NARRACIONS CURTES PERFECTAMENT IMPERFECTES

        

Taller d'Escriptura i Creativitat 2021-22 - Ajuntament d'Alcoi 

FER LES COSES QUE M'AGRADEN   VAP 067

"No depende de la posición social, ni de la educación recibida en un colegio elitista, ni del éxito que ha alcanzado en la vida".

Com a punt de partida d'aquesta reflexió de Manuel Vicent en la què ens aporta diverses consideracions sobre la "secreta seducción que emiten algunos individuos a través de su forma de ser y estar", vull parlar breument sobre una màxima que habitualment pose en acció i que abans del final del treball coneixerem la seua relació.

Fer les coses que m'agraden.

Una d'elles és la d'escoltar música, per què aquestes paraules descriuen perfectament imperfecte el que jo sent per aquest art i pel seu universal món. per què NO cal escoltar música, sinó més bé cal SENTIR-LA. Exacte, sentir tota aquesta harmoniosa successió de notes i melodies no només amb els sentits, sinó també amb tota aquesta gamma de sensacions sonores, és a dir, amb tot l'entusiasme i amb l'emoció que ens transmet aquest univers musical, i així, conscientment o inconscientment, en allibere de la foscor i de les tenebres vulgars i adverses.

Lo que no agrada als ulls, no agrada a la boca.

Aquesta frase feta del DCVB (Diccionari Català-Valencià-Balear), ens diu que la bona presentació o aparença externa d'una persona o cosa influeix molt en l'elecció o en el judici que s'han de formar.

Així mateix, Joan Fuster i Ortells ens sentencia amb aquesta metàfora: Tot soroll premeditat ja pot considerar-se música.

S'enten com a Sentència l'opinió sobre un tema filosòfic o teòleg, que s'expressa d'una manera dogmàtica.

Pòstil.la.- He sigut durant molts anys músic percussionista de la Societat Unió Musical d'Alcoi, ara, ... el meu instrument musical és el teclat de l'ordinador.

Salut i Música   /   13/10/21

PULGARCITO I EL POSITIVISME   VAP 069

Tots coneixem aquest conte i recorde que des de xicotet, quan l'escoltaven per la ràdio (Tv no hi tenia), amb la nostra ingenuïtat infantil jo i possiblement tots deien, pobres Pulgarcito i els seus germanets, que no tenen res per a menjar i pateixen fam.

Doncs bé, i continuant amb el conte, un dia son pare, llenyater ell i per resoldre aquesta qüestió, decideix dur-los al bosc i deixar-los a la bona de Déu (la mare poc podia opinar, només escoltar i en aquest cas, massa), però aquesta conversa també la sent Pulgarcito (xicotet ell atès que el seu nom ve del dit "pulgar" polze en el nostre idioma i llest com tots sabem), enseguida ix de casa i s'omple les butxaques de pedres, quan les té plenes, es gita al catre i a dormir..

Al dia següent, pare i fills ixen d'excursió i una vegada en el bosc i després de caminar molt i rodejant tot el bosc, el progenitor fent-se el despistat, els deixa endins del tot, això si, amb el prec de que Déu no els abandone (cosa que el pare és el que té l'obligació de fer, clar).

Quan s'adonen els germans de que el pare no el veuen, comencen a plorar, però Pulgarcito es diu: es guiarem amb les pedres que he deixat caure pel camí i així podrem tornar a casa. I mira per on, quan arriben tots a casa, el MIRACLE!: en la llar hi ha menjar en abundància.

No obstant, com tot s'acaba, novament la tragèdia torna a casa, però aquesta vegada el pare i per a que Pulgarcito no agafe les pedretes, el tanca a clau i  forrellat. Que va passar?. Doncs que pel matí, no hi tenien les pedretes salvadores, però la mare,  molt sensible ella, els dóna un rosegó de pa i com he dit adés, altra volta al bosc i a la bona de Déu.

Així que altra excursió al bosc amb els rosegons de pa a la butxaca, així doncs, ja tenim al nostre protagonista tirant trossets de pa pels llocs estratègics i així veure'ls després i poder tornar a casa, però caram, en voler retornar, tots els trossos i les molles de pa han desaparegut. Segurament els pardalets del bosc se'ls van menjar.

Al fer-se de nit ...

Però com tots sabem el final, quedem contents i pagats, .... SEGUR?.

--------  

Sense voler fer-ho més llarg i amb una xicoteta reflexió, vull destacar el caràcter positiu i conscient de Pulgarcito que ens dóna una lliçó de com tenim d'afrontar tots els moments de la nostra vida.

