VAP 60 - 1ª
Amb aquest treball publicat enguany per la REVISTA LILIA que edita l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris i la conexió emotiva i entendridora d'aquesta NADALA, he presentat a cada ocell mostrant les seus costums i característiques fisiològiques i naturalment sonores per cohesionar-les amb la simbologia mítica llegendària i proverbial d'aquestes aus.
Treball dividit en sis entregues:
1ª Entrega
Tots sabem
que els ocells són animals vertebrats generalment adaptats al vol, atés que les
seues ales estan dissenyades per aquesta finalitat, la part devantera és més gran
que la trassera i estan cobertes de plomes. Cal destacar que tan els ossos com
els músculs de les ales i el de l’espatlla, estan dotats per a poder volar bé i
sobtadament, i que el disseny de les plomes de la cua, permeten controlar la
direcció del vol. Tanmateix tenen altres característiques com saltar, córrer, nadar
i fins i tot bussejar, trobant-les pertot arreu i amb una gran diversitat de
mides.
Ressenyar
que el seu sistema digestiu els permet digerir els aliments després de menjar-se’ls.
La seua reproducció està relacionada amb el vol, ja que posen o coven els ous
en un niu en lloc de dur-los a l’interior dels seus cossos, per tan, són éssers
organitzats, propis de la vida sensitiva i amb unes clares funcions essencials,
complementades elles, per una gran mobilitat i una alta capacitat de resposta i
a més, amb una important habilitat per a emetre un extens repertori de sons.
Cal dir que
aquests sons, entesos com una sèrie de notes, són emesos en successió i sempre
estan relacionats donat què, transmeten informació, la qual es manifesta
emfatitzant sentiments, emocions i estats d’ànim mitjançant els cants i altres
discursos corporals, és a dir, quan sentim a un ocell cantant, entenem que
el seu cant és sinònim d’alegria i de satisfacció, que piula perquè es complau,
però també ho fa per atraure al sexe oposat, sabent que la insistència del cant
dels mascles és el senyal que crida a les femelles i que està marcat per la
quantitat de menjar que tenen al seu abast, tanmateix, el cant és una forma de
marcar territori i d’allunyar a altres rivals si més no, d’una manera agressiva
quan un adversari vol possessionar-se de la seua propietat.
Els ocells, quan són
al Cel, van cantant: “PAU, PAU, PAU”,
i és una melodia que Bach, Beethoven i tots
els grans
haurien admirat i
estimat.
Aquest fragment i la interpretació amb
el violoncel del Cant dels Ocells,
formen part del discurs que va pronunciar Pau Casals i Defilló en la seu de
l’ONU el dia 24 d’octubre de 1971 quan li van lliurar la Medalla de la Pau.
Tot el treball està publicat en les pàg. 92 a 98 conjuntament, amb altres interresants articles escrits pels diversos col.laboradors en que conta aquesta publicació.
Amb els Ocells, Salut i Música.
Nota.- En la última entrega inseriré tota la bibliografia i cibergrafia consultada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada