Mª del Milagro Jordá y Puigmoltó, una poetessa en el segle XIX - Revista LILIA 2017 VAP 49-3
“ASUNTOS FESTIVOS – CHARADAS” 7a. entrega
 |
Bandera de la
Primera República Espanyola |
Si fins ara hem recordat uns esdeveniments històrics on els alcoians es veuen immersos i hem resolt dues xarades en les quals, el leitmotiv ha sigut l'aspiració carlista al tron espanyol d'Isabel II, tot seguit i enllaçant amb la seua trajectòria literària, tractarem les dues següents.
Aquestes xarades ens mostren la seua opinió sobre la proclamació de la Primera República Espanyola i sobre diversos dirigents d'ella.
Inicialment i amb la seua ideologia carlista, veu molt favorable el destronament d'Isabel II atès que reviu l'optimisme i l'esperança del possible regnat de l'aspirant Carles (Carles VII)(9), però eixa il·lusió es veu esvaïda amb la proclamació de la República, a més, una gran part de la burgesia dóna el seu suport a aquest nou projecte polític a pesar de les diverses divisions internes dels republicans i altres moviments com el cantonalisme, anticlericalisme, alfonsisme, carlisme, ...
Però influenciada pel seu pensament religiós i diguem polític, a més de la pertinença a l'aristocràcia, possiblement li assemblen perillosos i poc propicis tots aquests moviments republicans amb molts "ismes", matisos que finalment desembocarà en la nostra ciutat amb els tràgics fets del Petroli i que ella plasmarà amb els versos del poema "Alcoy en el dia 9 de julio de 1873".
XARADA XXII (pàg 140) - Mi re i mi sol fa (RepublicaNO)
Si ves el diapasón
Mi primera encontrarás
La cuarta y quinta verás
Que dos negativas son:
Mi todo en esta nación
Fatal recuerdo ha dejado
Yo aunque en edad avanzado,
Que cuarta y quinta ya estoy.
De él huyendo lejos voy
De motines ya cansado.
"REPUBLICANO" és la resposta a aquesta xarada, la qual fragmentem de la següent manera:
"Si ves el diapasón Mi primera "RE" encontrarás", nota musical i primera síl·laba de la resposta.
"La cuarta "CA" y quinta "NO" verás Que dos negativas son" síl·labes que repetim després per saber la solució.
La nostra poetessa sentència " ... Que dos negativas son: mi todo "RE PU BLI CA NO" en esta nación fatal recuerdo ha dejado. És a dir que la República ha deixant un funest record.
Yo aunque en edad avanzado "Que de cuarta "CA" y quinta "NO" ya estoy, és a dir Cano és una persona amb el cabell total o parcialment blanc i possiblement major.
De él huyendo lejos voy, les síl·labes segona "PU" i "BLI" tercera. de motines ya cansado, És a dir: del RE "PU BLI CA NO" va fugint.
Sabem que Isabel II abandona Espanya amb trenta-huit anys i vint i cinc anys de regnat, amb un marit inútil per a desenvolupar la seua tasca com a rei, deu embarassos i amb un llegat polític amb més d'una quarantena de ministeris, els conflictes carlins, l'atemptat que pateix causat pel rector Martín Merino, innombrables pronunciaments, varies reformes, ....
El seu regnat s'inicia amb la'anomenada "Década moderada"(10), després li succeeix el "Bienio Progresista", 1854-56, la desamortització de Madoz (1854-1856), els governs de la "Unión Liberal" i dels moderats entre 1856-68, any de la Revolució de setembre.
El "Pacto de Ostonde", dóna pas al Sexenni Revolucionari, 1868-74 i amb Isabel II ja en l'exili, etapa que ressalta per ser la més democràtica però la més inestable del segle. Tot comença el 18 de setembre de 1868 quan l'almirall Juan Bautista Topete al capdavant de l'Armada de Cadis es revolta contra la reina Isabel II amb el crit "Viva España con honra" i a la que força a l'exili, llavors s'obri un període lliberal democràtic en el que irrompen amb força els programes de les distintes forces polítiques com també els moviments obrers i la xicoteta burgesia.