La part negativa i inconscient: Cal evitar actituds possessives, amb mala bava i roins com les del pare i les de l'ogre que només generen sofriment i repressió.

Però el que de veritat que ens preocupa és el tradicionalisme mal entès, és a dir, la cultura? patrialcal que encara trobem en el dia a dia, com les dues mares (vull evitar dir les dones del llenyater i de l'ogre). víctimes d'un patriarcat fora de lloc i de temps, vertaderes perjudicades, i per a més maldat, les filles de l'ogre que són devorades pel pare?, salvatgismes que cal eradicar d'una manera eficaç i contundent.

Capítol apart mereix l'autor del conte que no obstant de tindre fills, va escriure aquest terrible i dolorós conte amb un final de contarella, és a dir d'alicorns i fades.

Salut i Música   /   26-10-21

EL CAVALL I LES MOSQUES

Tan apacible y tranquilo que me veia en el prado, en un dia soleado y con un infinito y verde campo. Tenia plena libertad y podia cabalgar hasta agotar mis energias. Mi pelaje negro brillaba al sol y diminutas gotas de sudor surcaban mi cuello.

Molestas moscas me hacian relichar, i aleshores les mosques se'n anaven, però com eren fastigoses, tornaven i encara més molestaven, amb això, jo desesperat pensava -que tinc de fer per lliurar-me d'aquests molests insectes-, ... finalment vaig trobar la solució, què va se la de galopar i tirar-me amb violència al cabalós riu i d'eixa forma lliurar-me de les molestes mosques. 

Vaig estar un temps dins del riu, gaudint de l'aigua neta i fresca, i finalment, vaig decidir eixir de l'aigua, però altra volta les mosques em fastidiavem (fastiguejaven) i la tranquil·litat que creia haver trobat. SE'N ANAVA.

M. Quiles  /  V. Agulló  /  26/10/21

EL PUTXERO I L'ARRÒS CALDOS    VAP 071

Si anteriorment hem parlat positivament del menjar de migdia, àpat que gaudeix i gaudim tots d'ell com és el "putxero", amb els deliciosos cigrons al seu punt de tendresa, les creïlles ben cuites però no desfetes i les miraculoses propietats de les penques i les bajoquetes, ... (les diverses varietats de carn no les incloc), tot això afegit a l'arròs, aliment primordial en la nostra alimentació mediterrània atès què, des de temps immemorial tota la humanitat a crescut amb aquesta família de les gramínies (això si, millor amb la varietat bomba, donat que és la més gustosa i grossa).

A continuació parle amb un canvi de postura alimentària emprant també de l'arròs com ingredient principal.

Em refereix a una altra varietat que trobem en la nostra cuina mediterrània com és l'arròs caldos.

Amb aquest aliment m'he criat, ja què des de molt xicotet, mon pare era un amant d'aquesta varietat alimentària i a casa ma mare la cuinava sovint, al principi li tenia molta estima, però amb el transcurs dels anys i de menjar-nen tant, la vaig avorrir, sobre tot pel "caldo".

El cas és què, des de que m'he casat no l'he tornada a menjar mai més.

Salut i Putxero   /   03/11/21

           DOS GOTS EN UN PORTAL     VAP 073  

Per la matinada, el dia 23 d’abril de l’any 20__, a causa d’un luctuós fet ocorregut la nit passada, el detectiu Josep Plagi i Jordà-Plagi es troba seguint la pista de dos gots de plàstic mig plens, aparentment l’un de plis-play i l’altre de mentida, que semblen deixats potser sense cap mirament, per uns amants de la gatzara i la gresca en el portal d’una casa del carrer de Sant Tomàs, quasi enfront de l’Església de Sant Jordi d'Alcoi.

Atès que amb les petges i els altres signes que troba i que han deixat visibles els dos gots, poden revelar als autors d’aquest succés violent ocorregut la passada nit en el carrer de sant Antoni, el nostre protagonista observa amb pulcritud l'emplaçament d’ells, els quals estan quasi amagats en un cantó del portal, aleshores, es posa meticulosament els guants i seguint amb el ritual acostumat en aquests casos, agafa amb delicadesa el primer got que el olora, i efectivament encerta plenament amb el seu criteri, la mescla que es troba en el primer recipient és plis-play! (això si, un poquet carregat de cafè), però quan duu el nas a l’altre, que ell creu que és de mentida, l’aroma que percep no és el típic de cafè licor amb granissat de llimó i sucre negre, més bé, aquesta fragància que l’impregna subtilment tot el nas, és, encara més dolça que la que desprèn la mentida.

