròleg, regal del meu estimat amic Ernest Llorens, la Parèmia, La Festa de Sant Joan Baptista, Jo mateix (amb un resum meu personal i musical), finalitzant el treball amb una Graella Musical, el Glossari i la Bibliografia.

Amb l'objectiu de rememorar el nostre llegat cultural, atès que la llengua, la música i les festes que celebrem són patrimonis vius, estimats i dinàmics, encapçalem temàticament cada entrada amb un fragment de música, una frase, un vídeo o una fotografia on diversos enllaços recordaran a compositors, músics, escriptors o poetes, nascuts o vinculats amb tots nosaltres i descrivim d'una manera senzilla, qui són els músics, definint que és la música, els violins o els timbals, o que representen les diverses festes tan laiques com religioses, ...

Com a síntesi, podem afirmar que aquesta compilació constitueix una obra concreta i extensa tan per les parèmies reflectides com pel seu origen poblacional, així mateix, cal afegir que a causa de la vasta i diversa bibliografia consultada, com també de la col·laboració recollida de viva veu, ens ha estat impossible citar a tots els seus autors i a tots els personatges d'aquest recull i reiterar que aquest treball, sempre en continua evolució NO ha tingut cap fi lucratiu i que el dediquem, a l'amic i a l'amant de les nostres arrels, sense cap diferència geogràfica i social.

Programa de mà de Música, Festa i Parèmia

  Treball inserit en   Pàgina66   i en  radiobanda  (versió llarga)

Salut, Parèmia i Música.

divendres, 24 de setembre del 2021

ASUNTOS FESTIVOS - CHARADAS" - FUCHIREM AL CAP DEL MON

 Mª del Milagro Jordá y Puigmoltó, una poetessa en el segle XIX - Revista LILIA 2017  VAP 49-4

“ASUNTOS FESTIVOS – CHARADAS”  8a. entrega

Vull finalitzar el treball amb aquesta xarada escrita amb seguretat a primers de febrer de 1873. Redactada en un valencià clar i comprensible, tenim que endevinar la seua solució, que passa per encertar el seu nom, apel·latiu que representa a un vegetal molt comú, un vegetal i un animal semi-domèstic tots dos en un, i una porció gran de líquid.

XARADA XXII (pàg 147)  -  FUCHIREM AL CAP DEL MÓN 

Francesc Pi i Margall
M'agrada en el camp estar 
Sentada baix ma primera,
Sentir cantar la tersera.
Y el dos y tres arrancar;
Mes crec no ham de disfrutar
Este estiu tan plaer,
Pues si el tot pucha al poder
Fuchirém al cap del mon,
Viachant per la segón
Volent ó sense voler.

Aquesta xarada escrita en valencià tracta volent ó sense voler del 1r. President de la Primera República Espanyola Francesc Pi i Margall.

Iniciem el vers amb M'agrada en el camp estar Sentada baix ma primera, és a dir baix un "PI".)

Continua dient: Sentir cantar la tersera. En el camp podem veures entre altres animals el "GALL".

El quart vers explica que: Y el dos i tres arrancar. Quina planta mediterrània de fulles grosses en forma de ventall, flors més o menys groges i fruits semblant al dàtil descobrim sovint?, la resposta és el margallò. Milagro li lleva la última lletra i la solució queda en "MARGALL", és a dir dos i segón correspon al "MAR" i el tres al "GALL".

... Pues si el tot pucha al poder, doncs el tot es refereix a "PI i MAR GALL", segon president espanyol de la República  ... Fuchirém al cap del mon. Viachant per la segon (pel MAR) Volent ó sense voler.

El sarcasme i la sagacitat que reflecteix la nostra dama en l'anterior composició sobre Francesc Pi i Margall  - (1824 - 1901), vull en certa forma equilibrar-la perfilant breument la seua biografia. 

Doctor en dret, filòsof, escriptor i polític vinculat al Partit Demòcrata pren part en la Revolució de 1854 on publica les seues idees federalistes, director del periòdic "La Discución" en 1866 s'exilia a París on profunditza amb els coneixements socials de Proudhon. En 1868 torna a Espanya i és designat diputat en les Corts Constituents, no obstant s'oposa al marcat caràcter monàrquic de la Constitució de 1869.

L'11 de juny de 1873, es proclamat President de la Primera República Espanyola, partidari d'un model federalista i a falta d'una nova constitució, amb el lema de "Orden y Progreso", vol abastar un extens programa de reformes socials i polítiques, però a causa de les Revolucions Cantonals en algunes ciutats de València, Múrcia i Andalusia, concrets episodis de la Tercera Guerra Carlista com també, per conspiracions alfosines i desavinences republicanes, el dia 18 de juliol de 1873 es veu obligar a dimitir. El 3 de maig de 1874 pateix un atemptat del que ix indemne.

Ressenyar que amb la Restauració Borbònica, abandona la vida política fins 1880 que torna gràcies a la flexibilitat dels governs liberals. En 1891 edita el periòdic "El Nuevo Régimen" a més de reorganitzar i definir el projecte republicà. És escollit diputat els anys 1886, 1891 i 1893, però la seua notorietat va decaient amb motiu de la seua oposició a la Guerra amb els Estats Units d'Amèrica arran de la Guerra de Cuba (1895 - 1898) i de formular la independència de diverses colònies. (més dades en la "Real Academia de la Historia").

El 4 de gener de 1874, el general Pavia assentant un colp militar, dissolt les Corts republicanes, i amb un govern presidit per Francesc Serrano suspèn la Constitució, anul·lant els drets i les llibertats adquirides. Poc després amb el pronunciament de Martínez Campos el 29 de setembre de 1874, la Restauració Borbònica enceta una nova etapa amb la proclamació d'Alfons XII com a rei d'Espanya(14). 

En aquest període, caracteritzat per una certa estabilitat institucional, es conforma un model liberal d'estat amb la incorporació de diversos moviments socials, culturals i polítics, tot fruit dels canvis econòmics produïts en la Revolució Industrial. No obstant amb la dictadura de Primo de Rivera, s'anul·len moltes d'questes transformacions socials, raons que finalment generen la vinguda, de la Segona República el dia 14 d'abril de 1931.

Inqüestionablement, amb aquestes quatre xarades coneixem a una dama culta i intel·ligent, què amb un temperament extravertit i apassionat, dóna una visió crítica però raonada de les seues idees, que emmarcades amb el títol de "Asuntos festivos-charadas", ens convida a reflexionar sobre uns capítols de la nostra història no obstant desprès d'haver transcorregut quasi dos segles, i què amb distints matisos, a hores d'ara observen una evident concordança.

Finalment assenyalar que en aquests dos treballs, (el primer publicat en la Revista LILIA de l'any 2016 i aquest de 2017), he volgut sintetitzar des del naixement de Mª del Milagro Jordá i Puigmoltó el dia 2 d'abril de 1823 fins el 21 de gener de 1887, dia en que va morir, determinats esdeveniments històrics ocorreguts, en els quals "ella" ens ha transmès les seues creences i les seues vivències, a més, hem gaudit de la seua intensa personalitat en la que "como mujer piadosa a la que llamaban la madre de los pobres" va mitigar amb importants obres socials i caritatives, moltes necessitats dels més desfavorits, tot fruit del seu amor a Déu i de la seua fe cristiana.

NOTES (ALGUNES MOLT RESUMIDES)

Els texts escrits en llengua castellana formen part de l'Álbum Poético dedicado á la Purísima Concepción de la Fuente Roja de Mª Milagro Jordá y Puigmoltó i de la Realidad Imaginada. Milagro Jordá y Puigmoltó de Pepa Botella de Castañer.

14.- Com sabem Carles de Borbó i d'Austria-Est (Carles VII), Duc de Madrid i net del primer pretendent a la corona Carles Mª Isidre, reclama el tron quan la Revolució de 1868 destrona a Isabel II. En instaurar-se la Primera República, els carlins aglutinen als conservadors, catòlics i comptant amb l'ajuda dels reaccionaris monàrquics reclamen el tron, llavors esclata la Tercera Guerra Carlista (1872 - 1875), però són vençuts novament. En 1875 es proclamat Alfons XII (fill d'Isabel II) rei d'Espanya, després de la seua mort el 25 de novembre de 1885, els carlistes segueixen aspirant al tron, però el naixement de l'hereu pòstum Alfons XIII, frenen totes les seues aspiracions.