El General Serrano presideix el primer Govern provisional amb el suport de l'almirall Topete (unionista) i els general Prim i Práxedes Sagasta (progressistes), en la que cal destacar la Constitució Parlamentària Monàrquica(11) de 1869. Tot conflueix quan descartats el Borbó (Alfons) i el Carlí (Carles) i prèvia votació de 191 parlamentaris, el dia 30 de desembre de 1870(12), Amadeu de Savóia desembarca en Cartagena per a ser proclamat rei d'Espanya.
Resumir que el seu regnat es caracteritza pel desinterès i la indiferència de l'alta aristocràcia i la inseguretat i la falta d'il·lusió de les classes populars (unionistes, progressites i demòcrates); finalment i cansat per totes aquestes causes, Amadeu de Savóia abdica l'11 de febrer de 1873(13).
Aquest mateix dia, amb la votació del Congrés i del Senat (258 vots contra 30), s'instaura la Primera República Espanyola, règim Constitucional Federal que amb quatre presidents, Estanislau Figueras, Francesc Pi i Margall, Nicolas Salmerón i Emilio Castelar i amb l'únic President de la República Unitària, Francesc Serrano, tindrà una efímera vida.
Aquesta fragilitat hi ha que buscar-la no només en el descontent i l'escepticisme de les classes més poderoses (aristòcrates, conservadors, monàrquics, ...) sinó també per la falta de suport de la classe obrera i de la burgesia, atès que les mesures empreses per revertir la situació, per distints motius no es poden aplicar. Amb això, la Primera República Espanyola es va enfonsar als onze mesos de la seua proclamació.
Cal destacar que en juny de 1870, Isabel II abdica de la corona a favor del seu fill Alfons coronat posteriorment amb el nom d'Alfons XII
NOTES (ALGUNES MOLT RESUMIDES)
Els texts escrits en llengua castellana formen part de l'Álbum Poético dedicado á la Purísima Concepción de la Fuente Roja de Mª Milagro Jordá y Puigmoltó i de la Realidad Imaginada. Milagro Jordá y Puigmoltó de Pepa Botella de Castañer.
9.- Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), en un manifest fet als pobles de l'antiga Corona d'Aragó, publicada el 16 de juny de 1872, els carlins prometen anul·lar el Decret de Nova Planta i reinstaurar les Constitucions Catalanes, els Furs de València i els Furs d'Aragó.
10.- La Segona Guerra Carlista o dels matiners (setembre 1846 - maig 1849) té lloc fonamentalment a Catalunya amb motiu de suposat fracàs del casament d'Isabell II amb Carles Lluis de Borbó i Bragança i l'amenaça de les reformes centralistes per eliminar els drets forals. Constatar que amb els partidaris carlistes lluiten progressistes i republicans, quasi tots amb unes desafortunades condicions de vida i cansats del govern moderat de Narvaez. Finalment el conflicte conclou a causa de diverses desercions i a la gràcia d'un Decret del govern amnistiant-los. En questes guerres, la qüestió foral té una gran importància (recordar que amb la victòria de Felip V, als naturals de la Corona d'Aragó li són anul·lats els seus furs),
11.- La Constitució Democràtica de 1869, recull entre altres articles el reconeixement de la sobirania nacional, el sufragi universal directe d'homes majors de 25 anys, limitació de poders a la corona, llibertat religiosa, drets de reunió i associació, etc. Aquesta Constitució amb una clar influència amb la d'EEUU, se situava a l'avantguarda de les europees.
12.- Aquest dia el general Prim és assassinat, això significa que amb la seua mort, el regnat del nou rei, progressivament va delebitat-se.
13.- Circular del 14 de febrer de 1873 del titular del Ministeri de Governació, Francesc Pi i Margall, dirigida a tots els governadors provincials: "Vacante el trono por renuncia de D. Amadeo de Saboya, el Congreso y el Senado constituidos en Cortes Soberanas, han reasumido todos los poderes y proclamado la República.
A consolidarla y darle prestigio deben ahora dirigirse los esfuerzos de todas las Autoridades que de este Ministerio dependen. Se ha establecido sin sangre, sin sacudimiento, sin la menor alteracióndel orden y sin disturbios, connviene que se la sostenga para que acaben de desengañarse los que la consideran compañera inseparable de la anarquia".
Orden, Libertad y Justicia: tal es el lema de la República!.
Nota.- En la última
entrega inseriré tota la bibliografia consultada.
ENLLAÇOS D'AQUEST TREBALL:
2a.Part 2017
En la última entrega insereix tota la bibliografia consultada.