Aquesta dolça essència, sumat a la viscositat del got i amb una forta olor a maduixa, el deixa totalment confús, ja que amb l’inesperat contingut del got, totes les seues sospites i la certesa sobre qui són els autors del crim, s’esvaeixen.  

Salut i Petges   /   12-11-2021

HI HA MIRADES QUÈ ...      VAP 074  

Cal dir que les mirades i el gestos d’una persona, formen part de la seua personalitat,

De vegades, quan converses amb ella i li veus com dóna la seua expressió amb els ulls i la cara, sembla que està molt interessada en allò que li contes, ja que creu que és interessant i positiu, no obstant la mateixa persona, altres vegades amb una altra conversació, els gestos que el fa quan li parles i la seua mirada ja et dóna la resposta, és a dir, et diu amb els ulls i la facció de la cara i dels llavis “quina conversació més inútil o vana”, per dir-ho d’una forma suau.

Salut i Mirades   /   19/11/2021

“PERCUSIÓN PARA EL SILENCIO”

Treball que tracta dels Instruments de Percussió en el qual parle de Carolina Alcaraz Pérez, música alcoiana i de la seua adaptació musical del film "Le voyage dans la lune" titulat "Percusión para el silencio" i que ens serveix de pont per a reviure uns relats de frases fetes que tracten d'aquests instruments.

Inserit en PÀGINA66 el dia 24 de gener de 2022

Inserit en   Radio Banda  el 27 de gener de 2022

VAP 064  

Amb l’especial estima que em professa la família dels Instruments de percussió, família que es distingeix per la gran varietat de sons que produeixen, vull retre el meu petit homenatge, dedicant aquest capítol del meu bloc “Musica, Festa i Parèmia” a tots els meus amics i companys de percussió que a més de la seua amistat i estima, m’han transmès els seus consells didàctics, recomanacions que m’han servit per a gaudir intensament d’aquests instruments musicals.

Aquesta extensa família, sobreïx sonorament per la gran riquesa d’intensitats i timbres, com també, per la seua facilitat de modular i de combinar-los amb altres instruments musicals.

Emprant-se per a construir-los diversos materials, cal ressenyar que es fan sonar gràcies al xoc entre un percussor (baquetes, maces, mans, etc.) i una superfície de metall, fusta, pell tensada o altres components i podem classificar-los en instruments amb un so determinat, és a dir que produeixen diverses melodies com el xilòfon, el vibràfon, les campanes o els timbals, o amb un so indeterminat com el bombo, les castanyoles, la pandereta o el tabal.

Després d’aquesta introducció, primerament vull parlar de Carolina Alcaraz Pérez, música alcoiana que va iniciar els seus estudis musicals en la Societat Unió Musical d’Alcoi i que actualment forma part de l’Orquestra de Córdoba.

Aquesta percussionista amb un extens currículum musical, com ha concertista ha tocat en la “Orquesta de Córdoba, Sinfónica de la Región de Murcia”, Orquestra Simfònica d’Elx, UNKO de Finlàndia, “University of Minnesota Symphoni Orchestra, Saint Paul Chamber Orchestra”, amb els grups de percussió Esclats, Kontakte i OJA i en altres escenaris d’Itàlia, Bèlgica, Mèxic, etc.

En la seua tasca docent imparteix diversos cursos de perfeccionament de percussió realitzant una important llavor amb la “Orquesta Joven de Andalucía, la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) y la Joven Orquesta de Córdoba” a més d’efectuar diverses gravacions fonogràfiques i formar part dels més prestigiosos concursos internacionals.

Directora de “ConUCOpercusión” (Concurs internacional de percussió de Córdoba) i coordinadora de percussió en el Festival Internacional de piano “Guadalquivir pianístico”, ha sigut premiada per la Universitat de Córdoba amb el guardó de “Santo Tomás de Aquino”, rebent altres reconeixements, com el 1r. premi del “Torneo Internazionale di Musica” 2002 en Tarascó (França) o compositors com José Luis Turina, Leo Brouwer li han dedicat diferents treballs gravant el “Concierto para Marimba y Orquesta” d’Igmar Alderete Acosta amb l’Orquestra de Córdoba dirigida per Manuel Hernández Silva.