BIBLIOGRAFIA: 

ALBUM POÈTICO DEDICADO Á LA PURÍSIMA CONCEPCIÓN DE LA FUENTE ROJA,AMADÍSIMA PATRONA DE ALCOY CON MOTIVO DE LA RESTAURACIÓN DE SU SANTUARIO, POR DOÑA MILAGRO JORDÑA Y PUIGMOLTÓ DE SAMPER.  Impresor-Librero FRANCISCO COMPANY - 1886 

LA REALIDAD IMAGINANA. MILAGRO JORDÁ Y PUIGMOLTÓ. – PEPA BOTELLA DE CASTAÑER. Ajuntament d’Alcoi – Institut de Cultura Juan Gil Albert. 1998.

Manual de la història d’Alcoi. Ricard Bañó i Armiñana – Misèria i Companyia – Llibreters, editors i paperaires. Alcoi 1999.

HISTORIA RELIGIOSA DE ALCOY. José Vilaplana Gisbert.Pbro. Imprenta de Payá. Alcoy 1903.

Historia de España y de los pueblos Hispanoamericanos hasta su independència – Tomo iii. Manuel Rodríguez Codolá - Miguel Santos Oliver - Editor Miguel Seguí Barcelona 1919.

ENLLAÇOS D'AQUEST TREBALL:

1a. Part 2016: Pòrtic 2016  -  1a. E.  -  2a. E.  -  3a. E,  -  4a. E.

2a.Part 2017 
En la última entrega insereix tota la bibliografia consultada.


5a. Entrega 2017:  Fiabilitat d'un projecte

6a. Entrega 2017:  A Espanya falta rei (Reinado)


dilluns, 20 de setembre del 2021

ELS MÚSICS – Una idiosincràsia pròpia

ELS MÚSICS SÓN MOLT IMPORTANTS EN LA MÚSICA.
SON ELS INTERMEDIARIS.
PORTEN EL MISSATGE DEL COMPOSITOR, 
PER TAN, 
HO PODEN DESFIGURAR O TRANSFIGURAR.
PER AIXÒ SENT PELS INTÈRPRETS GRAN ESTIMA I ADMIRACIÓ

  VAP 65

Aquesta reflexió de l'admirat mestre JOAQUIN RODRIGO VIDRE, és la que m'ha motivat per encapçalar aquest moviment dedicat als MÚSICS dins del meu bloc "Música, Festa i Parèmia".


Aquests éssers, dotats d'una gran creativitat i d'una especial sensibilitat, es dediquen a obsequiar-nos amb passió de l'art de la música, bé interpretant-la amb els seus instruments musicals, dirigint-la (mestres o directors) i/o també, amb les habituals tècniques compositives o amb la recerca de nous sons, componen o poden compondre, obres de diferents estils musicals.

Tots coneixem l'important llegat musical de JOAQUIN RODRIGO VIDRE, sobre tot per la seua obra més coneguda, naturalment em efereix al "Concierto de Aranjuez", composició per a Orquestra i Guitarra, no obstant, he volgut incloure per encapçalar aquest moviment, el poema simfònic PER LA FLOR DEL LLIRI BLAU, Primer Premi del "Círculo de Bellas Artes" de València en l'any 1934.

Basada en la llegenda valenciana d'un rei sensible i just i dels seus tres fills. El rei, ja major va emmalaltir, aleshores, els apotecaris i diversos metges consultats no en sabien l'origen, però l'últim metge que varen consultar, va trobar la solució a la seua malaltia: olorar la FLOR DEL LLIRI BLAU. Llavors els tres fills van eixir en la recerca de la flor, amb la promesa feta pel rei, de que el fill que tornara amb la flor i per tan, olorar-la i així sanar, seria l'hereu del regne.

Aquesta llegenda conta que dels tres fills, l'un (el major) era tan superb com profitós, el mitja, un mandra sense cap solució i només el tercer fill, era just i responsable. Per descomptat, va ser aquest tercer fill el qui va trobar la FLOR DEL LLIRI BLAU, però ....

