LLOC A LA BALLADORA I .....

Tots sabem que l’ésser humà és l’animal racional viu i sociable, propi de la imperfecció i de la improvisació, ridícul, sagaç i pròvid i amb això, ple de raó i de consell.

VAP 53

Harmònica Alcoiana  -  Joan Valls i Jordà  

Amb aquesta definició, enguany, fidel a la meua cita amb els amics de la Revista LILIA i basant-me amb el meu llibre Música, Festa i Parèmia, vull compartir amb tots vosaltres, aquest “llenguatge” sobre un món tan encisador com és la Música i les Nostres Tradicions.

Aglutinant aquests conceptes tractarem d’un seguit de Parèmies, les quals destaquen per la seua diversitat, posat que segons el context en que estan expressades, descobrirem en moltes d’elles el seu clar significat i fins i tot la seua relació, com també el sentit positiu o negatiu que il·lustren algunes altres, per finalment justificar la disposició retòrica, despectiva i fins i tot contradictòria de les demés. 

Així doncs, per a "fer boca" he seleccionat una xicoteta mostra on els Músics, Mestres i Directors, els Sants, Misses i Processóns, els Instruments de Percussió í aquesta activitat tan arrelada en aquestes terres com és la de Dansar i Ballar, són els principals protagonistes.

Joaquim Rodrigo Vidre

- Amb l'adéu del bon músic es marxa una part del nostre cor.

- Amb mà de mestre.
- Hi ha músics que passen per bons gràcies a la ignoràcia dels altres.
- Tres coses fan un bon mestre, cofiança en si mateix, bon ull haver i molta música saber.

- Anar de Sant Pere. A Alcoi, anar de bulto, ser un zero a l'esquerra.

- Capellà de missa d’onze. Sacerdot de carrera curta
- Dels balls, misses i sermons, fins els trossos en són bons.
- Les malediccions són com les processóns, d'on ixen tornen.

- De dolçaina i de tabalet, quan més se’n té, més se'n adment.

- Fer com l'aprenent d'atabal que no sap tocar i ja vol cobrar.

- Qui calla otorga i toca la pandorga. Diuen a Alcoi.

- Fums d'emperador i paga de tambor.

Aquest ball amb el so de la xaramita de Bene Ripoll Peidro i acompanyat al tabalet per
Fidel Francés, Carlos Ferrer, Juan Vañó i Ramón Porta (Ramonet),
es cantava i es ballava en les festes de carrer que se celebraven en Alcoi

- Lloc a la balladora!. 

- Ball de caretes i balls de saló porten llàgrimes a discrecció.

- Menys dansa i més llaurança. 

- Ballant, ballant i l’ataüt davant.

La resta del treball el podeu seguir en la Revista LILIA de 2018 que edita l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris.

Pròximament seguirem evocant tot aquest món musical què arrodonirem amb frases o refranys dedicades a les festes com també gaudírem de proverbis dedicats a tots els éssers (tan de vida racional com sensitiva) que canten, i fins i tot trobarem un peculiar repertori d’endevinalles.

                                                                                            Salut i Música.