Com que aquest capítol tracta dels Instruments de Percussió, que millor que encapçalar-lo mitjançant la seua didàctica versió musical de la pel·lícula francesa rodada en 1902 “Le voyage dans la lune” de Georges Méliès i que el “Grupo de Percusión de la Joven Orquesta de Andalucía” va interpretar sota la seua direcció.

Desprès d’evocar i gaudir d’aquest film, recordarem breument varies característiques de diferents instruments de percussió revivint diverses parèmies que parlen d’ells, les quals estan inserides amb la resta, en el capítol d’aquests instruments del meu bloc.

Referir que amb les parèmies o frases fetes, s’accentua el seu caràcter descriptiu, el sentit positiu o negatiu i fins i tot, es justifica la disposició retòrica, despectiva, imperativa o contradictòria dels subjectes dels quals parlem.

-        El Bon tambor ve de l’arbre del món.

Vehicle de comunicació de pobles i civilitzacions, aquesta parèmia ens trasllada al so primitiu, profund i màgic dels antics tambors fets d’un tronc d’arbre buit.

Caixa, Tambor: Instrument musical membranòfons, construït de metall o de fusta i de cos cilíndric que fa de caixa de ressonància i que està cobert per dues membranes (parxes), la part inferior està travessada per una faixa de cordes metàl·liques anomenades bordons i que quan es copeja amb les baquetes la membrana superior, fa que la vibració dels bordons produïsquen un so indeterminat però metàl·lic i estrident, produint una sonoritat amb un accent més greu, quan es desactiva el mecanisme dels bordons.

Relat:

Quan una persona gaudeix de bon humor i de felicitat i l'expressa externament, diem que està Alegre com un tabalet o que un home, marejat pels sorolls o pel parlar estrident d’un altre, podem erròniament sentenciar-lo dient-li que està Atamborinat?.

A bon tambor, bones manetes i A casa del tamboriner tothom fa tam, tam. Aquestes dues frases musicals que contenen un caràcter sentenciós d'ensenyament són confirmades per la singularitat de la següent: El tambor també és músic que cmpletem (per dir-ho d'una manera més franca i espontània) amb: Bo és que sigues tambor, sempre que toques millor.

Amb quasi les mateixes paraules i significat definim què Si els Càntics i amors no volen tambors i què els Diners i l'amor no els pregonis amb tambor, amb les següents asseverem dogmàticament que la Caritat i amor no volen tambor i què donar l'Almoina en tambor no li agrada al Nostre Senyor.

El Tabalet, Tabal o Atabal .... lligat a la dolçaina ... (Per conèixer més dades, cliqueu en el capítol).

Anar entre una pita i un tabal. Ressenyar que la "Pita", nom amb la qual es coneix a la dolçaina en diverses comarques castellanoparlants de València i de la Manxa i el tabal, són dos instruments propis de la nostra cultura i costums i per antonomàsia, són suficient per amenitzar qualsevol festa o esdeveniment de la nostra tradició.

Com a contrast, amb el dictamen A tambor callau, en llengua Churra ens aconsella no dir res, o siga anar A la chita callando.

- Donar la nota amb so de timbal.

Aquesta frase sens dubte ens transmet una qualitat o estat d'alguna cosa o d'algun.

Tots coneixem que el so que produeix el Timbal es causat per la percussió de les baquetes sobre una membrana (pell o parxe) situada en la part superior d’un calder de coure o d’altre material i segons el grau de tensió de la pell accionat per un mecanisme, s’afinen i sonen totes les notes de l’escala musical amb la particularitat de què amb la nota afinada, percebem tres sons harmònics... (Més dades en el capítol).

Relat:

En les nostres terres i amb el singular tarannà fester que atresorem, no és gens estrany escoltar frases com aquesta contundent afirmació: Vull sentir els timbals en els renyons!, o una altra que pregona: Quan més forts sonen els timbals, més agrada a l’orella del fester, així mateix veiem (i escoltem) què alguns timbalers van tocant i saltant per damunt dels timbals com si foren contorsionistes.

No obstant a una persona que realitza un treball amb ritme i exactitud li diem que Treballa a so de timbal i quan el cor li “sona” fort i rítmicament afirmem: El cor li batega com un timbal.

Quan una persona no atén a raons li diem d’una manera subtil que està Sord com un timbal, però sense cap subtilesa podem (devem) Posar-li el cap com un timbal?.

-        Bombo, Platerets, Pandero, Cascavell, Postisses, Pandereta, Campana, Esquella, ... Instruments d’aquesta extensa família inclosos en el bloc.