Quasi una simfonia en només un moviment i compost el 1934, aquest poema simfònic s'inicia amb un fort redoble de la caixa i el so dels instruments de metall (trompetes, trompes i trombons), on el mestre Rodrigo ens trasllada a l'Edat Mitjana (trama literària de la llegenda), després d'aquest tema, s'enceta el següent amb el so suau o pianíssim  d'unes belles melodies amb els instruments de fusta (versió banda) ... , le resta d'aquesta meravellosa obra, recomane sentir-la amb tot cor i estima.

En l'enllaç d'aquest moviment, recordem tot el repertori paremiològic.

Exemples:

-        Aquell què músic vol ser, aprendre ha de menester.

-        Cobratorum per tocatorum mai no és pecatorum.

-        Com la cobla de Maçaners, que li van pagar un sou perquè comencés i dos perquè acabés.

A la Comarca  de Saldes.

-        Dits, dits! va dir s'organista.

Illes Balears.

-        El músic cobra per esperar i toca per devoció. 

-  És un músic amb una gran imaginació, imagina que tota la seua música es toca.

-        Fer música és donar vida.

-        Hi ha molts músics sense títol.

-        Hi ha músics que canvien la seua imatge sense perdre la seua essència.

-        Hi ha músics que no serveixen a la música, sinó que se serveixen d’ella.

-        Hi ha qui toca pel carrer, estrenant el paper.

-     Les menjes mo se mosques!, Va dir un sorollosament un violinista mentre tocava El vol del moscardó.

-        Mesclaet, mesclaet com els músics.

    Anys enrere era un costum dels pobles acollir als músics per les seues festes, i quan a l'hora de menjar els preguntaven que volien, els músics i sobre tot en  temps de fam i penúria, responien: MESCLAET, MESCLAET, assenyalant les diverses viandes que tenien davant seu dient: un poquet d'açò, un poquet d'allò, ... fins que estava ben ple el plat de menjar.

   Aquesta anècdota la varen "patir" els amos d'una casa casa quan al convidar a dinar al retor, li varen fer la mateixa pregunta.

    Aportació d'un músic de Ròtova que ara viu a Daimús (La Safor).

-        Molta digitació, però mal so.

Digitació: Posició dels dit sobre l’instrument durant l’execució d’una obra músical.


-        Molts componedors descomponen la música.

La música manejada per molts sol acabar de forma dolenta.

-        Mon fill és emparant música i sona lo violí.

Emparar: Aprendre.

A L’Alguer. (La Sardenya)

-        Músic d’orella, tocador de botella.

-        No sóc un músic roín, almenys serveix d’exemple.

-    Per a poder ser un bon músic, tens que ensenyar-te a estudiar, i per a que et sonen bé les notes, tens que saber-les tocar.

-        Si vols un bon consell, pren-lo sempre d’un músic vell.

-        Toc, toc, ... n'hi ha algú?. ... No, no n'hi ha ningú, només sóc un músic.

    Va passar quan un músic de l'orquestra, abans d'una revetlla i veient que no hi havia cap lloc on canviar-se de roba, va optar per fer-ho en el lavabo d'un bar, i potser una mica desconcertat i nerviós, va contestar així a un usuari que necessitava fer us d'aquesta instal·lació.

Enllaços:

Els Músics  /  Joaquín Rodrigo Vidre

Programa de mà de Música, Festa i Parèmia 

Treball inserit en   Pàgina66   i   Radio Banda

dilluns, 30 d’agost del 2021

"ASUNTOS FESTIVOS - CHARADAS" - MI REI I MI SOLFA / RepublicaNO

 Mª del Milagro Jordá y Puigmoltó, una poetessa en el segle XIX - Revista LILIA 2017  VAP 49-3

“ASUNTOS FESTIVOS – CHARADAS”  7a. entrega

Bandera de la
Primera República Espanyola

Si fins ara hem recordat uns esdeveniments històrics on els alcoians es veuen immersos i hem resolt dues xarades en les quals, el leitmotiv ha sigut l'aspiració carlista al tron espanyol d'Isabel II, tot seguit i enllaçant amb la seua trajectòria literària, tractarem les dues següents.