Relat:

Sempre que es tracte de precisar el seu significat, per a Fer-li un regal carregat de bombo no cal Anunciar-ho amb bombo i platerets.

Les dites són per a dir-les, per això és important remarcar què El pandero, que el toqui, qui en sàpiga o siga què En casa del tabaleter, el que menys toca, toca el pandero.

I no cal jutjar-lo per saber Posar-li el cascavell al gat o alguna vegada que altra Dur l’esquella al coll, però intuïm què amb el seu esperit Alegre com unes postisses sap Menejar el piquerol i ben mirat i sens dubte, es capaç en qualsevol moment de Passar de la xaranga i la pandereta a la Filharmònica de Berlín.

Finalment, no és el cas de saber si li convé Anar a toc de campana o s’ha de tenir en compte què el Llop amb pell d’ovella, no porta esquella, però més prompte que tard i sense massa cavil·lacions, deu conèixer què Tots no són ni frares ni tamboriners, i per si de cas, advertir-li que La campana no va a missa, però a tots avisa. (Naturalment estem parlant del Tabaleter). 

A tall de cloenda afegir que amb aquests xicotets relats, hem justificat i recordat amb els instruments de percussió, diverses frases fetes. Per a reviure-les totes, cliqueu en el següent enllaç:

Instruments Musicals de Percussió  /  Programa de mà

Salut, Parèmia i Percussió..

TIRURÍ, TIRURÍ, SENYOR REI JO ESTIC ACÍ!

DE TOTS ELS REGALS QUE US FARAN, 

UN HAURÀ D'ESTAR EL PRINCIPAL, 

ÉS L'AMOR, QUE TOT HO EMPLENA

QUE NO US MANQUE MAI AQUESTA PRECIOSA VOLUNTAT!!.

Inserit en  PÀGINA66  el dia 23 de desembre de 2021  -  VAP 77

Amb aquest fragment del Ban Reial d'Alcoi de 1992, Josep Sou ens recorda que desprès d'un llar viatge, travessant la dura geografia a lloms de tres gentils camells, ses Majestats els tres Reis d'Orient conqueriran la llum infinita omplint de noves ventures a tota la humanitat.

Les Festes de Nadal són festes de cançons i música, són dies on la cançó brolla a flor de llavi i el so harmoniós i festiu de la melodia, emergeix per alegrar el naixement de Jesús, efemèrides que des de sempre els distingeixen pel seu accentuat sentit gentil i familiar, sent elles les més alegres i tradicionals de l'any.

Goig i jovialitat que vull que tots junts recordem revivint diverses parèmies a frases fetes desicades al Nadal i que estan inserides en el bloc Música, Festa i Parèmia.

La primera frase amable i afectuosa ens dona la benvinguda: PER NADAL, FEM FESTES CORDIALS, sent la següent molt sonora i musical: A NADAL, FERRETS I ESQUELLES, PANDEROS I TIMBALS. No obstant aquesta altra ens adverteix de EL QUI NO CELEBRA NADAL, ES HOME QUE POC VAL. No obstant en aquestes dates cal ser optimistes com a la Val d'Aran: ARRIBE NADAU, TOTI EM CONTENTI.

Tanmateix, una dita popular alcoiana ens parla dels qui portaven poca roba a l'hivern: A NADAL, CAPA NO EM CAL; I D'ALLÍ EN ENLLÀ, FRED JA NO EN FA. O una altra en un mateix sentit: A QUI VEGES AMB ESPARDENYES PER NADAL, NO LI PREGUNTES COM LI VA, o la que ens aconsella: PER NADAL A CASA, I MOLT PROP DE LA BRASA.

Sabem que les festes de Nadal tenen el seu origen en les festes paganes dedicades al solstici d'hivern, commemoració que honorava al deu romà i protector agrícola Saturn, en les quals es representava la igualtat que imperava inicialment entre tots els éssers humans.

El cristianisme, amb el seu calor afectiu, li va donar a la Nit de Nadal (24 de desembre) una especial ressonància, atès que és en aquesta nit, quan es reuneixen al voltant de la taula i del Betlem, les famílies en un ambient grat i de satisfacció per cantar-li a Jesús les típiques nadales amb la simbomba, el pandero o la matraca, intercanviar diversos regals ja que PER NADAL, QUI NO ESTRENA, RES NO VAL i fruir clar està, dels menjars tradicionals.

A mitja nit, és costum anar a la Missa del Gall que segons la llegenda, va ser aquest ocell el primer que va presenciar el naixement de Jesús, i que amb el seu cant va donar la bona nova.

Altra tradició quasi oblidada és la dels xiquets cantant nadales de felicitació a les portes de les cases, sent obsequiats desprès amb fruits secs i llepolies a la d'encendre fogueres davant l'església.

En Nadal trobem moltes parèmies amb un significat quasi idèntic: LA NIT DE NADAL ÉS NIT D'ALEGRIA I EL FIL DE MARIA ÉS NAT AL PORTAL, LA NIT ... LA FESTA DELS ESTELS I LA FESTA MAJOR DE L'ANY, ...LA MÉS GRAN DE L'ANY, ... LA MÉS SERENA DE L'ANY.

Joan Amades ens diu en el seu Costumari que en aquesta nit amb les LLIBERTATS D'ORGUE, els organistes de les esglésies podien tocar allò que volgueren per profà o antilitúrgic que fora. Entre verset i verset, feien llargues tocades, conegudes i populars, danses i nadales, les quals eres corejades i taral·lejades per tots els parroquians. Una d'aquestes ben bé pot ser la que es canta a Alcoi: ESTA NIT FA BONA NIT I DEMÀ SERÀ NADAL / MENJAREM ARRÒS AMB TROSSOS / QUIN MAL MOS FARÀ EL QUEIXAL.

Pel matí del 25 de desembre Dia de Nadal, a Alcoi es costum d'anar a DONAR ELS DIES a casa dels padrins i d'altres parents pèr desitjar-los bones festes i demanar les estrenes o l'asguilando: "DONEM L'ASGUILANDO, SI ME'L TÉ QUE DONAR I EN ESTA CISTELLA ME'L TÉ QUE POSAT, ME'L TÉ QUE POSAR ...".

Desprès a migdia i reunits tots al voltant de la taula, amb bona harmonia i cantant, cobra una gran importància el dinar. A les Valls del Vinalopó diuen: BONES FESTES I BON NADAL, BONES FASSEGURES I UN BON REGAL.

Les fassegures estan fetes de carn picada de magre de porc i pastades amb ou batut, pa ratllat, pinyons, julivert, sang i depenent de la cuina on s'elabora duen altres ingredients com la farina de dacsa, canyella, ratlladura de llima, sal i pebre i es couen en caldo de putxero solent acompanyar-se també d'ell. Fa temps, menjar carn era un luxe reservat només per a les festes importants, per això es menjaven per Nadal.

El fagotista de la Basílica de Santa Maria d'Alacant denominava amn un TE DEUM A GRAN ORQUESTA l'olla que mengen els alacantins per Nadal (tarongetes o pilotes de Nadal).

Sant Esteve o Segon dia de Nadal: Aquesta festa estava motivada per què antigament, desprès del Dia de NAdal, cadascú tenia que tornar a casa seua, per això diem: PER SANT ESTEVE, CADA OVELLA A CASA SEVA.

DEMÀ DE NADAL, ARRÒS DE CATEDRAL. Aquesta frase reflecteix el costum de cuinar-lo amb el sobrats del dinar de Nadal. Conegut també per ARRÒS DE MENUTS o ARRÒS DELS COLLS I PUNYS.

Una altra frase molt coneguda és: DURAR DE NADAL A SANT ESTEVE, és a dir, durar mot poc. Quan sant Esteve va donar a Jesús i als seus deixebles roba nova. el va beneir però també va predir-li que seria el primer màrtir del cristianisme: DE NADAL A SANT ESTEVE DURARÀ LA BONDAT TEVA.

Segons conta l'Evangeli de Mateu i recordant una profecia de l'Antic Testament, en el dia dels Innocents (28 de desembre) va aparèixer al cel l'Estrella d'Orient revelant als tres Reis el (lloc del) naixement de Jesús, estel que els va guiar fins arribar a Betlem, allí i en posar-se damunt del pessebre, els va indicar el naixement del Messies.

La paraula INNOCENT està relacionada amb la cruel matança realitzada pels soldats del rei Herodes, i que amb el temps va derivar en la innocentada , broma o mentida que tots coneguem i que recordem amb aquestes dues sentències: PELS SANTS INNOCENTS, NI DONAR NI PRESTAR o EN EL DIA DELS INNOCENTS, TOT ES PERMÈS.

ELS DIES DELS VOLTS DE NADAL, SÓN ELS MILLORS PER COMENÇAR L'ANY, atès què ens apropa a l'esperança d'aconseguir allò que es desitja com també hi ha qui sentència: QUI TREBALLA EL DIA DE CAP D'ANY, TREBALLA TOT L'ANY.