Aquestes xarades ens mostren la seua opinió sobre la proclamació de la Primera República Espanyola i sobre diversos dirigents d'ella.

Inicialment i amb la seua ideologia carlista, veu molt favorable el destronament d'Isabel II atès que reviu l'optimisme i l'esperança del possible regnat de l'aspirant Carles (Carles VII)(9), però eixa il·lusió es veu esvaïda amb la proclamació de la República, a més, una gran part de la burgesia dóna el seu suport a aquest nou projecte polític a pesar de les diverses divisions internes dels republicans i altres moviments com el cantonalisme, anticlericalisme, alfonsisme, carlisme, ... 

Però influenciada pel seu pensament religiós i diguem polític, a més de la pertinença a l'aristocràcia, possiblement li assemblen perillosos i poc propicis tots aquests moviments republicans amb molts "ismes", matisos que finalment desembocarà en la nostra ciutat amb els tràgics fets del Petroli i que ella plasmarà amb els versos del poema "Alcoy en el dia 9 de julio de 1873".

XARADA XXII (pàg 140) - Mi re i mi sol fa (RepublicaNO)

Si ves el diapasón
Mi primera encontrarás
La cuarta y quinta verás
Que dos negativas son:
Mi todo en esta nación
Fatal recuerdo ha dejado
Yo aunque en edad avanzado,
Que cuarta y quinta ya estoy.
De él huyendo lejos voy
De motines ya cansado.

"REPUBLICANO" és la resposta a aquesta xarada, la qual fragmentem de la següent manera:

"Si ves el diapasón Mi primera "RE" encontrarás", nota musical i primera síl·laba de la resposta.

"La cuarta "CA" y quinta "NO" verás Que dos negativas son" síl·labes que repetim després per saber la solució.

La nostra poetessa sentència " ... Que dos negativas son: mi todo "RE PU BLI CA NO" en esta nación fatal recuerdo ha dejado. És a dir que la República ha deixant un funest record. 

Yo aunque en edad avanzado "Que de cuarta "CA" y quinta "NO" ya estoy, és a dir Cano és una persona amb el cabell total o parcialment blanc i possiblement major.

De él huyendo lejos voy, les síl·labes segona "PU"  i "BLI" tercera. de motines ya cansado, És a dir: del RE "PU BLI CA NO" va fugint.

Sabem que Isabel II abandona Espanya amb trenta-huit anys i vint i cinc anys de regnat, amb un marit inútil per a desenvolupar la seua tasca com a rei, deu embarassos i amb un llegat polític amb més d'una quarantena de ministeris, els conflictes carlins, l'atemptat que pateix causat pel rector Martín Merino, innombrables pronunciaments, varies reformes, .... 

El seu regnat s'inicia amb la'anomenada "Década moderada"(10), després li succeeix el "Bienio Progresista", 1854-56, la desamortització de Madoz (1854-1856), els governs de la "Unión Liberal" i dels moderats entre 1856-68, any de la Revolució de setembre.

El "Pacto de Ostonde", dóna pas al Sexenni Revolucionari, 1868-74 i amb Isabel II ja en l'exili, etapa que ressalta per ser la més democràtica però la més inestable del segle. Tot comença el 18 de setembre de 1868 quan l'almirall Juan Bautista Topete al capdavant de l'Armada de Cadis es revolta contra la reina Isabel II amb el crit "Viva España con honra" i a la que força a l'exili, llavors s'obri un període lliberal democràtic en el que irrompen amb força els programes de les distintes forces polítiques com també els moviments obrers i la xicoteta burgesia. 

El General Serrano presideix el primer Govern provisional amb el suport de l'almirall Topete (unionista) i els general Prim i Práxedes Sagasta (progressistes), en la que cal destacar la Constitució Parlamentària Monàrquica(11) de 1869. Tot conflueix quan descartats el Borbó (Alfons) i el Carlí (Carles) i prèvia votació de 191 parlamentaris, el dia 30 de desembre de 1870(12), Amadeu de Savóia desembarca en Cartagena per a ser proclamat rei d'Espanya.