La Nit de Cap d'any no forma part de la tradició religiosa del Nadal. però és una celebració festiva. El costum popular ens aconsella menjar els dotze grans de raïm al mateix temps que sonen les dotze campanades que assenyales l'arribada del nou any. Destacar que des de fa poc temps a Castelló, mengen 12 gallons de clementina i en altres llocs 12 panses.

El seu origen és incert, uns diuen que es remunta a l'antiguitat amb la història hebrea, altres que en l'any 1909 i amb una extraordinària producció de raïm, va sorgir l'hàbit de menjar els 12 grans en senyal de bona sort. Peò també en trobem uns altres que depenent del dia de la setmana en que cau el primer dia de l'any, comporta patir diverses malalties o gosar de vivències favorables.

EL GENER ÉS EL MÉS VERDADER PERQUÈ ÉS EL PRIMER.

Amb aquesta dita encetem un nou any ple d'esperances i bons desitjos.

Per fi ariba el 4 de gener, i amb passió i confiança, sentirem a l'Enviat Reial que ple de goig i alegria ens anuncia l'adveniment dels tres Reis d'Orient per celebrar junts l'Epifania, festa que es manifesta amb el reconeixement de Jesús com el Messies.

La tradició ens conta que els tres Reis quan van arribar al pessebre guiats per l'etrella, van adorar i admirar a Jesús amb un gest d'alegria i felicitat, oferint-li Melcios, l'OR com a senyal de Glória del Creador i de reconeixement diví a pesar de nàixer en un lloc humil com és el pessebre. El rei Gaspar amb l'aroma de l'ENCENS, que s'oferia a les deïtats, autentificar a Jesús com a Déu i que s'utilitza en cerimònies catòliques com el perfum de la immortalitat i Baltasar, ofrenant-li la MIRRA, resina que s'usava per a embalsamar i amb això assenyalar la seua mortalitat com a home i simbolitzant així, la naturalesa humana.

Cal destacar que desprès d'oferir-li a Jesús els seus presents, en el camí de tornada a l'Orient, van repartir tots els obsequis que portaven i per això cada any en un gest generós i d'il·lusió i arran de llegir els cartes dipositades en busties que duen unes burretes, els desitjos d'aquestes cartes es veuen complits.

A Alcoi i altres poblacions tos cridem amb ganes: TIRURÍ, TIRURÍ, SENYOR REI JO ESTIC ACÍ, LES GARROFES PER AL ROSSÍ I LES COSES BONES PER A MI. Depenent de pobles, aquesta "cridà" conta amb variants com TIRURÍ, ... NO S'ENGANYEN DE CAMÍ I QUE DE LES COSES QUE DUGA, SIGUEN MOLTES PER A MI, ... UN CABASSET DE PALLA PER AL SEU ROSSÍ I LES CASTANYES I AVELLANES PER A MI, ... LA PALLA I LES GARROFES PER AL SEU ROSSÍ I LES PELADILLES I AMETLLES PER A MI, ... I ELS JOGUETS I COSES BONES PER A MI, ... I LA CASCA I ELS REGALS PER A MI, o una altra: PER A FOGUERES, LA NIT DE REIS per indicar el costum que hi havia d'encendre fogueres per a que els Reis no passaren de llar i els deixaren regals.

Dir que la casca és un dolç fet de massapà amb forma de serp i està decorat amb fuites confitades, peladilles, bombons, caramels, ...

Aquesta festivitat la celebrem pertot arreu amb cavalcades, per això és molt important que quan eixim de casa a gaudir-la, hi ha que deixar-li als Reis i al seu seguit, diverses viandes per a que piguen tornar a Orient.

A modo de cloenda, cal dir que des del S. XIII es va començar a atribuir-se'ls simbòlicament la representació de les races que es coneixien en aquell moment: Melcior per l'europea, Gaspar per l'asiàtica i l'africana a Baltasar. A finals del S. XVI, la fisonomia bereber de Baltasar va ser substituïda per l'ètnia negra. Excepcionalment a Alcoi el Rei d'ètnia negra és el que se situa al mig de la nostra Cavalcada.

JA VENEN ELS TRES REIS D'ORIENT

JA VENEN PER LA MARIOLA,

VENEN CARREGATS DEL FARDOS

I A TOTS ENS DEIXARAN ALGO.

Salut, Tradició. Música i Nadal

LA MÚSICA I L'ESCRIPTURA FORMEN PART D'UNA MATEIXA CULTURA

Concert de la Societat Unió Musical d'Alcoi amb motiu de la Festivitat de Santa Cecília, celebrat en el Teatre Calderón el diumenge dia 21 de novembre de 2021.

Inserit en  PÀGINA66  el dia 25 de novembre de 2021  -  VAP 75

 Desprès d'un temps de silenci, el diumenge dia 21 de novembre de 2021 amb motiu dels actes en honor a la nostra patrona Santa Cecília, vaig tornar a gaudis de la música de la Societat Unió Musical d'Alcoi dirigida pel seu director Iñaki Lecumberri Camps en un Concert interpretat en un recinte tancat com és el Teatre Calderón d'Alcoi que si bé (mal) a causa de la maleïda Covid 19 i per  qüestions del protocol sanitari, no el vàrem poder gaudir amb la totalitat dels músics en una mateixa formació en l'escenari, ja que es van alternar en la interpretació de les obres, però a través d'elles, si que el meu cor i la meua ànima es van omplir d'unes sensacions quasi oblidades i com he dit adés, en un recinte tancat. 

Però abans de gaudir de la música, Àngela Esteve, cap d'estudis de l'Escola de Música i música de la banda, amb unes cordials i sentides paraules em ca convidar a pujar a l'escenari, lloc musical en el qual vaig entregar al president de la Societat Alfons Yépez Santamaria (Chipi) d'un llibre dedicat a la Unió Musical qua amb el títol "No és Solfa, però si que és Música", recull una sèrie d'articles escrits durant molt temps i en les que parle de diversos concerts i actuacions de la Banda, aglutinant també, algunes reflexions personals i altres treballs històrics i literaris, publicats tots en diferents mitjans de comunicació.

Emocionat i sense paraules em vaig quedar en l'escenari quan l'amic Alfons em va obsequiar amb una placa commemorativa amb el seguen text: "Col·laborador incondicional de la Societat Unió Musical d'Alcoi. La teua Banda vol agrair-te l'estima, dedicació i suport continu que sempre ens ofereixes".

A continuació i després de rebre la calor afectiva de tot el públic i una vegada en el meu seient acompanyat de la meua família, Àngela va continuar presentant el programa del concert, explicant-nos detalladament totes les seues característiques, peculiaritats que ens van servir per a comprendre millor aquestes composicions.

Qualitatsque vàrem comprovar en l'obra interpretada pels músics de la Unió, titulada "Orient el Occident", marxa creada pel músic francès Saint-Saëns on l'ampul·lositat rítmica dels metalls i de la fusta s'alternen amb la música d'ascendència oriental i moresca tan habitual en les nostres terres, i que desprès de diverses "fugues" musicals i amb la fusió dels dos estils, la composició finalitza amb una introducció del tema occidental.

Del compositor Alfred Reed els músics de la banda ens varen meravellar amb la interpretació de "A Little Concert Suite". Fent un breu resumen de l'obra, cal dir que la introducció ens trasllada als solemnes aires d'ua festa reial amb tota la seua parafernàlia. contrastant ella amb el segon moviment del seu caràcter lent i suau. El "Scherezo", amb unes melodies lleugeres i dinàmiques donen pas a l'últim moviment "Gigue" què està inspirat en les danses angleses i franceses que es ballaven en la cort. Finalitza l'obra rítmicament amb uns distingits aires alegres.

La última obra que van interpretar i possiblement, gràcies als nostres arrels comuns més coneguts, va ser la suite del film "Berlanga - Blasco Ibàñez" composta per Bernardo Fuster, Luis Mendo i Ramón Garcia i Soler, que amb la continua successió de melodies i fragments musicals populars, combinats ells amb ritmes llatins, va causar una extraordinària impressió al públic, sobretot, quan al final de l'obra, una "Xaranga" de músics de la banda (tan usual en les pel·lícules d'aquest mestre cinematogràfic), ens va sorprendre tocant pel corredor central del Teatre Calderón els últims compassos d'aquesta cinematogràfica suite.

                                        Moltes gràcies a l'autor dels videos

Per finalitzar, voldria reflectir l'emoció que vaig sentir quan en el moment de "xafar" l'escenari, els meus ulls es van omplir d'imatges inoblidables, primerament tocant el clarinet i temps desprès amb la caixa, els timbals o el triangle, ... i tenint molt present en la meua memòria, el record de tots els directors i de tots els amics músics, no només per les vivències i les músiques compartides, sinó també per totes les ensenyances rebudes.

Salut i Música.