Resumir que el seu regnat es caracteritza pel desinterès i la indiferència de l'alta aristocràcia i la inseguretat i la falta d'il·lusió de les classes populars (unionistes, progressites i demòcrates); finalment i cansat per totes aquestes causes, Amadeu de Savóia abdica l'11 de febrer de 1873(13).

Aquest mateix dia, amb la votació del Congrés i del Senat (258 vots contra 30), s'instaura la Primera República Espanyola, règim Constitucional Federal que amb quatre presidents, Estanislau Figueras, Francesc Pi i Margall, Nicolas Salmerón i Emilio Castelar i amb l'únic President de la República Unitària, Francesc Serrano, tindrà una efímera vida. 

Aquesta fragilitat hi ha que buscar-la no només en el descontent i l'escepticisme de les classes més poderoses (aristòcrates, conservadors, monàrquics, ...) sinó també per la falta de suport de la classe obrera i de la burgesia, atès que les mesures empreses per revertir la situació, per distints motius no es poden aplicar. Amb això, la Primera República Espanyola es va enfonsar als onze mesos de la seua proclamació.

Cal destacar que en juny de 1870, Isabel II abdica de la corona a favor del seu fill Alfons coronat posteriorment amb el nom d'Alfons XII

NOTES (ALGUNES MOLT RESUMIDES)

Els texts escrits en llengua castellana formen part de l'Álbum Poético dedicado á la Purísima Concepción de la Fuente Roja de Mª Milagro Jordá y Puigmoltó i de la Realidad Imaginada. Milagro Jordá y Puigmoltó de Pepa Botella de Castañer.

9.- Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), en un manifest fet als pobles de l'antiga Corona d'Aragó, publicada el 16 de juny de 1872, els carlins prometen anul·lar el Decret de Nova Planta i reinstaurar les Constitucions Catalanes, els Furs de València i els Furs d'Aragó.

10.- La Segona Guerra Carlista o dels matiners (setembre 1846 - maig 1849) té lloc fonamentalment a Catalunya amb motiu de suposat fracàs del casament d'Isabell II amb Carles Lluis de Borbó i Bragança i l'amenaça de les reformes centralistes per eliminar els drets forals. Constatar que amb els partidaris carlistes lluiten progressistes i republicans, quasi tots amb unes desafortunades condicions de vida i cansats del govern moderat de Narvaez. Finalment el conflicte conclou a causa de diverses desercions i a la gràcia d'un Decret del govern amnistiant-los. En questes guerres, la qüestió foral té una gran importància (recordar que amb la victòria de Felip V, als naturals de la Corona d'Aragó li són anul·lats els seus furs),

11.- La Constitució Democràtica de 1869, recull entre altres articles el reconeixement de la sobirania nacional, el sufragi universal directe d'homes majors de 25 anys, limitació de poders a la corona, llibertat religiosa, drets de reunió i associació, etc. Aquesta Constitució amb una clar influència amb la d'EEUU, se situava a l'avantguarda de les europees. 

12.- Aquest dia el general Prim és assassinat, això significa que amb la seua mort, el regnat del nou rei, progressivament va delebitat-se.

13.- Circular del 14 de febrer de 1873 del titular del Ministeri de Governació, Francesc Pi i Margall, dirigida a tots els governadors provincials: "Vacante el trono por renuncia de D. Amadeo de Saboya, el Congreso y el Senado constituidos en Cortes Soberanas, han reasumido todos los poderes y proclamado la República. 

A consolidarla y darle prestigio deben ahora dirigirse los esfuerzos de todas las Autoridades que de este Ministerio dependen. Se ha establecido sin sangre, sin sacudimiento, sin la menor alteracióndel orden y sin disturbios, connviene que se la sostenga para que acaben de desengañarse los que la consideran compañera inseparable de la anarquia".

Orden, Libertad y Justicia: tal es el lema de la República!.

Nota.- En la última entrega inseriré tota la bibliografia consultada.

ENLLAÇOS D'AQUEST TREBALL:


1a. Part 2016: Pòrtic 2016  -  1a. E.  -  2a. E.  -  3a. E,  -  4a. E.

2a.Part 2017 
En la última entrega insereix tota la bibliografia consultada.


5a. Entrega 2017:  Fiabilitat d'un projecte


8a. Entrega 2017:  Fuchirem al cap del mòn